Resultats de la cerca
Es mostren 597 resultats
Carme Parareda Sala
Curses de muntanya i d’orientació
Orientadora.
Membre del Club Orientació Catalunya Ha estat campiona d’Espanya de relleus 1999, 2001, i de marató-O 2001, 2002, 2003, formant parella amb Belén Sánchez i amb Feli Silva Vencé en el primer World Maraton Trophy d’orientació, celebrat a Lles de Cerdanya, 2001, formant equip amb Belén Sánchez Del 1994 al 2003 ha ocupat diversos podis dels Campionats de Catalunya i d’Espanya així com del Trofeo Ibérico A més, ha travessat l’Atlàntic a vela d’anada i tornada És coautora del llibre L’Atlàntic a quatre mans 2008
parc nacional de Timanfaya

Cràter, al parc nacional de Timanfaya
© Arxiu Fototeca.cat
Espai natural
Zona volcànica de l’illa de Lanzarote, a la província de Las Palmas, Canàries, de 5 107 ha, que fou declarada parc nacional el 1974.
Comprèn els termes municipals de Yaiza i Tinajo, en indrets on hi foren habituals les erupcions volcàniques durant els s XVII i XVIII La zona inferior del parc, formada per lava solidificada, presenta una superfície majoritàriament plana El parc és travessat per la Ruta dels Volcans, camí de 14 km, que s’inicia a l’anomenat illot d’Hilario i culmina a una zona de cràters La vegetació, poc abundant, és constituïda fonamentalment per l’argelaga La fauna també hi és escassa amb domini dels rèptils i, sobretot, del llangardaix
Estadella
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, entre la serra de la Corrodella (límit septentrional de la plana de la Llitera) i el Cinca, al sud d’Estada.
La vila conserva part de l’antiga muralla amb un portal del s XVI, la porta del Sol es destaca la casa Abad, feta construir pel bisbe Manuel Abad y Lasierra La senyoria d’Estadella fou unida des del s XIII a la baronia de Castre, de la qual esdevingué, de fet, el centre La seva parròquia Sant Esteve passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre Hi havia un convent de trinitaris calçats Dins el terme, travessat pel canal d’Aragó i Catalunya, hi ha el santuari de la Corrodella
llac de Constança
Llac
Llac dels Alps, entre Suïssa, Àustria i Alemanya (540 km 2
).
D’origen glacial, és tancat per les antigues morenes finals Té un sector oriental Obersee i un occidental amb dos braços Überlinger See, al nord, i Untersee, al sud Els seus immissaris són el Schussen, l’Argen i el Rin, que desguassa en un gran delta i alhora n'és l’emissari Hi ha les illes de Mainau a l’Überlinger See i Reichenau a l’Untersee Els principals centres urbans de la seva riba són Constança, Friedrichshafen i Lindau a Alemanya, Bregenz a Àustria, i Rorschach a Suïssa És travessat per importants vies de comunicació a través del ferry que uneix Friedrischshafen i Romanshorn Suïssa
Jalisco
Divisió administrativa
Estat del NW de Mèxic.
La capital és Guadalajara Té 30 km de costes al Pacífic, i és travessat per la Sierra Neo-volcánica i la Sierra Madre del Sur El clima és càlid i sec La xarxa hidrogràfica principal és formada pels rius Lerma i Santiago i el llac Chapala Hi ha nombroses valls, on la major part de la població es dedica a l’agricultura blat de moro, fesols, cigrons Jalisco és el primer productor de cereals del país És un dels estats amb més extensió forestal La indústria principal és la minerometallúrgica jaciments de ferro i d’argent Nuño Beltrán de Guzmán 1529 conquerí aquest estat i l’anomenà…
Alaj
Serralada
Regió muntanyosa de l’Àsia central situada entre el Kirguizistan, el Tadjikistan i la Xina, articulada en diverses cadenes, que forma part del Tian-Shan occidental.
És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera…
Sant Domènec del castell del Soler
Art romànic
Les restes de l’església es troben mig esfondrades en la Tet, al nord del poble actual La capella de Sant Domènec, construïda dins el castell del Soler per iniciativa de Bernat de Berga, bisbe d’Elna 1230-58, fou objecte d’un llegat dins el seu testament 1258 Tenia l’interès de ser una de les capelles més antigues dedicades a sant Domènec, el qual havia travessat més d’una vegada el Rosselló i que morí l’any 1221 Com a conseqüència de l’erosió produïda a la riba dreta de la Tet, de Sant Domènec només resta el mur sud i una porció de la capçalera
diafragma

Cara inferior del diafragma : 1, costelles; 2, cartílags costals; 3, apèndix xifoide de l’estern; 4, primeres vèrtebres lumbars; 5, porció vertebral del diafragma; 6, pilars interns del diafragma; 7, aorta; 8, hiat esofàgic; 9, porció lumbar del diafragma; 10, porció costal del diafragma; 11, porció esternal del diafragma; 12, centre frènic; 13, orifici de la vena cava inferior; 14, nervi frènic dret; 15, nervi frènic esquerre; 16, artèries diafragmàtiques
© Fototeca.cat
Anatomia
Envà musculosomembranós, en forma de cúpula de convexitat superior, que separa l’abdomen i el tòrax i és constituït per una porció muscular perifèrica i una d’aponeuròtica central en forma de trèvol.
Les insercions perifèriques van des de la cara posterior esternal, per la cara interna de les sis últimes costelles i l’arc fibrós del quadrat lumbar i dels psoes, fins a les cares laterals de la segona i la tercera vèrtebres lumbars, formant els pilars És travessat, mitjançant tres hiats per l’esòfag amb els nervis vagues, l’aorta amb el conducte toràcic i la vena àziga major, i la vena cava inferior És un múscul essencialment inspiratori, que fa augmentar el volum toràcic en contreure's, però tambe intervé en actes reflexos o voluntaris, com el riure, la defecació, el singlot i…
castell de Sant Nicolau

Vista del castell de Sant Nicolau
© AntòniaSànchez - blogenmenorca
Castell
Castell del municipi de Ciutadella (Menorca), a la riba meridional de la boca del port de Ciutadella, a l’extrem occidental de la península que separa aquest port, al N, de la cala des Degollador, al S.
El castell és una antiga fortificació o torre de la fi del segle XVII de defensa costanera contra els atacs marítims, de planta octogonal, voltat d’un fossat de 6 m d’ample, actualment reblert, que havia tingut al seu costat una capella de Sant Nicolau , fa molt de temps desapareguda Fou construït segons dissenys de l’enginyer militar Josep Castellón entre el 1680 i el 1682 El municipi de Ciutadella l’adquirí el 1966, i n’urbanitzà el sector i hi dedicà un monument a l’almirall David Glasgow Farragut L’espai entre la ciutat antiga i aquest castell, travessat pel camí de Sant…
Santa Maria de Montcada
Barri
Barri mixt d’habitatge i indústria de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), situat al NE del turó de Montcada, contrafort de la serra de Collserola (296 m alt.), a uns 2 km del centre urbà, amb el qual és unit pel nou barri de la Fontpudenta.
Format durant el primer terç del s XX, prengué el nom de l’antiga església romànica esmentada ja el 1134 que s’alçava dalt el turó del mateix nom i que fou enderrocada el 1808 per les tropes napoleòniques el nou santuari 1908 fou enderrocat el 1917 en construir-se la fàbrica Asland A partir del 1950 rebé l’impacte del creixement industrial i de població de la regió de Barcelona, de manera que en 1960-70 la seva població sofrí un increment del 166% Travessat per la carretera de Barcelona a Sabadell, forma un continu urbà amb Cerdanyola L’església parroquial és dedicada a santa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina