Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Lliga Comunista
Política
Partit polític d’àmbit espanyol sorgit en 1972-73 d’una escissió de la Lliga Comunista Revolucionària
.
Vinculat a la tendència Hansen de la IV Internacional trotskisme rebutjà la reforma política democràtica empresa pel govern Suárez Partit petit, el 1978 un sector es reunificà amb la LCR, i el 1980 la resta de l’organització s’integrà en el nou Partido Obrero Socialista Internacionalista
Alessandro Puppo
Futbol
Entrenador de futbol.
Conegut com Sandro Puppo, arribà al Futbol Club Barcelona després d’entrenar la selecció de Turquia que jugà el Mundial d’Alemanya del 1954 Entrenà al Barça la temporada 1954-55, en la qual va fer debutar Luis Suárez, i aconseguí el subcampionat de Lliga Posteriorment marxà a la Juventus
Partido Galleguista
Política
Agrupació política que, creada amb el nom de Partido Nacionalista Gallego, prengué aquest nom el 1931.
Tingué importància en el desvetllament nacional de Galícia Els seus màxims dirigents i diputats foren Alfonso Rodríguez Castelao i Ramón Otero Pedrayo Reconstruït en la legalitat després del 1977, el 1984 un sector s’integrà dins la Coalición Galega i un altre optà per la renovació sota la direcció de Xesús Manuel Suárez
Teresa Gimpera i Flaquer

Teresa Gimpera i Flaquer (2011)
© Generalitat de Catalunya
Teatre
Cinematografia
Indumentària
Actriu, model i empresària.
Vida Descoberta pel fotògraf Leopold Pomés 1960, esdevingué una cotitzada model de passarella i feu una gran quantitat d’anuncis per al cinema i la televisió Gim, que era el seu nom artístic, debutà en Fata Morgana 1965-66, Vicente Aranda, amb un guió fet a la seva mida i escrit per Gonzalo Suárez, que quedà captivat per la seva imatge omnipresent Després de protagonitzar Una història d’amor Una historia de amor , 1966, Jordi Grau, i gràcies a la seva imatge sofisticada i estilitzada fou Lady Europa 1969, es convertí en una de les muses de l’anomenada Gauche Divine i la principal actriu de…
,
disputatio
Filosofia
En l’escolàstica, sistema d’exposició i demostració, en forma sil·logística, d’una tesi o doctrina, i de refutació de la contrària.
Sovint hom dramatitzava la disputatio en dividir els alumnes d’una classe en dues parts, cadascuna de les quals defensava i atacava, respectivamenr, la qüestió debatuda En finalitzar el debat, el mestre o lector en feia un resum i determinava la qüestió Hereva, fins a un cert punt, del mètode dialèctic, trobà per escrit una configuració típica en les Disputationes metaphysicae 1597, de Francisco Suárez, exponent i norma de l’oposició al tomisme tradicional
Junta Democrática de España
Història
Organisme unitari d’alguns sectors de l’oposició antifranquista espanyola, creat el 1974 sota l’impuls bàsic del PCE i amb l’adhesió gradual de CCOO, Partido Socialista Popular, PTE, Alianza Socialista de Andalucía i independents, com Rafael Calvo Serer.
El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell
Partit Conservador de Catalunya
Partit polític
Partit fundat a finals de 1976 per Joan Antoni Samaranch, aleshores president de la Diputació de Barcelona.
Propugnà un front ampli de partits de dreta a Catalunya per concórrer a les eleccions legislatives de 1977 i promogué la coalició Concòrdia Catalana, amb Catalònia-Partit Polític Català i el Partido Social Regionalista Inicialment, aquesta fou l’opció política impulsada a Catalunya pel govern de Suárez, però posteriorment aquest es decantà per la creació de la Unión de Centro Democrático Dirigents Samaranch, Marcellí Moreta i Jacint Ballester Després de les eleccions, Samaranch fou nomenat ambaixador a l’URSS i el partit desaparegué
Associació Catalana d’Atletes Veterans

Membres de l’Associació Catalana d’Atletes Veterans participant en el Campionat de Catalunya-proves combinades del 2010
Associació Catalana d’Atletes Veterans
Atletisme
Associació atlètica fundada el 1982 amb seu a Barcelona.
Promou l’esport dels atletes veterans de Catalunya que pertanyen a un club o que participen de forma independent, facilitant la seva inscripció en competicions d’àmbit local, estatal i internacional Presidida per Jaume Ferret, destaca Marina Hoernecke-Gil i els atletes que tenen rècords d’Espanya com X Antón, V Huch, A Joaniquet, JM Pérez, JM Sanza, L Cassi, J Cladellas, J Bussons, F Díaz, M Suárez, R Escribano i H Klett, entre d’altres El 2011 tenia 347 associats
Mateu Vicent Benet
Història
Bandoler.
Fou un dels caps de quadrilla més destacats de mitjan s XVII Acusat d’haver comès personalment trenta-set homicidis, fou obligat a servir tres anys en els terços de Nàpols Tornà, però, a València abans del termini imposat, com a capità, i fou aclamat popularment a Benimaclet, enmig de la consternació de les autoritats Carles Ros 1703-73 escriví, amb el pseudònim Gabriel Suárez, la comèdia El Vandido mas honrado y que tuvo mejor fin, Vicente Matheo Benet València 1769
Javier Cercas Mena

Javier Cercas Mena
© Salon du Livre. Paris
literatura castellana
Escriptor.
Quan tenia quatre anys, la seva família s’installà a Girona 1966 Llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1985, es doctorà el 1991 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi La obra literaria de Gonzalo Suárez Exercí la docència a la Universitat d’Illinois 1987-89 i, des del 1989, a la de Girona, com a professor de literatura espanyola La seva trajectòria com a escriptor començà amb el llibre de relats El móvil 1987 i amb la novella El inquilino 1989, a la qual seguí El vientre de la ballena 1997 La seva eclosió com a novellista arribà amb l’èxit d’una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina