Resultats de la cerca

Tot sovint és emprat com a sinònim de metre , però aquest terme darrer designa només la unitat de repetició dintre el vers que consta de dos temps marcats, equivalent a una duració de quatre unitats de temps com a mínim, entenent com a unitat de temps la mora ̆, duració d’una síllaba breu De fet, però, el mot peu designa pròpiament la unitat de repetició que consta només d’un temps marcat L’estructura dels principals peus i metres és la següent pirriqui ̆̆, iambe ̆—, troqueu — ̆, espondeu — —, dàctil — ̆̆, anapest ̆̆—, crètic — ̆—, amfíbrac ̆— ̆, baqui ̆— —, molós — — —, tribaqui ̆̆̆, peó…

Conrearen sobretot temes morals i religiosos, però, en conjunt, no destacaren autèntics poetes ni obres dignes de menció Cal citar, tanmateix, Raimon de Cornet i Joan de Castellnou Als Països Catalans, la seva influència fou molt notable durant els s XIV i XV les Leys d’amors del consistori de Tolosa conegueren una gran divulgació mitjançant còpies manuscrites i foren nombrosos els trobadors catalans que concorregueren a les justes poètiques de Tolosa, entre altres el rossellonès Joan de Castellnou, Joan Blanc, Jaume Rovira, Bernat de Palol i Llorenç Mallol Conseqüència directa d’aquesta…

Nota © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Per extensió, s’aplica també al so musical en si La nota com a signe expressa el seu valor rítmic en funció de la seva figura rodona, blanca, negra, etc, i la seva acuïtat en funció de la seva posició en el pentagrama i la clau que el regeix Tant la forma com el nom han anat variant al llarg del temps notació En el tractat Dialogus de musica segle X, atribuït a Odó de Cluny, es troba la primera utilització dels noms de nota alfabètics en el sentit modern També hi apareix, per primer cop, la diferenciació tipogràfica b quadrada i b rodona dels…

Dins el grup fònic té una complexa distribució representativa d’allòfons i fonemes Així, doncs, si està en posició inicial, es realitza com a b oclusiva sonora bec , boig si es troba en posició medial en un context intervocàlic, implosiu davant fricativa o explosiu, es manifesta amb la variant b fricativa sonora ràbia , sabre , alba si compareix en posició medial implosiva davant consonant sorda o en posició final absoluta, es realitza com a p oclusiva sorda sobtar , cub , i, en fi, si es troba en posició implosiva davant consonant sonora, es manifesta com a…

Només les veus extremes s’escrivien mentre que la veu central es realitzava en el moment de l’execució S’utilitzava en peces breus o seccions de peces més llargues contrastant amb altres seccions contrapuntístiques i, sovint, s’afegia a la partitura les paraules faux bordon per indicar on començava aquest procediment La seva primera aparició coneguda apareix en la Missa Sancti Iacobi 1430 de G Dufay És un recurs emprat sobretot pels compositors de l’Escola de Borgonya No s’ha resolt definitivament l’origen etimològic de l’expressió Alguns autors consideren que fa referència a un baix bordó…