Resultats de la cerca

Acabà els estudis eclesiàstics a Carcassona el 1816 En 1818-34 fou professor del seminari de Carcassona i Elna-Perpinyà, diòcesis aleshores unides En independitzar-se Elna el 1824, fundà el seminari a Prada 1825 i poc temps després a Perpinyà, d’on fou rector fins el 1831, en què fou nomenat vicari general de la diòcesi Nomenat bisbe de Nevers 1834, on desplegà una gran activitat per al redreç espiritual de la diòcesi, i, el 1845, d’Avinyó, on defensà els drets eclesiàstics, lluità contra el monopoli estatal en l’ensenyament i defensà les monges hospitaleres…

Promogut el 1970, durant la XVI Conferència General de la UNESCO, té un funcionament molt descentralitzat basat fonamentalment en els comitès MaB de cada estat membre de la UNESCO que n’ha volgut promoure i en els grups de treball que aquests coordinen o als quals donen suport La participació catalana a les activitats del comitè MaB de l’Estat espanyol ha estat força destacada incorporació del parc natural del Montseny a la xarxa internacional de reserves de biosfera 1978, Seminari Internacional sobre els Deltes de la Mediterrània Tortosa, 1980, traducció al català d’una part…

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També per…

Estudià a Barcelona amb el seu oncle, el bisbe Josep Costa i Borràs , i es doctorà en cànons i teologia pel seminari de València Ordenat prevere el 1867, fou professor als seminaris de Tarragona i de Tortosa Secretari de cambra del bisbe d’Oviedo Benet Sanz  1868, es llicencià en aquesta ciutat en dret civil i canònic Bisbe de Lleida del 1890 al 1905, durant els anys de pontificat tingué una gran activitat entre d’altres, la seva intervenció fou decisiva en les obres del canal d’Aragó i Catalunya, fundà el  Museu Diocesà de Lleida i impulsà la construcció del seminari…

Estudià al Seminari de Girona i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, i professà al seminari, al Collegi Universitari de Girona i a la Facultat de Teologia de Barcelona Es doctorà en història de l’Església amb una tesi sobre les relacions Església-Estat a l’Espanya de la segona meitat del segle XVII És també llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia Director de l’Arxiu Diocesà de Girona des del 1980, n’ha confeccionat nombrosos inventaris, i ha editat fonts i repertoris…

Inicià els estudis al seminari, però els hagué d'interrompre a causa de la Guerra Civil i posteriorment els completà a la Universitat Gregoriana de Roma, on es llicencià i fou ordenat prevere 1943 De nou a Barcelona, fou professor del seminari 1949 i el 1953 consiliari diocesà dels joves d' Acció Catòlica Contribuí decisivament a la fundació del Centre d'Estudis Pastorals 1968, que dirigí fins el 1993, que en fou destituït Vicari episcopal de Badalona sud 1970-81 i del Vallès Oriental i el Maresme 1981-90, defensà activament l’arrelament de l’Església en la realitat…

Després de viure en un orfenat des dels 8 anys, ingressà al seminari menor dels pallottins, a Ehrenbreitstein, amb el desig d’ésser sacerdot Estudià teologia i filosofia a Limburg, on rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1910 Dos anys més tard fou nomenat director del seminari menor dels pallotins a Schönstatt i començà amb els joves seminaristes un treball pedagògic que mantingué al llarg de tota la seva vida L’any 1914 fundà el moviment apostòlic de Schönstatt a la vall del mateix nom, prop de Koblenz El 1941 fou empresonat per la seva oposició al nazisme i l’any…

Estudià a la Universitat de València i ingressà després al seminari, on s’ordenà de sacerdot el 1852 Es doctorà en dret canònic 1853 i en teologia 1857 Es dedicà a la vida parroquial i a la predicació Fou canonge de Tortosa i magistral i vicari general de València 1851-66, predicador de la cort 1864 i auditor de la Rota de Madrid 1866 El 1868 fou nomenat bisbe d’Oviedo i el 1881 arquebisbe de Valladolid El seu pas per les diòcesis es materialitzà en obres com la torre de la catedral i el seminari de Valladolid i en sàvies disposicions pastorals El 1869 anà al concili I del Vaticà , i hi fou…

Fill d’un bibliotecari arxiver, estudià al Seminari de Girona Fou ordenat prevere el 1957 Es traslladà a Roma, on es llicencià en història de l’Església a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en teologia a la Universitat del Laterà El 1966 es llicencià en història a la Complutense de Madrid i anys més tard obtingué el títol de doctor 1993 en història a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII La Catalunya del Barroc vista des de Girona La crònica de Jeroni de Real,1626-1683 1994 A la seva ciutat natal, compaginà les tasques…

Cursà a Barcelona la carrera eclesiàstica i la de ciències naturals El 1920 es doctorà a Madrid amb una tesi sobre el Juràssic de la província de Tarragona S'inicià en geologia i paleontologia al museu geològic del seminari conciliar de Barcelona Fou professor de l’Escola Superior d’Agricultura 1920, catedràtic de ciències naturals i director del museu de geologia del seminari conciliar 1926, i catedràtic de paleontologia i geologia històrica de la Universitat de Barcelona 1949 Pertangué, entre d’altres, a l’Institut d’Estudis Catalans 1942 i a la Institució Catalana…