Resultats de la cerca

A més de la tradicional agricultura de secà oliveres, llegums i cereals, el regadiu permet el cultiu de cotó, arròs, blat de moro, hortalisses i fruiters Hi ha indústries del suro i la fusta De l’època musulmana se'n conserva, amb algunes modificacions, una fortalesa

El més important dels recursos forestals és la fusta, amb els seus derivats i productes manufacturats La multiplicació de les aplicacions de la fusta fa que la demanda creixi arreu del món, i d’aquí ve la necessitat que el bosc sigui conservat i protegit Ja al segle XVIII hom intentà, a Alemanya, de controlar l’explotació del bosc per a la producció de fusta Al començament del segle XIX foren calculades als EUA les reserves de fusta, bé que hom no començà a aplicar les tècniques racionals d’explotació d’acord amb criteris econòmics fins a la fi del segle El bosc forneix, a més de la fusta,…

Port de pesca a la costa atlàntica, de la qual la separen algunes albuferes És formada per les freguesias de Sé i São Pedro Hi ha hagut diversos terratrèmols, entre els quals es destaquen els del 1722 i el 1755 Té indústria del suro, de material de construcció i de conserves de peix

Conté a l’interior peces sovint parallelepipèdiques de capoc, suro, plàstic, etc, o bé aire, o pot ésser inflat amb aire, generalment en accionar una vàlvula que el connecta a un petit dipòsit d’aire comprimit que té incorporat, i que és cordat al cos amb una cinta al coll i una altra a la cintura

Estudià a Barcelona El 1906 fou nomenat professor de patologia i d’agronomia de l’Escola d’Agricultura, de Barcelona, i més tard 1917 de l’Escola Superior d’Agricultura Juntament amb Víctor Clarió, treballà en l’extinció de plagues agrícoles, i publicà treballs en collaboració amb ell També publicà El algodonero 1919 i Investigacions biològiques sobre el corc del suro 1934

Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…