Resultats de la cerca
Es mostren 176 resultats
zeolita
Química
Denominació genèrica de diversos aluminosilicats, tant naturals com sintètics, d’estructura tridimensional, la part aniònica dels quals pot ésser representada per la fórmula [(Al, Si)O2] n
.
Presenten, com a característica més important, xarxes obertes que determinen l’existència de cavitats en el si de l’estructura, la qual cosa permet el seu ús com a bescanviadors d’ions i, fonamentalment, com a adsorbents selectius d’una gran efectivitat Actualment hom coneix un gran nombre de zeolites sintètiques, les quals responen a fórmules del tipus M n x / n AlO 2 x SiO 2 y z H 2 O i constitueix un grup de materials d’una gran importància ecònomica Una de les més emprades és la fórmula Na 1 2 AlO 2 1 2 SiO 2 1 2 27 H 2 O que hom obté per cristallització d’un gel d’aluminosilicat…
estructura de Weaire-Phelan

D. Grouse, W. Drenckhan i D. Weaire, autors de l’estructura de Weaire-Phelan
© Trinity College Dublin
Física
Estructura geomètrica tridimensional proposada pels físics Denis Weaire i Robert Phelan que és més eficient termodinàmicament que l’estructura de lord Kelvin per a resoldre el seu problema.
Comparteix amb ella la característica de tenir totes les celles del mateix volum, però presenta un 0,3% menys d’àrea de contacte entre les seves superfícies És formada per dos tipus de celles polièdriques diferents, una de 14 costats dos d’hexagonals i 12 de pentagonals i una altra de 12 costats pentagonals, amb tots els costats pentagonals lleugerament corbats
virus

Virus bacteriòfag
© fototeca.cat
Bioquímica
Membre d’un grup d’agents infecciosos submicroscòpics, paràsits endocel·lulars obligats de plantes, animals i bacteris.
Bioquímicament, poden ésser definits com a complexos supramoleculars estables que contenen una molècula d’àcid nucleic i moltes subunitats proteiques organitzades en una ordenació tridimensional característica Perquè un organisme pugui ésser considerat com a virus, ha d’ésser constituït per ARN o per ADN, però mai per tots dos No ha de créixer ni multiplicar-se per divisió binària i ha d’ésser un paràsit absolut, perquè per a la seva multiplicació necessita utilitzar ribosomes i composts enzimàtics de la cèllula en la qual ha penetrat Un virus madur totalment format virió consta…
cabdell estadístic
Biologia
Configuració tridimensional, normalment globular i compacta, que adopten els polipèptids lineals i les cadenes de polinucleòtids com a conseqüència de la rotació lliure de les molècules que els constitueixen (monòmers).
espai
Filosofia
Medi que hom es representa en principi com a il·limitat, continu i tridimensional i com a continent de tots els objectes sensibles, dins el qual aquests poden canviar de posició.
La reflexió dels antics filòsofs grecs sobre l’espai anà lligada, inicialment, a l’oposició que hom feia entre el ple pléon i el buit kénon , i hom pot polaritzar llurs posicions en les representades per Parmènides el qual, en negar l’existència del no-res, havia de negar la del buit i per Demòcrit que n'afirmava l’existència per tal de justificar la possibilitat del moviment Plató definí l’espai com l’habitacle de les coses creades, i Aristòtil com el lloc on les coses en són particularitzacions Posteriorment hom adoptà una idea relacional de l’espai Teofrast el definia mitjançant la…
escola florentina
Retrat d’home jove del pintor florentí Sandro Botticelli
© Corel Professional Photos
Art
Escola artística que es desenvolupà a Florència del començament del s. XIV a la darreria del XVI.
Sota la protecció de les puixants famílies de mercaders i de banquers, especialment dels Mèdici, Florència fou el centre més important del Renaixement Hi immigraren un gran nombre d’artistes i se n'hi formaren molts d’altres, els quals portaren l’estil florentí a gairebé tot Europa En arquitectura, F Brunelleschi renovà el concepte medieval de l’espai els edificis que bastí mostren unitat en la mesura, que es fonamenta en els mètodes de la perspectiva, així com simplicitat i ordenació en el tractament dels volums Entre els qui adoptaren els seus models sobresurten Michelozzo, B i G da Maiano…
percepció
Filosofia
Psicologia
Acció i efecte de percebre.
Com a moment del procés cognoscitiu intermedi entre la pura sensació i l’aprehensió pròpiament intellectual coneixement 2 2, la percepció ha estat diversament interpretada, segons les diferents doctrines gnoseològiques, com a afí i intrínsecament propera bé a la sensació bé a la intellecció Així, Locke estableix la percepció com a acte propi del mateix intellecte, mentre que Leibniz distingeix ja entre ella i l’apercepció, o consciència la filosofia més recent, d’altra banda, insisteix en el caràcter intermedi de la percepció, més o menys vinculada a la sensació o a la intellecció,…
citoplasma
Biologia
Constituent fonamental de la cèl·lula, delimitat per la membrana plasmàtica i la membrana nuclear, on van inclosos tots els restants elements cel·lulars.
Amb el microscopi òptic apareix com una massa fluida i homogènia, més o menys transparent, sovint més refringent que l’aigua Hom ha admès, durant molt de temps, tres parts fonamentals en el citoplasma l' ectoplasma o citoplasma perifèric, pràcticament adherit a la membrana esquelètica cellular, quan n'hi ha el tonoplasma o citoplasma , que limita els vacúols, i l' endoplasma , que correspon a la resta L’aigua és vital per al citoplasma, i la seva proporció varia molt entre les diferents cèllules i segons llur estat fisiològic Pot donar-s’hi en tres formes aigua lligada , que forma part d’un…
Biologia i genètica 2017
Biologia
Genètica
Edició genètica, embrions i disseny de proteïnes El nombre de tècniques de biologia molecular o cellular amb aplicacions en biomedicina està experimentant un gran creixement i un procés d’optimització Així, el 2017 es van publicar més de 1200 articles científics en revistes especialitzades en què s’havia utilitzat la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9 en cèllules humanes, que es va utilitzar per primer cop l’any 2014 i que permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , inclosos gens humans, de manera poc invasiva, per a corregir mutacions responsables de malalties genètiques…
isospín
Física
Magnitud física pròpia dels hadrons, representada per un vector d’un espai abstracte tridimensional, la tercera component del qual, T3 , permet de caracteritzar els diferents membres d’un grup de partícules.
L’isospín es conserva en les interaccions fortes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina