Resultats de la cerca

Es tracta d’una evolució de les bateries d’ió liti que permet fer-ne de més petites, lleugeres i amb formes adaptables Es basa en una solució de sals de liti que permet l’intercanvi d’ions entre l’ànode, normalment de carboni, i el càtode, habitualment un òxid metàllic La diferència amb les bateries d’ió liti radica en què les sals de liti no estan dissoltes en un solvent orgànic sinó en un polímer sòlid o gelatinós

Segons la posició del grup nitro, hi ha l’1-nitropropà, CH 3 CH 2 CH 2 NO 2 , o el 2-nitropropà, CH 3 CHNO 2 CH 3 El primer és obtingut en fase vapor per nitració del propà, bull a 131,6°C i es fon a -108°C és emprat com a solvent de la cellulosa, de resines viníliques, laques, cautxú sintètic, olis i greixos El 2-nitropropà es fon a -93°C, bull a 120°C i és soluble en alguns solvents orgànics

La presència d’aquests hidrocarburs produeix, a baixes temperatures, una disminució de la fluïdesa de l’oli i en dificulta la bona circulació en els punts de greixatge El procediment més emprat per al desparafinatge consisteix a filtrar l’oli a temperatures entre -35 i -40°C, en presència d’un solvent, generalment propà El propà, en evaporar-se, produeix el doble efecte de dissoldre l’oli i de refredar la parafina fins a la seva solidificació, amb la qual cosa permet la filtració

És un líquid incolor no inflamable, ni explosiu, ni combustible, d’olor clorofòrmica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb aigua, que té una densitat d’1,4642 i bull a 87°C Hom l’obté per tractament amb bases aquoses o per descomposició tèrmica del tetracloroetà Presenta una gran estabilitat química i una toxicitat moderada i és emprat fonamentalment en el desgreixatge de metalls, com a solvent d’extracció i tintoreria, com a refrigerant i fluid per a bescanvi de calor, com a fumigant i en síntesi orgànica

Els carbanions són espècies químiques d’existència molt curta que apareixen de forma transitòria i en concentracions mínimes en el transcurs de determinades reaccions Són reactius nucleòfils , l’estabilitat relativa dels quals depèn de la deslocalització de la càrrega provocada pels grups substituents que contenen, dels cations presents en el medi i, particularment, de la natura del solvent en què és duta a terme la reacció Moltes reaccions de substitució electròfila que són catalitzades per bases tenen carbanions com a intermediaris, atès que els reactius bàsics n'afavoreixen la…

Correntment hom acostuma a expressar la concentració d’una manera general i, en el cas d’una solució, relacionant el solut en pes o en volum i cent parts en pes o en volum de la solució tant per cent en pes o en volum, relacionant el nombre de mols o el d’equivalents de solut i un litre de la solució molaritat i normalitat, respectivament, relacionant el nombre de mols de solut i un quilogram del solvent molalitat o bé relacionant el nombre de mols d’un component de la solució i el nombre total de mols dels components fracció molar

L’aigua d’imbibició comprèn l' aigua lliure , retinguda per capillaritat, i l' aigua enllaçada , unida a les dites molècules per forces com les que donen lloc a la formació d’hidrats L’aigua enllaçada, que no es congela àdhuc portant els teixits a temperatures entre -20°C i -60°C, pot representar en certs casos fins al 30% de l’aigua d’imbibició total, i no és homogènia, sinó que conté diferents fraccions unides amb forces diferents Tant l’aigua lliure com gairebé la totalitat de l’aigua enllaçada conserven en l’organisme la funció de solvent

Fou descobert per R Boyle 1661 en els productes de condensació provinents de la destillació seca de la fusta Actualment hom el prepara per síntesi a partir d’una mescla de CO i H 2 gas d’aigua, segons la reacció CO + 2H 2 ⇌ CH 3 OH, a 300°C i 200 atm, en presència d’una mescla d’òxids de crom i de zinc, que actuen com a catalitzadors També pot ésser obtingut per oxidació del metà És un líquid incolor de tast cremant, inflamable i tòxic, tant per inhalació com per contacte cutani És emprat com a solvent, combustible especial i en la fabricació d’anticongelants per a automòbil

Abans s’anomenava aiguarràs només l’essència de trementina actualment la denominació s’estén a productes molt semblants, però no idèntics, que són les essències de fusta de pi, de carbonització de fusta de pi i de fusta de pi de papereria L’essència de trementina s’obté modernament fluïdificant la trementina amb la pròpia essència a fi de separar l’aigua i les impureses i destillant-la després en aparells continus, amb injecció de vapor o al buit El residu de la destillació és la colofònia L’essència de fusta de pi s’obté destillant amb vapor les deixes de fustes resinoses o, més modernament…