Resultats de la cerca
Es mostren 1954 resultats
president de la república
Política
El titular que en una república encarna la representació de l’estat.
Exerceix el suprem poder executiu, pel qual nomena i rep ambaixadors, signa els tractats internacionals, promulga les lleis, convoca i dissol les cambres legislatives, nomena cap de govern i els altres alts càrrecs polítics i administratius, té el dret de gràcia i és el cap dels exèrcits A moltes repúbliques amb institucions calcades de les monarquies constitucionals, llur president, políticament irresponsable, no sol ésser elegit per sufragi universal, bé que amb excepcions a l’Alemanya de Weimar, a Àustria i a França a partir del 1962 Sovint es dóna el cas de presidències collegiades a…
comtat de Rifós
Història
Títol concedit per l’emperador Carles VI a Josep Rifós, únic titular.
comtat de Guardiola
Història
Títol concedit, el 1902, a Manuel de Mata i Maneja
, únic titular.
Lluís I de Provença
Història
Rei titular de Nàpols (1382-84) i comte de Provença (1382-84).
Comte i primer duc d’Anjou i del Maine 1356-84 Fill de Joan II de França, substituí aquest com a ostatge a Londres 1360, però el 1363 fugí a França El 1380 fou nomenat regent durant la minoritat del seu nebot Carles VI Investit rei de Nàpols per Climent VII, intentà, inútilment, de derrotar Carles III de Nàpols
zona
Construcció i obres públiques
En la legislació de carreteres, cada una de les franges de terreny que, formant part o no de la infraestructura, tenen limitades les condicions d’ús del domini privat.
Hom anomena zona de domini públic el conjunt dels terrenys ocupats per les vies, pels seus elements funcionals i per una franja de terreny contigu, determinat en funció de la importància de la via, que també és propietat de l’ens públic titular zona de servitud la formada, a banda i banda de la carretera, per uns terrenys de propietat particular contigus al domini públic, dins dels quals hi ha unes limitacions d’ús legalment establertes i zona d’afectació el conjunt de les franges situades a banda i banda de la carretera, delimitades interiorment per la zona de servitud i…
Víctor Pablo Pérez
Música
Director d’orquestra castellà.
Estudià al Real Conservatorio de Música de Madrid i a la Hochschule für Musik de Munic Ha estat director d’òpera de l’Escuela de Canto de Madrid 1977, titular de la Sinfónica de Asturias 1980-88 i principal director invitat de l’Orquesta Nacional de España 1987-89 Des del 1986 és director titular de la Sinfónica de Tenerife i des del 1992, director artístic de la Sinfónica de Galicia, orquestres amb les quals ha desenvolupat una important tasca dins el panorama musical espanyol Ha treballat amb destacats solistes com Alícia de Larrocha, Krystian Zimerman, Midori i…
Uwe Mund
Música
Director d’orquestra austríac.
Fou alumne del conservatori de la seva ciutat natal amb Hans Swarowsky Simultaniejà els estudis i la direcció dels Petits Cantors de Viena i més tard, el 1963, la tasca d’assistent de H von Karajan Acabada la seva formació, passà a ser director musical de l’Òpera de Kiel i director de l’Òpera de Viena 1984-86 Entre el 1987 i el 1994 fou director titular de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on debutà la temporada 1982-83 amb Die Walküre el i el 1985 havia dirigit l’estrena a Catalunya de Moses und Aron , d’A Schönberg Des del 1998 és director …
,
Josep Àngel Sáiz i Meneses

Josep Àngel Sáiz i Meneses
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic castellà.
Es formà als seminaris de Barcelona i de Toledo i es llicencià en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya el 1993 Ordenat sacerdot a Toledo el 1984, inicià la seva tasca pastoral com a prevere en aquesta arxidiòcesi L’any 2000 fou nomenat secretari general i canceller de la cúria de l’arquebisbat de Barcelona, fet que mostrà la confiança que havia dipositat en ell el cardenal Ricard M Carles i Gordó El 2001 fou nomenat bisbe titular de Selemselae i auxiliar de Barcelona L’any 2004 fou nomenat titular del nou bisbat de Terrassa , càrrec que ocupà fins l’abril…
baronia del Pujol de Planès
Història
Títol concedit el 1901 a Maria del Consol de Grassot i Cibat, filla del senyor del Pujol de Planès.
Única titular
Santa Llúcia de Torlanda
Art romànic
L’antic poble de Torlanda, originat a redós del seu castell i avui dia totalment despoblat, es troba enlairat dalt d’un turó, a la dreta de la carretera de Rocafort de Queralt a Conesa En la documentació del segle XI el seu castell és anomenat Segura Posteriorment, ja al segle XII, aquesta fortalesa s’esmenta amb el nom de Torlanda, com és el cas d’una escriptura datada el 1178, per la qual Bernat de Piles, la seva esposa Sibilla i Berenguer Company la cediren al rei Alfons I segons aquest document, els mencionats personatges feren donació al dit monarca del “ castrum de Turlanda quod ab…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina