Resultats de la cerca
Es mostren 1128 resultats
enter
Matemàtiques
Classe d’equivalència que la relació (a,b)R(c,d), si, i només si, a+d = b+c, indueix en el conjunt producte ℕ × ℕ (ℕ essent el conjunt dels nombres naturals).
El conjunt d’aquestes classes d’equivalència conjunt quocient és el conjunt dels nombres enters ℤ = {0, ±1, ±2, ±3, } Hom anomena representant canònic d’un enter a,b aquell en què o a o b és 0 Si l’esmentat representant canònic és de la forma m, 0, aquest és un enter positiu , representat també per + m si és la forma 0, m , es tracta d’un enter negatiu , habitualment representat per - m i si és 0,0, és l' enter nul , o sigui 0 En el conjunt ℤ hom defineix dues operacions la suma és definida per a, b + c, d = a + c , b + d , i el producte , per a, b c, d = ac + bd, ad + bc Tal…
funció
Matemàtiques
Aplicació.
Segons els casos, hom fa ús d’un o de l’altre dels dos sinònims, funció o aplicació així, hom parla d’aplicació entre conjunts no numèrics o d’aplicació injectiva, però de funció entre conjunts numèrics o de funció derivable El concepte de funció és un dels conceptes fonamentals de la matemàtica Una funció entre dos conjunts A i B és representada per la notació fA →B A és el domini de definició o el camp d’existència de f , i el subconjunt de B format per les imatges dels elements de A , denotat per f A , és la imatge , abast, rang o recorregut de f Si x representa un element qualsevol de…
mesura
Matemàtiques
Aplicació m definida entre una àlgebra de conjunts ɑ d’un espai mesurable (Ω, ɑ) i el conjunt ℝ+ dels nombres reals positius.
L’aplicació compleix que la mesura de la unió de dos conjunts A i B de ɑ és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir ∀ A ∈ ɑ i ∀ B ∈ ɑ tals que A ∩ B = ∅, m A + m B La terna Ω, ɑ, m és anomenada espai de mesura , i els conjunts de l’àlgebra ɑ són anomenats mesurables En el cas que ɑ sigui una σ-àlgebra de Borel, una mesura m és anomenada σ-additiva si la mesura d’una unió infinita i numerable de conjunts de ɑ disjunts dos a dos és igual a la suma de les respectives mesures, és a dir essent A i ∈ ɑ i A i ∩ A j = ∅, per a tot i, j tals que i ≠ j Una mesura és anomenada fitada…
Shengua
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom xinès.
Mesurà diversos volums i àrees, investigà la suma de les progressions i preparà un calendari Estudià també l’agulla magnètica i els tipus d’impressió
semianell
Matemàtiques
Estructura algèbrica d’un conjunt on hi ha definides dues operacions associatives, una de les quals essent distributiva respecte a l’altra.
En són exemples els nombres naturals amb la suma i el producte, una família de conjunts amb les operacions d’intersecció i unió, etc Tot anell és també un semianell
potència indicada
Tecnologia
Potència deduïda teòricament del diagrama del cicle real del motor, l’àrea del qual representa el treball realitzat pels gasos dins el cilindre durant un cicle.
La potència indicada, anomenada també potència nominal , és la potència desenvolupada pel fluid en el cilindre i és la suma de la potència efectiva més la potència absorbida per les resistències passives
progressió aritmètica
Matemàtiques
Progressió en què cada terme,
a k
, és igual a l’anterior,
a k - 1
, més una quantitat constant d
que és anomenada diferència
o raó
de la progressió:
a k
=a k - 1
+ d
.
Un terme qualsevol, a n , pot ésser calculat directament per la fórmula a n = a 1 + n -1 d , i la suma dels primers termes, S n , és donada per la fórmula
Joan de Bardaixí i Almenara
Dret
Jurista de família ribagorçana.
Fou catedràtic de prima de cànons a Saragossa És autor de Tractatus de officio gubernationis seu procurationis generalis regni Aragonensis i de Suma de los fueros y ordenanzas del Reino de Aragón
quaternió
Matemàtiques
Símbol del tipus a +bi + cj +dk, on a, b, c, d són nombres reals i i, j, k segueixen les regles formals algèbriques: i2 = j2 = k2 = -1, i · j =-j · i =k, j k = -k . j = i, k . i =-i · k = j
.
Els quaternions poden ésser operats algèbricament suma i producte, com els complexos, dels quals són una extensió El conjunt dels quaternions té estructura de cos no commutatiu Els quaternions foren introduïts i estudiats per WRHamilton
força conservativa
Física
Força per a la qual és possible de definir una energia potencial de la qual deriva: F = -gradV
.
Quan un cos hi és sotmès, la suma de les energies cinètica i potencial del cos es manté constant Les forces no conservatives són anomenades dissipatives , i la de fregament n'és un bon exemple
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina