Resultats de la cerca
Es mostren 1445 resultats
biuret
Bioquímica
Amida de l’àcid al·lofànic, obtinguda escalfant la urea.
Es presenta en forma de cristalls que es fonen al voltant de 193°C i són solubles en aigua i alcohol Fa la típica reacció del biuret És emprada en anàlisi química
gracil·làrids
Entomologia
Família que aplega unes 2.500 espècies de microlepidòpters diminuts (de pocs mil·límetres), d’ales acolorides, lineals les posteriors, i amb llarga pilositat.
Llur posició de repòs és ben típica, ja que el cos forma un angle recte amb el terreny Les erugues són minadores de fulles, com la tinya de les liles Gracillaria syringella
Perche
Comarca de Normandia, França, que comprèn els departaments d’Orne i Eure i Loir.
Hi fou típica la cria dels cavalls dits perxerons , avui substituïda per la de porcs El comtat de Perche tingué existència independent al s XII i s’uní a la corona francesa el 1226
saponina
Bioquímica
Nom genèric d’uns glucòsids vegetals que ocorren en diverses plantes, particularment en la sabonera (Saponaria officinalis).
Les saponines són substàncies químicament relacionades amb els esterols, generalment incolores i amorfes Amb l’aigua formen glúcids i sapogenina i donen un caràcter escumós a la solució Una saponina típica és la digitonina
Beatriu d’Este
Història
Duquessa de Milà (1494-97), filla d’Hèrcules I d’Este, duc de Ferrara, i d’Elionor d’Aragó.
Casada 1491 amb Lluís Maria Sforza Ludovico il Moro, duc de Bari, secundà les ambicions del seu marit al ducat de Milà Típica princesa del Renaixement, brillà per la fastuositat, el refinament i la intelligència
ceràmica de cordes
Arts decoratives
Tipus de ceràmica prehistòrica caracteritzada per impressions de cordes al voltant del coll i del ventre dels vasos o bé per incisions fondes imitant cordons.
És típica del Neolític i l’Eneolític del nord d’Alemenya i Jutlàndia Es propagà per una gran part de l’Europa central i oriental i per Escandinàvia Influí notablement en l’evolució del vas campaniforme
ofita
Mineralogia i petrografia
Nom donat a les diabases molt alterades i de color verd amb taques blanques, la qual cosa els dóna un aspecte de pell de serp.
Amb el temps, aquest nom ha estat aplicat també a la textura típica d’aquestes roques Llur edat és triàsica, però poden fer referència a la sèrie d’erupcions volcàniques terciàries Són molt abundants als Pirineus
cultura de Castelluccio
Prehistòria
Cultura prehistòrica de l’edat del bronze que ocupà la meitat oriental de Sicília.
El nom deriva del poble del mateix nom, prop de Noto Hom en coneix poblats de cabanes de planta ellíptica i sepulcres dins covetes artificials, amb els cadàvers arrupits N'és molt típica la ceràmica pintada
ronya
Patologia humana
Malaltia cutània contagiosa, comuna a l’home i a diferents animals, caracteritzada per petites vesícules i excoriacions que causen una forta picor, principalment a la nit.
És deguda a uns àcars, Sarcoptes scabiei i Shominis , i la localització típica és en els plecs interdigitals i axillars, bé que pot presentar-se per tota la pell La higiene és la principal mesura profilàctica
gastrozooide
Zoologia
Cadascun dels pòlips d’una colònia polimorfa de cnidaris encarregats de portar a terme la presa i la digestió dels aliments comunitaris.
Tenen la forma típica dels pòlips, amb una cavitat central i un orifici bucoanal envoltat per uns tentacles carregats de cnidoblasts Es comuniquen amb la resta de la colònia a través de l’estoló, hidrocaules i hidrorizes