Resultats de la cerca
Es mostren 16879 resultats
la Caputxeta Vermella
Representació de La Caputxeta Vermella segons una pintura anglesa
© Corel Professional Photos
Personatge femení infantil protagonista del conte popular del mateix títol.
En la versió Le petit chaperon rouge de Perrault a Contes de ma mère l’Oye, 1697, la nena, anomenada així pel vestit que duu, porta uns obsequis a l’àvia i, pel camí, troba el llop, que l’enganya a fi d’arribar abans a casa l’àvia i menjar-se-les En la versió dels germans Grimm la més difosa oralment a Catalunya — Rotkäppchen — són salvades per un caçador
Josep Cabrinetty i de Cladera
El general Josep Cabrinetty i de Cladera Segons una xilografia contemporània
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Participà com a cadet en els darrers combats de la Primera Guerra Carlina preses d’Aliaga, Morella i Berga més tard sembla que lluità a la guerra d’Àfrica 1859- 60 Durant la Tercera Guerra Carlina fou un dels caps militars governamentals més actius que operaren a Catalunya, la qual cosa li valgué l’ascens a brigadier i el càrrec de comandant general de la província de Lleida El 1873 alliberà Puigcerdà del setge dels carlins El seu més directe i constant enemic, el cap carlí Francesc Savalls, el derrotà el 9 de juliol de 1873 a Alpens combat d’Alpens Cabrinetty morí d’un tret al clatell quan…
Isabel I de Castella
![](/sites/default/files/media/FOTO/isabel catolica.jpg)
Isabel I de Castella, segons una ceràmica situada a Toledo
© Lluís Prats
Història
Reina de Castella i Lleó (1474-1504) i de Catalunya-Aragó, filla de Joan II de Castella i d’Isabel de Portugal.
Bé que la successió no li corresponia l’hereva era Joana de Castella , dita la Beltraneja , filla del seu germà Enric IV de Castella , fou utilitzada durant la guerra civil per un dels bàndols nobiliaris, el qual aconseguí, mort el seu germà Alfons 1468, que fos proclamada hereva concòrdia de Guisando El seu matrimoni 1469 amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó obrí noves perspectives a la seva ambició política i significà un sosteniment important en la lluita pel tron castellà Enric IV, però, molestat, legitimà i reconegué Joana i desheretà Isabel 1470 però, en morir ell el 1474, un…
any climatèric
Esoterisme
Any de l’edat d’una persona en què, segons l’astrologia, era sotmesa a grans perills.
Els anys climatèrics són, segons uns, els múltiples de 7, segons d’altres, els múltiples de 9 Els principals són els que resulten del producte de 7 x 7 = 49,9 x 9 = 81 i, sobretot, 7 x 9 = 63, dit gran any climatèric
noûs
Filosofia
Segons el neoplatonisme, ens, dotat d’intel·ligència, que regeix el destí de l’univers.
Segons Plató el noûs és la segona hipòstasi, emanada de l’U i de la qual, com a acte primer del summe bé i principi intelligible de tot el real, emana l’ànima del món
nàiada
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
Qualsevol de les nimfes que, segons la mitologia antiga, habitaven les aigües (fonts, rius, llacs).
Segons Homer, eren filles de Zeus, afavorien la fecunditat de la terra i protegien el matrimoni
Zacaries
![](/sites/default/files/media/FOTO/Europeana_Zacaries.jpg)
El naixement de sant Joan Baptista: Zacaries escriu el nom de Joan (miniatura del mestre Alexander, 1430)
Koninklijke Bibliotheek
Bíblia
Segons l’evangeli de Lluc, sacerdot de la família d’Abies, pare de Joan Baptista.
Segons uns apòcrifs del segle II, morí màrtir La seva festa se celebra el 5 de novembre
Averrois
![](/sites/default/files/media/FOTO2/averroes.jpg)
Averrois, segons Andrea di Bonaiuto al fresc del 1365 El triomf de sant Tomàs a l'església de Santa Maria Novella (Florència)
Filosofia
Nom amb el qual fou conegut als Països Catalans Abū-l-Walīd Muḥammad ibn Rušd, filòsof, jurista, metge i astrònom àrab andalusí.
Membre d’una família de juristes malequites, estudià medicina amb Abū Ga'far de Trujillo, i filosofia amb ibn Ṭufayl De jove anà al Magrib, on intervingué activament en la política cultural dels almohades Presentat ~1169 per ibn Ṭufayl al califa Yusuf, aviat gaudí de la seva amistat i fou noment cadí de Sevilla Quan ibn Ṭufayl renuncià al càrrec de metge de la cort 1182, Averrois el substituí i es mantingué en el càrrec fins que el 1195 el nou califa, Ya'qub al-Manṣur, li retirà, per raons desconegudes, la protecció amb què l’havia afavorit al principi del seu regnat Condemnat més tard per…
victorià | victoriana
El Londres victorià segons un gravat de Thomas Hosmer Shepherd
© Corel Professional Photos
Història
Dit de l’època de la història britànica corresponent al regnat de Victòria I d'Anglaterra (1837-1901).
Sovint hom hi inclou també el període següent, fins a la Primera Guerra Mundial 1914
al·lòfon
![](/sites/default/files/media/FOTO/al·lòfons_1.jpg)
Al·lòfons en el sistema fonemàtic català oriental, segons l’Institut d’Estudis Catalans
©
Fonètica i fonologia
Variant o modalidat fonèticament regular en què es manifesta un fonema específic, a causa de la distribució relativa dels seus trets constitutius, el conjunt particular dels quals marca el camp de dispersió fonològica i, per tant, la capacitat distintiva de cada fonema dintre el seu sistema.
Com que és normal que cada fonema es manifesti mitjançant més d’un allòfon, les seves realitzacions fonètiques solen fluctuar entre una distinció màxima, anomenada allòfon fonamental , i d’altres de secundàries, que són anomenades allòfons accessoris i que poden determinar fins i tot una distinció nulla o neutralització amb un altre fonema del sistema Per exemple, el fonema |g| del català presenta un allòfon fonamental oclusiu, velar, sonor g en angle , un allòfon accessori fricatiu, velar, sonor g en pegar i un altre de neutralitzat oclusiu, velar, sord k, i, per tant, comú a l’allòfon…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina