Resultats de la cerca

Membre dels Banū Qasī durant l’enfrontament de la família amb Muḥammad I de Còrdova, s’alià amb aquest i derrotà el seu oncle Ismā'īl ibn Mus Conquerí Saragossa vers el 882 però, en no poder afrontar les envestides tugibites, vengué la plaça a l’emir vers el 885, del qual fet el seu cunyat Ramon, comte de Pallars, fou l’intermediari Noves baralles familiars i un acord del nou emir ‘Abd Allāh el convertiren en senyor de Lleida, plaça que s’hagué de disputar amb Muḥammad al-Tawīl i que cedí a Llop ibn Muḥammad ibn Llop Pel seu compte s’emparà de Toledo 897 i intentà de recuperar…

Fill pòstum de l’infant Ferran i de la seva segona muller, Isabel d’Ibelin, i germà de Jaume III de Mallorca, el qual havia de succeir, per disposició de Sanç de Mallorca, si li premoria sense fills Fou criat a la cort de Nàpols per la seva tia la reina Sança, muller del rei Robert I El 1338 passà a Xipre, on el 1340 es casà amb Esquiva, filla del rei Hug IV de Xipre Desavingut amb aquest, fugí de l’illa, on deixà la muller i la filla, Alícia de Mallorca , que es casà amb el seu parent Felip d’Ibelin, senyor d’Arraf

Fill de Ramon de Saguàrdia Pel seu matrimoni amb Timbor de Canet, esdevingué també senyor de Canet Formà part de la coalició nobiliària contra Jaume I i dels qui atacaren les terres de Guillem de Castellnou mentre aquest acompanyava l’infant Pere a París 1275 A la mort de Jaume I passà a ésser vassall de Jaume II de Mallorca pels béns que heretà també de la seva àvia Esclarmunda de Canet castell de Llo S'alià amb el comte d’Urgell i Roger Bernat de Foix contra el bisbe d’Urgell, protegit per Pere el Gran Era governador de Mallorca quan tingué lloc l’expedició d’Alfons II el Liberal contra l’…

En l’anomenada empara real el senyor prenia el feu del seu feudatari i l’aplicava al seu domini i en l' empara verbal el senyor impedia que el vassall o emfiteuta tragués res béns mobles, productes o rendes de la propietat feudal o emfitèutica

Establert a Vilafranca de Conflent, s’hi casà amb Anna Mde Pasqual-Cadell, filla del senyor de Serinyà i Joncet El 1671 rebé de Carles II el privilegi de noble del Principat de Catalunya En descobrir-se la conspiració de Vilafranca de Conflent fet que hom atribuí a la delació de la seva filla Agnès el seu cosí Manuel Descatllar i Dessoler i ell, ensems amb d’altres, foren torturats, però en cap moment no confessaren res hom els donà garrot a la plaça de la Llotja, de Perpinyà, i els confiscà els béns

El regadiu ocupa la totalitat del territori, gràcies a l’aigua del Xúquer, a través de la séquia dels Quatre Pobles o de Corbera, i el conreu principal és actualment el del taronger 1000 ha resten encara 80 ha d’arrossar, record de l’antic predomini d’aquest conreu, reduït constantment els darrers decennis a favor del taronger Hi ha magatzems de preparació de fruita L’augment demogràfic, constant fins el 1940, s’ha deturat a causa de l’emigració, sobretot cap a França El poble 2246 h agl 2006, polinyaners 12 m alt és a la dreta del riu L’església parroquial Sant Sebastià fou bastida el 1727…

Al servei de Pere III de Catalunya-Aragó, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380 El rei Joan I el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392 l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí Es casà amb Isabel d’Alagó

Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos…

Fill de Matteo I i de Bonacossa Borri Destinat a la vida eclesiàstica, l’antipapa Nicolau V el creà cardenal 1329, legat de Llombardia, bisbe de Novara 1329, senyor de Novara 1332 i arquebisbe de Milà 1330 Obtingué Bolonya 1350, i féu la pau amb tots els seus veïns

Succeí el seu pare el 1128 i, aprofitant la seva joventut, el seu senyor i cosí, el comte d’Empúries Ponç II, intentà de desposseir-lo Però Berenguer Renard fou ajudat pel comte de Barcelona Ramon Berenguer III i pel bisbe de Girona Ponç II hagué de restituir-li els béns usurpats