Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Imperials de Reus

Primer equip de futbol americà de la temporada 2010-11 de l’Imperials de Reus
César Nebreda
Futbol americà
Club de futbol americà de Reus.
Fundat el 1989, fou pioner a les comarques tarragonines Impulsat per Josep Lluís Castán, inicialment s’ubicà a Tarragona i fou anomenat Tarraco Imperials Començà jugant en la Lliga Catalana i, posteriorment, s’inscrigué en l’estatal La temporada 1993-94 es traslladà a Reus, prengué el nom actual i creà l’Escola Municipal de Futbol Americà de Reus Té dos equips sènior, un júnior i un de cadet Fou campió de la Lliga Nacional de Futbol Americà 2 en tres ocasions 2007, 2008, 2009, de la Lliga Catalana 1999, 2006, 2009, 2012, de la Copa Catalana 2001 i de la Supercopa Catalana 1999, 2000 La…
Nàstic Bowling Club
Bitlles
Club de bowling de deu de Tarragona.
El 2004 dotze socis promotors fundaren el Tarraco Bowling Club, que l’any següent adoptà el nom actual Fernando José López García n’és el president des de l’inici La temporada 2005-06 tenia tres equips masculins i un equip femení que participaven en la Lliga Catalana En cada temporada pujaren una categoria i en la 2007-08 assoliren l’ascens a la primera i la segona divisió També participà amb un equip en la Lliga estatal El 2012 tenia dos equips masculins que participaven en les competicions de la federació catalana Els jugadors més destacats són Ángel Rubio Tocados i Gerard Moreno, que…
Ramon Albert Duch Martorell
Natació
Nedador.
Membre del CN Tarraco, fou campió absolut de Catalunya de 200 m papallona 1979, 200 m estils individual 1977, 1978, 1979 i 400 m estils individual 1977, i guanyador de la Travessia del port de Tarragona 1975, 1976,1977 En l’àmbit estatal fou campió absolut d’hivern de 200 m papallona 1975, 200 m estils individual 1977, 1978 i 400 m estils individual 1977, i d’estiu de 200 m papallona 1975 També fou recordista català i estatal de 400 m estils individual 1975 Participà en els Campionats del Món 1975 i fou subcampió dels 200 m papallona als Jocs Mediterranis 1975, amb un total de vint-i-dues…
L'arc de Berà
L'arc de Berà, Tarragona, 25-1 aC MNAT Tot i ser un dels monuments romans més coneguts de Catalunya, l'arc de Berà Roda de Berà, Tarragonès ha estat, fins fa molt poc, mancat d'estudis específics destinats a l'anàlisi de les seves característiques formals i a la comprensió de la seva significació històrica Les primeres notícies relatives al monument es remunten al segle XVI la primera menció escrita és d'un italià, Mariangelo Accursio, que el visità l'any 1525 pocs anys més tard 1546, Pere Antoni Beuter publicà un gravat amb la imatge ideal de l'arc i el 1563 el pintor flamenc Anton Van den…
Arnau Elias Centelles
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Es formà al Club Natació Tàrraco Durant la seva trajectòria 1999-2009, aconseguí vint-i-un títols de campió de Catalunya i catorze d’Espanya en diferents proves individuals Guanyà dues medalles d’or 2005, 2007 en la prova de rescat amb tub, una medalla de bronze 2007 en els 100 m remolc de maniquí amb aletes dels Campionats d’Europa, i les medalles de plata 2006 i de bronze 2004 de rescat amb tub, i de bronze 2008 en 4 × 25 m remolc de maniquí dels Campionats del Món En aquesta darrera prova fou segon als World Games 2005 i establí un nou rècord mundial També establí dotze…
pont de les Ferreres
El pont de les Ferreres
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Aqüeducte romà, prop de la riba esquerra del Francolí, 4 km al N de Tarragona, dit també pont del Diable
.
Hom ha datat la seva construcció de l’època augusta segle I aC La part baixa consta d’onze arcades, i la superior, de vint-i-tres, té 164 m de llargària des de la clau de volta dels arcs de cada extrem i fa 25 m d’alçària Per damunt de l’arcada superior passava una canal oberta, per on corria l’aigua La pedra és assentada sense morter, i les claus de les voltes són independents de les filades horitzontals És l’única construcció destacada que resta de les diverses canalitzacions que duien aigua a la Tàrraco romana i un dels aqüeductes més monumentals i més ben conservats de la…
Alejandro Resano Moreno

Alejandro Resano Moreno
ARXIU A. RESANO
Natació
Nedador de salvament i socorrisme.
Membre del Club Natació Tàrraco, destacà l’any 2003 en categoria júnior en batre diversos rècords d’Espanya i aconseguir el subcampionat d’Europa individual En categoria sènior, guanyà diverses medalles a la Lliga de clubs de la divisió d’honor i al Campionat d’Espanya de salvament, especialment en les proves de 100 m combinada, 50 m arrossegament de maniquí i 200 m supersocorrista Baté el rècord d’Espanya de llançament de corda 2008 En l’àmbit internacional, guanyà la medalla d’or en la prova de relleus amb tub de rescat al Campionat d’Europa 2005 i fou subcampió del món de la…
Salvador Coch Tomàs
Rem
Remer i dirigent esportiu.
Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic de Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya en iol de quatre 1953, 1955, outrigger de quatre 1954, 1955 i vuit amb timoner 1958, i sis més de Catalunya entre el 1953 i el 1960 Disputà el Campionat d’Europa 1953 i els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola Un cop retirat es vinculà al ciclisme, exercint d’àrbitre 1960-90, en la màxima categoria estatal de la UCI Directiu del Club Ciclista Tarragona 1967-71, fou fundador de la Federació Tarragonina de Ciclisme 1974, que presidí 1988 Fou president del Collegi d’Àrbitres de ciclisme…
La promoció social
La vida pública Possibilitats de promoció social A la zona objecte d'estudi, la promoció social no va ser diferent de la del conjunt de les zones més romanitzades de l'Imperi Romà, i la variació de la seva estructura es va produir, per tant, més per evolució cronològica que per condicionaments locals La promoció social entre les diverses classes fou un fet que es va produir des d'època republicana en territori itàlic, si bé va arribar molt més tardanament a l'àmbit provincial, que té clars indicis d'aquest fenomen en època de Cèsar i una progressiva generalització a partir d'August L'escalada…
Les ciutats i l’urbanisme a l’antiguitat tardana
Vista aèria de la part alta de la ciutat de Tarragona, que correspon a l’àmbit del recinte de culte imperial, el fòrum provincial i el circ de la ciutat romana ECSA - J Todó Parlar de la ciutat romana tardana al nord-est peninsular significa, d’entrada, situar-se en un debat que afecta tot l’àmbit occidental de l’Imperi i que oscilla entre dues posicions ideològiques enfrontades D’una banda, la que defineix el final del món romà antic com una autèntica ruïna, tal com assenyala A Carandini, que afirma que “la catastrofe del mondo antico non è una ideologia ma un fatto ” Carandini, 1993, o, en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina