Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
Mátyás Rákosi
Història
Política
Polític hongarès.
Membre del partit socialdemòcrata, presoner de guerra a Rússia a la Primera Guerra Mundial, es féu bolxevic i fou després 1919 comissari popular de la república hongaresa dels consells Empresonat diverses vegades a partir del 1925, fou enviat a Moscou el 1940, d’on tornà amb les tropes soviètiques 1945 i esdevingué secretari general del partit comunista hongarès Estalinista acèrrim, primer ministre 1952, hagué d’abandonar aquest càrrec el 1953, després de la mort de Stalin, i el de secretari del partit 1956 Refugiat a l’URSS, fou exclòs del partit 1962
Milovan Djilas
Política
Polític i escriptor montenegrí.
Collaborador directe de Tito, fou el més important teòric del comunisme iugoslau Vicepresident del consell i president de l’assemblea nacional 1953, fou privat dels seus càrrecs i expulsat del partit 1954 per discrepàncies ideològiques empresonat dues vegades, fou amnistiat el 1966 i alliberat definitivament el 1969 Les seves obres evolucionaren cap a la crítica aferrissada del sistema iugoslau i del comunisme, de les quals les més famoses foren La nova classe 1957 i Conversa amb Stalin 1966 Escriví també novelles i memòries S'oposà públicament a la desintegració de Iugoslàvia…
Andrej Aleksandrovič Ždanov
Història
Política
Polític soviètic.
Membre del comitè central del partit comunista soviètic 1927, fou nomenat 1934 cap del partit a la zona de Leningrad Estalinista fidel, intervingué en el Congrés Literari Pansoviètic del 1934, i formulà les bases de la mobilització total de la cultura al servei de l’estat soviètic Durant la Segona Guerra Mundial dirigí la resistència de Leningrad, assetjada pels alemanys Tercer secretari del partit, després de Stalin i Malenkov, el 1946 dirigí una campanya contra les manifestacions culturals i artístiques que no seguien les normes del realisme socialista
Varna

Carrers de Varna
Oficina de Turisme de Bulgària
Ciutat
Capital de la província de Varna, Bulgària, a la mar Negra.
Tercera ciutat de l’estat i el port principal, té indústries mecàniques, tèxtils, químiques i alimentàries i refineries de petroli Centre cultural, té universitat, diversos museus i biblioteques, teatres i òpera Hi ha aeroport Centre turístic, a la vora hi ha les platges de Družba i Zlatni Pjasâci És seu metropolitana ortodoxa Colònia milèsia Odessos al segle VI aC, fou ocupada pels búlgars 680, i pertangué a l’Imperi Bizantí a partir del segle X Ocupada pels turcs 1393, aquests hi derrotaren, el 1444, els polonesos i hongaresos Fou anomenada Stalin els anys 1949-56
revolució permanent
Política
Teoria formulada en embrió per Karl Marx (1850) i desenvolupada àmpliament per Lev Trockij (La revolució permanent, 1930).
Parteix de la idea que la revolució no ha d’acceptar cap forma de dominació de classe, sinó que ha d’arribar a la liquidació total de la societat classista, i planteja la necessitat de superar ràpidament la democràcia burgesa —mitjançant la dictadura del proletariat — per arribar al socialisme, en la construcció del qual també hi haurà una transformació constant de les relacions socials Finalment, per evitar que la revolució sucumbeixi, cal estendre-la a tot el món L’any 1923 aquesta concepció revolucionària enfrontà Trockij amb Stalin, partidari de la construcció del socialisme…
kulak
Història
Propietari rural rus o ucrainès, que arrendava les terres o les explotava amb el treball de jornalers (batracs).
Els kulaks, que àdhuc durant els primers anys del poder soviètic posseïen una part considerable dels mitjans de producció agrícola i de les empreses industrials i comercials del camp, sorgiren ja en l’època feudal amb la producció mercantil i foren els primers grans propietaris del camp El 1929 Stalin ordenà llur extirpació com a classe en tota l’URSS llurs propietats passaren aleshores als kolkhozos i sovkhozos La poítica d'expropiació forçosa tingué com a conseqüència la mort d'entre 4 i 7 milions de persones, la majoria a Ucraïna, a través de mesures que provocà grans fams…
calipso
Música
Estil de música afrocaribeny basat en un cant popular improvisat, de caràcter satíric, interpretat pels esclaus africans de Trinitat i Tobago del segle XVIII i en què es comentaven esdeveniments polítics i socials.
S’estengué per tot el Carib i amb el temps passà a ser també una dansa de dos temps que es ballava als carnavals de Trinitat acompanyada de les steel bands , orquestres que utilitzaven com a instruments barrils de petroli buits que feien sonar per percussió Se’n fan diverses competicions, com la National Calypso Monarchy, per al millor autor, i la Road March, per al millor calypso de festa Un dels primers intèrprets reconeguts fou Growling Tiger, el 1930 El seguiren Arrow, Harry Belafonte, Black Stalin, Lord Kitchener, Lord Melody, Mighty Sparrow i David Rudder
Braşov
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Transsilvània, Romania.
Nucli industrial siderúrgia, maquinària agrícola i tèxtil, refineria de petroli, és alhora una localitat turística dels Alps de Transsilvània i un important nus de comunicacions Centre d’ensenyament superior Universitatea din Braşov, creada el 1971 Fundada el 1211 pels cavallers de l’orde Teutònic, esdevingué un dels centres de colonització germànica a la Transsilvània Posteriorment es convertí en un centre cultural de primera importància, sobretot a partir del s XVI, en installar-s’hi les primeres impremtes El 1918 passà a formar part de Romania La ciutat rebé el nom de Stalin…
Henri Barbusse
Literatura francesa
Escriptor francès.
Es féu conèixer amb un recull de poemes, Les pleureuses 1895, i algunes novelles, com L’enfer 1908, però la seva consagració tingué lloc després de la Primera Guerra Mundial, amb Le Feu 1916, novella antimilitarista que provocà una polèmica sorollosa i que guanyà el premi Goncourt de l’any 1917 Partidari del leninisme, anà a viure a Rússia, on féu assaig, com Paroles d’un combattant 1921, Le couteau entre les dents 1922, etc, novella, com Clarté 1919, i narració, com Quelques coins du coeur 1922, Les Judas de Jésus 1927, biografies de Lenin 1934 i de Stalin 1935, etc
Lidija Nikolajevna Sejfullina
Literatura
Escriptora russa.
Treballà com a bibliotecària, mestra i actriu, i s’adherí entusiàsticament a la revolució Obtingué un gran èxit amb Virineja 1925, una de les primeres narracions sobre l’emancipació de la dona a la Unió Soviètica Les seves obres, d’un accentuat dramatisme, se situen amb preferència en medis rurals i palesen un gran coneixement de la llengua popular Altres obres seves són les narracions Aleksandr Makedonskij ‘Alexandre de Macedònia’, 1922, Muzickij skaz o Lenine ‘Una llegenda camperola sobre Lenin’, 1924 i Sobstvennost ' ‘Propietat’ 1933 A partir dels anys trenta la seva producció disminuí…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina