Resultats de la cerca
Es mostren 4321 resultats
Museu de Badalona

Jardí de Quinti Licini, espai arqueològic del Museu de Badalona
© Museu de Badalona
Museu
Museu construït sobre les antigues termes romanes de la ciutat a partir del 1955, i inaugurat el 1966.
Bé que els primers anys funcionà sobretot com a local d’activitats cíviques i culturals, a partir de la dècada de 1970 anà incorporant progressivament funcions museístiques Fites d’aquesta etapa foren la creació de l’arxiu històric de la ciutat 1979 i la restitució el 1980 de diverses peces que havien estat espoliades, entre les quals una escultura de la deesa Venus Actualment els fons del museu consten de cinc grans divisions arqueològic, artístic, històric i patrimoni documental Les restes romanes de l’antiga Baetulo, visitables al subsol, són el vessant més destacat del museu, amb diversos…
rambla de Cervera
Rambla del Baix Maestrat, que es forma als vessants orientals del Peiró de Vallibona, dins els termes de Morella (Ports) i Catí (Alt Maestrat).
Travessa després, per Xert, l’inici del corredor de Sant Mateu, que comunica l’Alt i el Baix Maestrat, fins a retallar, als termes de Cervera del Maestrat i de Càlig, el llindar de turons baixos, que estreny cap a mar la plana de Vinaròs, pel qual, finalment, s’endinsa desguassa a la mar prop de Benicarló
sèrie de Renard
Matemàtiques
Sèrie formada pels termes d’una progressió geomètrica compresos entre 1 i 10, la raó de la qual és
, n essent, generalment, 5, 10, 20 o 40.
La més corrent és l’obtinguda amb n = 10, amb la qual cosa la raó val =1,26 Els termes d’aquesta sèrie són 1 1,25 1,6 2 2,5 3,15 4,5 6,3 8 10 Aquesta sèrie, ideada el 1879 per l’enginyer Charles Renard Damblaim 1847 — Meudon 1905, té aplicació en diversos camps industrials
terminologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi de les nocions pròpies dels diversos camps especialitzats de coneixement i de la seva designació o representació per mitjà de termes.
La necessitat de sistematització dels termes científics i tècnics des d’una òptica extralingüística i universalitzant es féu patent a finals del segle XVII, però es desenvolupà sobretot amb l’enciclopedisme del segle XVIII i molt especialment en l’establiment de les nomenclatures de les ciències naturals Linné, Buffon La ràpida expansió de les ciències i les tècniques a partir de la revolució industrial del segle XIX, amb l’increment dels intercanvis d’informació que comportava, encara accentuaren més l’exigència de la normalització terminològica, sobretot per a les llengües…
el Territori de Tarragona
Història
Antic terme rural, amb masos escampats, del Camp de Tarragona, comprès entre els termes de Constantí, Tarragona, Vila-seca i Salou, Riudoms i Reus, en terreny molt pla.
Corresponia a la jurisdicció de l’arquebisbe de Tarragona, el qual hi tenia un batlle Agafava una extensió d’uns 7 km d’E a W, i fins de 4 km, en alguns punts, de N a S Parroquialment, la dependència havia estat repartida entre Constantí, Reus i Vila-seca i Salou En configurar-se els termes municipals actuals, fou incorporat al de Reus Entre les partides de terra que hi corresponien, els Castellets, Quart, la Grassa, Bellisens, les Porpres, Aigüesverds i Blancafort són les de més anomenada
arsi/tesi
Música
En la mètrica musical, termes relatius i oposats entre si amb els quals hom designa les diverses pulsacions segons que siguin més o menys accentuades.
Normalment s’utilitzen com a sinònims de temps fort , temps greu , caiguda , etc tesi o temps feble , temps lleu , etc arsi Deriven dels termes que en la dansa grega clàssica s’aplicaven als moviments d’alçar el peu - arsis - o abaixar-lo - thesis - i que després serviren per a designar les parts més o menys accentuades dels peus poètics llatins L’expressió per arsin et thesin fou utilitzada per G Zarlino i T Morley per a referir-se a la inversió del contrapunt -generalment en el cànon canon per arsin et thesin - Malpurg fou un dels primers que donà a aquesta expressió el…
regulador
Música
Signe relatiu a la dinàmica musical, que és la representació gràfica dels termes italians crescendo i diminuendo o decrescendo, que indiquen canvis graduals de dinàmica que afecten diverses notes.
Consisteix en un angle agut, collocat horitzontalment, que abraça tot el fragment que s’ha d’interpretar amb un augment o una disminució progressiva de la intensitat sonora Té la forma d’un angle que s’obre per a indicar que el so creix i que es tanca quan indica que el so decreix El compositor especifica de vegades el grau d’intensitat del qual s’ha de partir i al qual s’ha d’arribar També es poden presentar els angles l’un a continuació de l’altre, completats amb termes que precisen el seu significat, com ara poco , molto
riera de Relat
Riera
Curs d’aigua del Bages, afluent, per la dreta, de la riera Gavarresa, que neix al Lluçanès, al serrat dels Morts, al límit dels termes de Santa Maria de Merlès (Berguedà) i Prats de Lluçanès (Lluçanès).
Després de travessar els termes d’Oristà i de Sant Feliu de Sasserra Lluçanès penetra al d’Avinyó Bages, passa per Sant Marçal de Relat i per Santa Eugènia de Relat o Relat i s’uneix al seu collector prop de la vila
canal de Saidí
Canal derivat del canal d’Aragó i Catalunya
; pren les aigües als alts de la Menudella, al límit entre els termes de Sant Esteve de la Llitera i de Montsó (Aragó), amb 15 m 3
d’aigua per segon.
Té 48 km de longitud i mor a la clamor de Saidí , dins aquest darrer terme Baix Cinca, després d’haver regat els termes actualment aragonesos de Binèfar, Binacet, Esplucs, Albalat de Cinca i Bellver de Cinca, amb un total de 30 000 ha El desnivell total és de 174 m i se'n deriven un bon nombre de séquies
orde de Santa Maria de Montgaudi
Militar
Orde militar fundat vers el 1174 prop de Terol, a Alfambra i els seus termes, per un cavaller de l’orde de Sant Jaume, el comte Rodrigo Gonçalves, que devia haver col·laborat en la conquesta d’aquesta regió.
El 1175 i el 1182 aconseguí del rei altres termes veïns, com el castell i la vila d’Orrios La comanda principal fou establerta pel comte a Alfambra, i sembla que el papa Urbà III li atorgà una butlla aprovatòria Ja abans havia obtingut llicència del legat apostòlic de seguir l’orde del Cister i guerrejar contra els sarraïns En 1186, però, el comte Gonçalves es veié obligat a cedir el castell d’Alfambra i els seus béns a l’orde del Temple
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina