Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Poul Ruders
Música
Compositor danès.
Graduat en orgue a l’Acadèmia Reial de Dinamarca, com a compositor tingué una formació autodidàctica Ha rebut el reconeixement internacional gràcies a les obres simfòniques i de cambra És especialment apreciat per la seva música simfònica, gènere en què ha desenvolupat un estil molt personal Compositor destre en l’ús dels complexos orquestrals, les obres més destacades del seu catàleg són les dues simfonies i l’òpera The Handmaid’s Tale 2000 Les seves composicions han estat interpretades per prestigioses formacions orquestrals i solistes vocals Entre els encàrrecs que ha…
Bertrand de Billy
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià al Conservatori Nacional de París, i posteriorment fou deixeble de Georges Prêtre i Richard Bonynge Dirigí l’Orquestra Simfònica de Joves de l’Illa de França 1986-90 i fou assistent de Pierre Deveraux a l’Orquestra Colonne, a més de fundador i director musical de l’Acadèmia de l’Ille Saint Louis Després de la seva etapa com a director musical de l’Anhaltisches Theater de Dessau i associat de la Volksoper de Viena, desenvolupà una important carrera internacional amb orquestres simfòniques i a teatres d’òpera d’Europa i els Estats Units El seu repertori operístic comprèn…
orquestra
Instruments que conformen l'orquestra
© Fototeca.cat
Música
Conjunt d’instruments musicals reunits per a realitzar una interpretació musical.
En el camp de la música occidental hom anomena orquestra el conjunt format almenys per més d’una dotzena d’instruments diversos, de manera que n'hi hagi almenys dos de cadascun dels més importants Quan el nombre d’instruments és reduït, hom l’anomena orquestra de cambra Una orquestra completa, actualment, sol comptar de vuitanta a cent instruments sovint hom l’anomena orquestra simfònica , perquè permet d’interpretar les obres simfòniques del repertori habitual Els instruments de l’orquestra pertanyen a quatre grups corda, vent o fusta, metall i percussió Si una orquestra només…
Josep Juncosa i Masdeu
Música
Músic.
Emigrà a l’Argentina Cursà els estudis per a professor de violí a la Universitat de Cuyo i feu cursos de perfeccionament amb els professors Alberto Lysy, L Spiller i B Ganneo Formà part de les orquestres simfòniques de la Universitat de Cuyo, Provincial de Resitencia Municipal del Mar del Plata i de la Universitat de San Juan S'incorporà també a l’Orquestra de Cambra de la Universitat de Sarmiento i de la província de Formosa Concertino Com a músic, en moltes d’aquestes orquestres destacà com a solista Exercí com a professor de violí i de música de cambra a les universitats de…
Ferenc Szabó
Música
Compositor hongarès.
Estudià amb A Siklós, Z Kodály i L Weiner Des del començament s’identificà amb l’estil folklòric de Kodály, que desenvolupà d’una manera molt personal La seva implicació en qüestions polítiques des de ben jove el dugué a escriure música per a masses corals, cercant d’aquesta manera la complicitat de la cultura popular en la cultura superior Emigrà a l’URSS el 1932 i esdevingué una figura respectada en els àmbits musicals soviètics per la seva actitud antifeixista De retorn al seu país el 1944, exercí de professor de composició a Budapest i rebé moltes distincions, entre les quals la d’Artista…
Vladimir Teodorovic Spivakov
Música
Violinista i director d’orquestra rus.
Estudià al Conservatori de Leningrad i al Cajkovskij de Moscou, on fou deixeble de Jurij Jankelevic Fou premiat als concursos de Mont-real, Long-Thibaud de París, Paganini de Gènova i Cajkovskij de Moscou El 1975 feu la primera gira pels EUA, que fou seguida de nombroses actuacions amb les orquestres i els directors més prestigiosos El 1979 fundà l’Orquestra de Cambra de Virtuosos de Moscou -de la qual és director-, que ha obtingut èxits importants en múltiples aparicions a tot el món Ha estat convidat a dirigir les orquestres simfòniques de Londres, San Francisco i Los Angeles, i la…
Josep Plans i Baqués
Música
Organista i compositor.
Inicià els estudis musicals sota el guiatge d’Antoni Oller a la capella de música de l’església de Sant Feliu i més tard els continuà a Barcelona amb Anselm Barba El 1873 accedí a la plaça d’organista i mestre de capella de la capella de la Puríssima Concepció de Sabadell i el 1878 fou organista de la de Santa Anna de Barcelona Des d’aquests llocs desplegà la seva activitat docent, que amplià el 1898 en ésser-li encomanada la direcció de l’Escola Municipal de Música de Sabadell, en substitució d’Eusebi Bosch, institució que dirigí fins a la seva mort Entre els seus deixebles es troba Agustí…
,
Jacint Laporta i Mercader
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Molt actiu en el catalanisme literari de l’època, fundà el setmanari La Llar 1875 i la Revista Literària 1883-84, dirigí La Família Cristiana , i collaborà, entre altres publicacions a Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i L’Appel Catalan , de Berna Fou un dels iniciadors dels Jocs Florals de Sants i participà en els de Barcelona, dels quals fou mantenidor 1881, 1907, 1924 i 1929 Publicà Apuntes históricos de Sans 1880, Lo baró de Sant Roc 1885, les narracions historicocostumistes Memòries d’un soldat 1885, Els pastorets 1921, Novelles 1922 i Casolanes 1922, entre altres obres Fou…
,
Witold Maliszewski
Música
Compositor polonès.
Alternà els estudis de música amb els de medicina a la Universitat de Sant Petersburg, i posteriorment es perfeccionà amb N Rimskij-Korsakov al conservatori 1898-1902 Fou director i professor del Conservatori Imperial d’Odessa 1908-21 Establert a Varsòvia, impartí classes al conservatori de la ciutat, i del 1925 al 1927 fou director de l’Escola de Música Chopin El 1931 obtingué el Premi Estatal pel ballet Syrena 1927-28 La seva música incidí més en el camí traçat pel seu mestre Rimskij-Korsakov que no pas en el de les noves tendències Escriví cinc simfonies 1902-29, un altre ballet, Boruta…
Egil Hovland
Música
Organista i compositor noruec.
Es graduà al Conservatori d’Oslo com a músic d’església, i posteriorment estudià composició amb Bjarne Brustad, a Oslo, Vagn Holmboe, a Copenhaguen, Aaron Copland, a Tanglewood EUA, i Luigi Dallapiccola, a Florència Des del 1949 fou organista de l’església de Glemmen, a Fredrikstad Escriví obres simfòniques, concerts, música de cambra i música coral, i destacà en la música religiosa En aquest gènere compongué les peces més diverses, des d’òpera i ballet per a cerimònies religioses fins a música per a representacions de la Bíblia El seu estil varia des del Romanticisme noruec fins…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina