Resultats de la cerca

Es trobava prop de la canònica augustiniana de Sant Tomàs de Riudeperes i les seves propietats s’estenien vers el cantó de ponent del monestir Els primers senyors coneguts de la domus , Berenguer Amalric i el canonge sagristà de Vic, Ricard, varen construir i dotar l’església de Sant Tomàs, consagrada el 1095 Vers l’any 1260 la pubilla Guillema de Ruideperes es casà amb Berenguer de Taradell, castlà del castell de Taradell, i així la castlania de Taradell es vinculà al llinatge fins al 1353 El llinatge passà al Vallès, a la domus d’Olivet, de Canovelles, i es va extingir al final del segle…

Aquesta església és al nord d’Estall, vora la carrerada, on es troben diverses masies, algunes amb capelles, que històricament formaren les quadres de Vallsegura i la Cerulla, aquesta última sota domini de la canònica de Roda Hi ha qui ha relacionat aquesta església amb l’església homònima de Viacamp, lliurada a Sant Vicenç de Roda l’any 1072 Un instrument del 1234 consigna la propietat dels delmes de la Cerulla a favor de la infermeria de Roda El 1308 les rendes dels homes de la Cerulla foren assignades al sagristà de Roda El 1619 el procurador de Ribagorça, a requeriment del capítol de Roda…

Fill del vicecanceller Antoni Agustí , fou sagristà de la catedral de Lleida 1518-24, ardiaca de Benasc i prior de la catedral de Santa Maria de Roda Proposat per Carles V com a bisbe d’Elna 1544, fou nomenat, abans de prendre’n possessió, bisbe d’Osca i Jaca 1545 L’any següent anà a Trento i fou l’únic bisbe de la península Ibèrica que assistí a les tres etapes del Concili S’oposà enèrgicament que les sessions fossin transferides a Bolonya El 1562 anà a Lleida, on, a petició dels canonges, presidí en nom del seu germà Antoni , que n’era bisbe titular, un sínode diocesà Feu prosperar a Osca…

Era pagat normalment amb ordi, que els sagristans aplegaven i venien

Format musicalment a l’Escolania del monestir de Montserrat, de la qual fou membre del 1660 al 1668, continuà la vida monàstica en l’esmentat monestir, on pogué completar la seva formació amb el pare Joan Cererols, a qui succeí com a mestre de capella i de l’Escolania A Montserrat exercí tots els càrrecs de responsabilitat musical -mestre de l’Escolania i de la capella, organista, compositor i cantor-, així com el de sagristà major Fou l’inductor de la fàbrica de l’orgue major de la basílica Renuncià a totes les ofertes de càrrecs importants en llocs tan prestigiosos com la seu de Saragossa o…

A mig camí entre Biasques i Beranui hi ha el despoblat de Pardinella, a la riba esquerra de l’Isàvena El 1044 un tal Ató, prevere de Pardinella, va escriure un document a precs de Galí Gisbal, sagristà de Roda Es tracta de la primera referència sobre l’església del lloc Poc després, el 1047, Oriol Duran de Pardinella va vendre una terra a l’abat Ató de Santa Maria d’Ovarra El document porta la data “ in die catedre Sancti Petri ” i duu la signatura d’Oriol, “ magister ” és possible que ambdues notícies tinguin a veure amb la consagració de Sant Pere de Pardinella L’església actual, dedicada a…

És famós per la seva activa participació 1029-81 al scriptorium de la catedral de Vic Tenia el càrrec de formar els clergues joves i era notari de la catedral Es conserven molts documents redactats per ell, entre els quals la famosa acta de consagració de la catedral de Vic 1038, així com molts manuscrits escrits de la seva mà i sota de la seva ordenació, com el sacramentari del bisbe Oliba, un tractat De poenitentia , atribuït a Isidor de Sevilla 1056, un còdex amb fragments patrístics 1061, un exemplar de la Vita canonica 1064, el Liber Paralipomenon Llegà diversos manuscrits al seu nebot…

D’origen noble, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma, on fou sagristà 1780-1818 Escriví Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca i deixà manuscrites diferents obres sobre la història dels convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma Algunes d’aquestes obres foren editades durant la dècada de 1920-30 per Jaume d’Oleza i d’España i Eduard Faus Llibre d’antiguitats de la iglésia del Real Convent de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca , Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de Palma 1923 i Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent…

Fill d’un sastre de la família de pintors Rigau A Perpinyà potser fou aconsellat per Antoni Guerra el Vell Freqüentà a Montpeller els tallers de Pau Peset, Enric Verdier i Antoni Ranc, a través del qual es familiaritzà amb la manera de Van Dick, així com l’acadèmia de Joan de Troy Passà quatre anys a Lió i el 1681 arribà a París, on adoptà el nom de Hyacinthe Rigaud i l’any següent guanyà el concurs de l’Académie Royale de Peinture et de Sculpture amb el quadre Caín construint la ciutat d’Anoc Le Brun l’aconsellà de seguir els cursos de l’Académie i el 1685, en guanyar el premi…

De família noble, fou canonge i sagristà de Vic A les corts del 1626 tingué, com a representant del capítol, i ajudat per Pau Claris, que ho era del capítol d’Urgell, una actuació destacada en l’oposició del braç eclesiàstic a accedir a la demanda del donatiu reial, acció que, secundada pels altres braços, originà el fracàs de les corts Novament, el 1634 fou un dels caps de la resistència —que arribà a ésser armada a Vic i a l’Urgell— dels capítols a pagar el delme exigit pels agents reials, i aconseguí del papa l’ajornament d’aquest pagament El 1640 fou un dels collaboradors de la…