Resultats de la cerca
Es mostren 1299 resultats
variable
Electrònica i informàtica
Cadascuna de les entitats referenciables usades per un procés o tasca de manera que el seu identificador es pot vincular, tants cops com hom vulgui, a alguns dels valors emmagatzemats a la memòria.
Cal veure les variables com a autèntics receptacles, amb nom comprensible per a l’usuari, on hom hi pot posar i treure informació
aplisina
aplisina
© Fototeca.cat
Zoologia
Gènere d’esponges de la classe de les demosponges, de forma digitada, d’uns 20 cm d’alçada aproximadament, l’esquelet de les quals és constituït exclusivament per fibres d’espongina.
Són de color groc viu, però en treure-les de l’aigua s’ennegreixen ràpidament Es troben per totes les mars, a la zona costanera
lluquet
Lluquet
Agronomia
Tros de palla, de caramuixa, de cànem, etc., ensofrat que, en acostar-lo a una brasa, crema amb flama.
Hom l’empra amb freqüència per a treure les emanacions malsanes de les botes perquè, en cremar, desprèn diòxid de sofre, d’acció conservant i antioxidant
sal d’agraella
Química
Oxalat d’hidrogen i potassi, que es troba a l’agrella.
Cristalls de gust amarg, venenosos És utilitzada per a treure taques de rovell i de tinta, per a desoxidar metalls, per a netejar fusta en fotografia i per a descolorar estearina
cleptomania
Impulsió obsessiva a robar.
Alguns autors creuen que amb aquesta acció el malalt es protegeix de perills imaginaris moltes vegades, de conflictes sexuals El cleptòman obra només pel desig de prendre, no per treure'n profit
pinzell
Pinzells
© Corel
Oficis manuals
Estri format per un feix de pèls o fibres vegetals o artificials fixat a l’extrem d’un mànec mitjançant una virolla metàl·lica, aixafada de manera que garanteixi la fixació dels pèls, etc.
És emprat per a pintar o estendre altres productes, com vernissos, coles, etc, i per a treure la pols de racons de peces, etc, difícilment accessibles Hi ha pinzells rodons, plans, de punta, etc
fusteria
Tecnologia
Ofici de fuster o art d’adjuntar posts, a base de juntura plana o bé contraplacant-les, suficients per a una superfície determinada i de muntar armadures mitjançant mitges mosses o metxes i forats en els bastigis, com també metxes de cua d’oronella en caixes i calaixos.
Aquest ofici comporta prèviament serrar, obrar i regruixar taulons i posts per a treure'n les peces que esdevindran muntants i travesseres, monjos i mainells, plafons i motllures, i que constituiran bucs i bastiments
possibilisme
Geografia
Teoria que s’ocupa de les possibilitats que l’entorn natural, és a dir, relleu, rius, mars, vegetació, clima, etc, ofereix a l’home, i que aquest, en certa manera, pot posar al seu servei.
En darrer terme tot depèn, en bona part, de l’activitat i de la voluntat de l’home per a saber escollir les possibilitats ofertes per la natura i treure'n profit S'oposa al determinisme
Confiscació i conversió de diaris a Catalunya
El PSUC confisca “El Matí”, diari catòlic i el converteix en “Treball” Estat Català transforma “El Brusi” en “Diari de Barcelona” Portaveu d’Estat Català el POUM confisca “El Correo Catalán” per tal de treure “La Batalla” i “Avant”
capell de ferro
Militar
Casc d’ales amples i caigudes que protegia el crani i deixava descobert el rostre del guerrer.
Superava l’elm en lleugeresa i eficàcia defensiva i tenia l’avantatge que hom se'l podia posar i treure amb una gran facilitat Fou el casc més usat als Països Catalans al s XIII Sembla que fou el casc predilecte de Jaume I