Resultats de la cerca
Es mostren 430 resultats
David Fabricius
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill
Ludwig Franz Benedikt Biermann
Astronomia
Astrofísic alemany.
Del 1931 al 1939 investigà l’evolució i estructura solars, i d’ençà del 1951 estudià la física dels cometes, dels quals intentà també d’esbrinar l’origen 1977 i de relacionar-los amb la formació del sistema solar Fou quan estudiava les cues de plasma dels cometes que suggerí que el Sol expelleix radialment un plasma que es desplaça a gran velocitat, i descobrí així l’anomenat vent solar
Black Maria
Cinematografia
Primer estudi americà de rodatge per al kinetoscopi.
Fou construït el 1894 a West Orange Nova Jersey per Thomas A Edison Era una mena d’hangar tot pintat de negre dins el qual els actors, vestits i maquillats de blanc, produïen sobre el fons negre la sensació de relleu La llum hi penetrava per les teulades obertes, i, pel fet d’ésser tot l’estudi muntat sobre raïls, n’era garantida l’orientació segons la direcció dels raigs solars
latitud

Representació de la altitud geogràfica de Barcelona
© Fototeca.cat
Geografia
Distància que hi ha des d’un punt qualsevol de l’esfera terrestre a l’equador.
És mesurada en graus de 0° a 90° a partir de l’equador, ja sia cap al nord o cap al sud, seguint el meridià que passa pel lloc o punt de referència Tots els punts d’un mateix parallel tenen la mateixa latitud La incidència dels raigs solars sobre la Terra varia molt segons la latitud i explica en bona part les diferències climàtiques entre les diverses zones de l’esfera terrestre
Metó
Astronomia
Astrònom grec.
Descobrí que dinou anys solars del calendari grec equivalien a dues-centes trenta-cinc llunacions, és a dir, que cada dinou anys la lluna tornava a passar per les mateixes fases els mateixos dies Aquest cicle, posteriorment anomenat cicle de Metó o cicle metònic , fou donat a conèixer l’any 433 aC amb motiu dels jocs olímpics tanmateix no fou emprat per a la confecció del calendari fins l’any 330 aC
borrasca magnètica
Física
Pertorbació del camp magnètic terrestre causada per l’activitat de les taques solars.
cuina solar
Tecnologia
Aparell que serveix per a captar la radiació solar i permetre la cocció i l’escalfament d’aliments.
En general, les cuines solars es basen en la concentració solar mitjançant un dispositiu d’esfera parabòlica disc de secció parabòlica, en què l’estri de cuinar es troba en el punt focal i que cal reorientar periòdicament durant la cocció, o bé en l’acumulació solar amb reflectors plans que augmenten la densitat energètica sobre la coberta de vidre d’una caixa aïllada tèrmicament, dins la qual se situa l’estri de cocció amb els aliments
oscil·lació solar
Astronomia
Fenomen pel qual la fotosfera i la cromosfera solar estan sotmeses a un moviment continu cap a dins i cap a enfora del Sol.
RB Leighton, RW Noyes i GW Simon descobriren l’any 1960 que aquestes oscillacions tenien un període de 5 minuts L’estudi de les oscillacions solars permet estudiar l’interior del Sol, del qual fins ara només se'n tenia un coneixement teòric La predicció teòrica de l’existència de les oscillacions solars es feu més de 10 anys abans del seu descobriment Les característiques de les oscillacions de 5 minuts han estat estudiades molt exhaustivament els darrers vint anys són manifestacions superficials de modes acústics i possiblement gravitatoris radials i no radials atrapats a l’interior del Sol…
Hideki Shirakawa
Química
Químic japonès.
L’any 2000 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AJHeeger i AGMacDiarmid, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors La seva descoberta —anunciada pels tres premiats, després d’alguns mesos de treball en equip, l’any 1977— permeté començar a emprar els plàstics conductors en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors contribuirà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne les mides
ortiga

Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina