Resultats de la cerca

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició

Definit per la Unió Europea de Radiodifusió, naixé com a sistema d’ajut a la sintonització automàtica dels receptors de ràdio en FM dels automòbils, per a evitar la distracció del conductor Es tracta d’un sistema jeràrquic i estructurat que s’utilitza per a transmetre el llistat de freqüències dels reemissors de ràdio d’una mateixa cadena, enviar l’indicatiu de l’emissora, gestionar els avisos de trànsit, alhora que permet enviar missatges curts de radiotext o utilitzar el seu canal transparent de dades per a diverses aplicacions

Es defineix com la relació entre la diferència de les desviacions D de les ratlles F i C de l’hidrogen, de longituds d’ona λ F = 0,486 μm i λ C = 0,656 μm, i la desviació de la ratlla D del sodi, de longitud d’ona λ D = 0,589 μm, en travessar un prisma d’angle ϕ petit és a dir ϕ ≈ sin ϕ, fet amb el material que constitueix aquest medi El poder dispersiu K és expressat per on n F , n C i n D són els índexs de refracció del medi per a les longituds d’ona corresponents a les diferents ratlles L’invers del poder dispersiu és anomenat constringència

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista estructural…

És una substància d’un color groc pàllid, transparent, viscosa i soluble en la majoria dels dissolvents orgànics té un índex de refracció molt semblant del vidre, la qual cosa fa que sigui emprat per a facilitar l’observació de preparacions al microscopi i com a adhesiu per a muntar les lents dels instruments òptics És emprat en l’execució de les obres pintades a l’oli com a additiu retardador de l’assecatge per tal d’obtenir una pinzellada més fluida També és emprat en la manufactura de laques i com a aromatitzador de substàncies Té una certa eficàcia contra la tos

És un hidrat de carboni polímer de glúcids, de pes molecular elevat de 250 000 a 300 000, que dóna solucions aquoses molt viscoses, àcides, precipitables per subacetat de plom i per alcohol de 60° De composició complexa i variable, és formada per un nucli central àcid que fou anomenat àcid aràbic, el qual resulta de la condensació de la D-galactosa amb l’àcid D-glucorònic Aquest nucli és parcialment neutralitzat, formant sals de calci, potassi i magnesi, i és unit a poliòsids arabanes, galactanes, etc L’arabina purificada i dessecada forma una massa amorfa transparent

Collaborà amb el seu pare, Antonio Tomé, i amb el seu germà Diego Tomé en la façana de la Universitat de Valladolid 1715 Nomenat mestre d’obres de la catedral de Toledo el 1721, és autor del Transparent 1721-23 del deambulatori, la seva obra més important, notable escenografia d’àngels, núvols i raigs de llum presidits per una representació de la Santa Cena, i illuminats mitjançant una llanterna oberta a la volta de la girola És també autor del retaule major de la catedral de Lleó actualment installat al convent de les caputxines d’aquesta ciutat

Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un…