Resultats de la cerca
Es mostren 896 resultats
antiepilèptic
Farmàcia
Medicament que combat l’epilèpsia.
Contra el gran mal són emprats els barbitúrics, les hidantoïnes utilitzats també en les crisis jacksonianes i els bromurs Contra el petit mal , les oxazolidines, les succinimides i l’hormona adrenocorticotròpica ACTH En les crisis psicomotrius hom acut a la carbamazepina Sovint, el tractament associa dos o més fàrmacs, els quals, però, tenen efectes secundaris, per la qual cosa cal un control mèdic rigorós La supressió del tractament amb antiepilèptics ha d’ésser gradual, car una interrupció brusca pot desencadenar nous atacs
bronqui
Anatomia animal
Conducte que forma part de l’aparell respiratori dels vertebrats aeris i que duu l’aire de la tràquea als pulmons, i viceversa.
N'hi sol haver dos bronquis principals , que neixen a la tràquea i penetren un a cada pulmó, dins el qual es ramifiquen bronquis secundaris , fins a assolir els alvèols pulmonars bronquíols Són constituïts per una coberta fibrocartilaginosa externa i dura, una capa muscular intermèdia i un epiteli vibràtil intern ric en glàndules mucígenes, encarregat d’expulsar les impureses que porta l’aire aspirat En les successives subdivisions dicotòmiques dels bronquis es va perdent la coberta cartilaginosa i la capa glandular
factor de determinació testicular
Biologia
Proteïna que determina la formació de gònades masculines durant l’embriogènesi i, per tant, la formació de mascles.
El gen que codifica el factor de determinació testicular tdf es troba en una regió del cromosoma Y denominada SRY regió del Y que determina el sexe Si el gen tdf presenta alguna mutació i no funciona correctament, es forma una femella Un cop es forma el teixit testicular, aquest comença a produir hormones masculines, com per exemple andrògens, que inhibeixen l’aparició d’òrgans sexuals femenins i dels caràcters sexuals secundaris propis d’aquest sexe, com les glàndules mamàries i el patró característic de pilositat pubiana
crocoïta
Mineralogia i petrografia
Cromat de plom, PbCrO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, els cristalls del qual tenen un hàbit generalment prismàtic i presenten estries També forma masses o pàtines Té un color vermell taronja intens i, a vegades, amb tons groguencs És un mineral d’origen secundari, a partir de dissolucions cromíferes amb productes d’oxidació de la galena Hom el troba associat amb piromorfita, cerussita i altres minerals secundaris del plom És bastant escàs, i els jaciments més notables són els de Berezdov URSS i el de Dundas Tasmània
farmacovigilància
Medicina
Seguiment de tractaments farmacològics amb la finalitat d’avaluar i constatar els efectes secundaris i adversos.
Atès que en els estudis previs a la comercialització d’un fàrmac participen un nombre reduït de persones voluntàries, en el moment de la comercialització el coneixement dels possibles efectes indesitjables és limitat i es fa necessari un seguiment que identifiqui nous efectes no observats en la fase d’experimentació i que n'avaluï el risc per poder informar els professionals mèdics
trempó

Coca de trempó
joellehellenique (CC BY-SA 2.0)
Alimentació
Amanida feta de tomàquet, ceba i pebrot verd tallats a trossos petits i altres ingredients secundaris.
circulació col·lateral
Patologia humana
Desviació de la sang per vasos secundaris a conseqüència de l’obstrucció d’un tronc sanguini.
Quan una artèria resta oclosa, la porció de teixit que hauria d’esdevenir exsangüe no hi esdevé gràcies a la circulació collateral que hi condueix la sang d’una artèria veïna no oclosa
inflorescència definida
Botànica
Inflorescència en la qual l’eix primari i cadascun dels secundaris és terminat per una flor.
el Bastareny

Vista del Bastareny
© CIC-Moià
Riu
Riu del Berguedà, afluent de capçalera de la dreta del Llobregat.
És de règim nivopluvial, amb fortes oscillacions estacionals Neix a les fonts càrstiques de la Dou, també anomenades fonts del Bastareny , i recull les aigües de la serra de Molnell, les del coll de Tancalaporta i les de la baga de Murcurols El riu forma una vall que flueix en direcció NW-SE per terrenys secundaris i terciaris Per la dreta rep el torrent de Turbians i per l’esquerra el riu de Gréixer passa per Bagà i desguassa al Llobregat per Guardiola de Berguedà En són aprofitades les aigües per a la indústria
reserva eucarística
Cristianisme
Hòsties consagrades que hom conserva en el sagrari per a la comunió dels malalts o viàtic i, secundàriament, per a la comunió als fidels distribuïda fora de la missa, l’adoració i l’exposició del Santíssim.
El costum antic de prendre pa consagrat que hom s’enduia i guardava a casa en píxides, arquetes, etc, perdurà fins al segle IX, que restà exclusivament de norma la reserva a les esglésies, normalment a la sagristia Les lluites dogmàtiques sobre la presència real segle XIII i en temps de la Reforma introduïren el costum de fixar els sagraris sobre els altars, primerament els secundaris, més tard sobre el mateix altar major, per poder adorar més fàcilment l’eucaristia Les normes actuals aconsellen un lloc especial fora del presbiteri
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina