Resultats de la cerca

Estudià a Barcelona, on es donà a conèixer en concerts Escriví valsos i romances per a piano en els quals s’allunyà de l’italianisme aleshores imperant i que Pau Piferrer comparà als de Johann Strauss, i peces amb elements folklòrics catalans

Formada amb Agostino Roche, debutà a Torí 1930 amb l’ Elektra de R Strauss Especialitzada en repertori verdià i verista, mantingué també en actiu òperes antigues Poliuto , de Donizetti, La vestale , de Spontini Actuà sovint al Liceu de Barcelona 1947 a 1954

Considerada una de les grans intèrprets del repertori operístic straussià i mozartià, inicià els seus estudis musicals a l’edat de cinc anys i a dotze començà a rebre lliçons de cant Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i el 1973 debutà amb la Unicorn Opera El 1975 feu el seu debut operístic com a Pamina, de La flauta màgica de Mozart, a l’English National Opera El 1976 participà en l’estrena, al Covent Garden de Londres, de l’òpera We come to the River , de H W Henze i feu una gira amb la companyia del Festival de Glyndebourne com a Comtessa Madeleine Capriccio  El 1990 debutà al…

Till representa el prototip del plebeu que es riu de mercaders, nobles i clergues La primera versió escrita que se'n conserva fou publicada a Estrasburg el 1515 Al s XIX l’escriptor belga Charles de Coster el representà com un heroi de la resistència flamenca contra la dominació hispànica És el tema d’un poema simfònic de Richard Strauss

Estudià amb Endre Koréh i debutà a Viena el 1950 amb diversos papers petits Destacà el 1953 com a cantant d’estil mozartià i el mateix any debutà en el Festival de Salzburg, on actuà molt sovint També cantà òperes del repertori italià, el Wozzeck de Berg, i obres de Strauss i Wagner Actuà a Nova York, Londres, etc Es presentà al Liceu de Barcelona el 1954

Estudià a les facultats de Yale i Harvard Posteriorment exercí el càrrec de director de planificació política al departament d’estat del goven dels EUA És autor del llibre The End of History and the Last Man 1992, on proposa una revisió de la concepció fins ara usual de la filosofia de la història tot prosseguint el treball desenvolupat per autors com Leo Strauss, Allan Bloom o A Kojève

El 1916 Francesc Pujol es feu càrrec de la direcció artística d’aquesta associació i el mateix any fundà i dirigí l’Orquestra d’Amics de la Música L’entitat mantingué una intensa activitat amb la presentació de solistes i formacions de cambra de primera línia i fou la protagonista d’importants èxits orquestrals, com l’estrena a Barcelona de la Simfonia dels Alps , de R Strauss El 1929 suspengué les seves activitats

Estudià amb David Grane, Leo Strauss i Alexandre Kojève Fou professor a les universitats de Cornell, Yale, Toronto i Chicago Defensà la idea de fonamentar l’educació en la lectura dels “grans textos” i es féu famós amb la seva crítica conservadora del sistema d’ensenyament superior americà, exposat a The Closing of American Mind 1987 Dugué a terme importants traduccions de Plató i Rousseau La seva vida fou novellada per Saul Bellow a Ravelstein

El 1917 estrenà a Munic la seva obra més important, Palestrina Opositor aferrissat de Schönberg, Busoni i de tot avantguardisme en general, les obres realitzades perllonguen la tradició romàntica alemanya en la línia de Wagner i Strauss La seva producció més important és operística, però compongué també música orquestral Scherzo , 1888 Concert per a Piano , 1922 Simfonia en do , 1940, etc, nombroses obres corals, música de cambra i més de 90 lieder

Debutà a Innsbruck el 1949 amb Der Freischutz de Weber La seva consagració arribà el 1951, quan cantà Sieglinde Die Walküre al Festival de Bayreuth, amb la qual es convertí en una de les majors intèrprets de Wagner i Strauss de la seva època Cantà sovint al Metropolitan de Nova York, i al Liceu interpretà, entre d’altres, el paper de Kostelnicka de Jenufa de Janáček i la Comtessa de Pique Dame de Čajkovskij