Resultats de la cerca

Filla de Josep Mainar i Pons , es formà a l’Escola Massana amb Miquel Soldevila Interessada per les noves aplicacions de la tècnica de l’esmalt, féu la primera exposició individual a Barcelona el 1957 Fou cofundadora dels Salons de Maig i d’Art Femení Guanyà el gran premi d’esmalt de la Bienal Hispanoamericana de Arte del 1956 i fou convidada a la mostra internacional de joieria del Victoria and Albert Museum de Londres 1961 Entre les seves obres sobresurt el frontal de l’altar major de Montserrat 1958 i també les sèries inspirades en Homer i en el Tirant lo Blanc Rebé també el…

Després del batxillerat s’inicià en la teoria de teixits Feu dibuixos i caricatures 1934-36 a El Dia i linòleums Feu la primera exposició a Terrassa 1935 Treballà la pintura a l’oli amb T Viver, i es professionalitzà definitivament el 1944 Inquiet, s’endinsà en diferents maneres i tècniques, que marquen la seva obra en èpoques variades, amb les característiques comunes de sobrietat, refinada i progressiva concisió, preocupació per l’arquitectura de l’obra i equilibrats acords de tintes planes Té tendència al muralisme Fou un dels fundadors del Saló d’Octubre de Barcelona, en les primeres…

Conegut amb el nom artístic de Messa Es formà a la postguerra en contacte amb Segrelles i Monjalés L’any 1956 es traslladà a Catalunya i conreà l’informalisme Participà en els Salons de Maig i en els premis de dibuix Joan Miró, i fou membre fundador del grup Cinquena Forma 1964 Evolucionà de l’abstracció al realisme crític amb la incorporació d’objectes als quadres, una tendència coneguda com a Nova Figuració , coincidint amb el retorn a Albaida 1968 Entre els anys setanta i els vuitanta realitzà decoracions murals i environaments, com el de la seva pròpia casa, que es conserva…

Estudià a l'Escola de Belles Arts de Sant Jordi i a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona, on fou deixeble d’Enric Monjo Formà part del grup Postectura juntament amb els escultors Josep Maria Subirachs i Paco Torres Monsó, i amb els pintors Ester Boix, J Datzira i Ricard Creus, i fou assidu dels Salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Conreà, especialment en les obres de terracota, un figurativisme molt simplificat i estilitzat, a la recerca de la forma pura, i amb un especial èmfasi en la textura de les superfícies Participà en un gran nombre de concursos, exposicions individuals i…

Deixeble de Josep Pascó a Llotja El 1911 fou premiat a la VI Exposició Internacional d’Art de Barcelona amb els dibuixos Els amors de Pierrot i Mascarada El 1912 un plafó decoratiu seu fou premiat pel Círculo de Bellas Artes de Madrid, i amb un exlibris guanyà el primer premi del concurs del FAD a Barcelona El 1919 el Cercle Artístic de Barcelona li concedí la medalla d’or El 1921 anà becat a Viena Participà a l’Exposition des Arts Décoratifs de París 1925 Decorà el despatx i la biblioteca de Cambó 1925 i els salons de Capitania General 1929, entre altres obres El 1936…

Estudià música a la seva vila natal, i sembla que després amplià la seva formació a València amb Pasqual Pérez i Gascón Més tard viatjà a París, on consta que fou conegut als salons de G Rossini Durant vint-i-cinc anys residí a Madrid, ciutat en què assolí una gran anomenada com a guitarrista Era bon coneixedor de l’estil i les obres de Ferran Sor, i la majoria dels seus programes s’obrien amb obres d’aquest compositor L’editorial milanesa Lucca li publicà uns estudis i una collecció de sis peces per a guitarra Es retirà a Torroella, i no sembla que compongués més Hilarión Eslava…

De molt jove freqüentà els salons literaris parisencs, fou privat del duc de Guisa 1655 i el 1660 el casament amb una vídua rica li proporcionà independència econòmica Membre de l’Acadèmia Francesa 1670, formà part del cercle de poetes més proper a Lluís XIV Tot i que escriví poesies, comèdies i tragèdies, Quinault és recordat sobretot com el llibretista de JB Lully La seva collaboració amb aquest compositor s’estengué del 1671 al 1686 i donà com a resultat una quinzena de tragédies en musique com ara Alceste 1674, Atys 1676 o Roland 1685, la majoria d’argument mitològic tamisat…

La música, basada generalment en melodies folklòriques, es caracteritzava rítmicament per l’ús de tresets i síncopes Constava de diverses seccions, usualment una de lenta introductòria lassu alternant amb una de ràpida friss La interpretació, majoritàriament a càrrec de músics zíngars, exhibia un estil improvisat i expressiu La seva evolució donà lloc, al principi del segle XIX, a obres virtuosístiques com les dels violinistes J Bihari, AG Csermák i J Lavotta Amb l’establiment del servei militar obligatori el 1849 deixà d’utilitzar-se, però els seus trets característics foren recollits…

Deixebla del seu oncle Rafael Benet Començà a fer exposicions amb el grup Els Vuit 1946, després individuals a Barcelona i a Madrid Participà en els salons d’Octubre i de Maig de Barcelona Casada amb el pintor Albert Ràfols i Casamada , el 1967 fundà amb aquest l’escola de disseny Eina , de la qual fou professora Partí d’un fauvisme colorista de construcció cubista i passà a fer una pintura d’imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva plasticitat Els anys setanta adoptà la tècnica del collage , amb la qual realitzà una sèrie de treballs composts amb elements d’…

El suport on s’emmagatzema el so consisteix en una cinta perforada sense fi, i la seva lectura és per lleves L’instrument consisteix en un moble de fusta de forma més o menys quadrada, que conté les llengüetes, en nombre de 39, i quatre manxes que generen el corrent d’aire que les fa sonar La cinta perforada sense fi, d’uns 16 cm d’amplada, és disposada en un costat del moble, i el seu moviment i el de les manxes és provocat per una maneta lateral El manopan fou patentat per la casa ChF Pietschmann Söhne, a Berlín, l’any 1886, i se’n fabricaren aproximadament fins a la fi del segle XIX El…