Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…
Tete Montoliu
Tete Montoliu
© Fototeca.cat
Música
Nom amb què és conegut el pianista de jazz Vicenç Montoliu i Massana.
Cec de naixement, es formà amb el seu pare, fundador del grup Montoliu Jazz ~1930, i amb Damià Cots Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i fou deixeble de Don Byas quan aquest residí a Barcelona 1945-47 Formà part del grup barceloní Latin Quartet, i el 1958 actuà en el Festival Internacional de Jazz de Canes Des d’aleshores es dedicà exclusivament al jazz , del qual fou l’intèrpret més destacat dels Països Catalans El 1965 formà un trio amb Eric Peter i Billy Brooks Assolí categoria mundial sobretot a partir dels anys setanta, que desenvolupà una gran activitat…
Jack DeJohnette
Música
Bateria i pianista nord-americà de jazz.
A quatre anys començà estudis de piano, que prosseguí durant deu anys En l’adolescència tocà aquest instrument en grups de blues i rock and roll Aviat s’interessà pel jazz i a divuit anys s’inicià en la bateria, que aviat esdevingué el seu instrument principal Es traslladà a Nova York el 1966 per treballar als grups de Jackie McLean, Charles Lloyd, i alguna vegada com a substitut de John William Coltrane El 1969 entrà al grup de Miles Davis i participà en la gravació de Bitches Brew , un dels discos més trencadors del trompetista Aquesta collaboració, que es prolongà durant tres anys, el…
Lorena Romero Méndez
Gimnàstica
Gimnasta aeròbica.
Membre de l’equip del Club Esportiu INEF Barcelona, fou campiona d’Espanya d’aeròbic en trio 2008 i disputà un Campionat del Món d’aeròbic representant Espanya
quintet de la Truita
Música
Quintet en la major, opus 114 (D.667) de Franz Schubert, escrit el 1819.
Comprèn cinc moviments, interpretats per violins, viola, violoncel i contrabaix El tema del trio del scherzo prové del lied Die Forelle ‘La truita’ L’obra és escrita en la major, tonalitat que expressa l’alegria
òxid de cacoldil
Química
Derivat orgànic de l’arsènic; és el conegut de temps més antic (1760).
Líquid d’olor alliàcia i repulsiva que bull a 120°C, és obtingut per destillació de l’acetat de potassi o de sodi amb triò xid d’arsènic Té per fórmula És el component principal del líquid de Cadet
Marin Marais
Música
Compositor i intèrpret francès de baix de viola de gamba.
Estudià amb Sainte-Colombe, el gran virtuós del baix de viola i el mestre més influent del darrer terç del segle XVII Més tard estudià composició amb JB Lully, amb qui collaborà com a instrumentista en algunes de les seves òperes El 1676 era membre de l’orquestra reial, i el 1679, músic ordinari de viola per a la cambra del rei Romangué al servei del monarca fins el 1725, any en què es retirà i llegà el seu nomenament reial al seu fill Vincent Marais és considerat la figura central de l’escola francesa de baix de viola També compongué òperes, concretament quatre, que són un important nexe d’…
Marta Vega Molina
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica aeròbica.
Membre del Club Esportiu CosMaster, fou campiona de Catalunya de grup 2007 amb África Molero, Cristina Jiménez, Magda Rovira, Maria del Sol i Saray López També participà en l’especialitat de trio en alguna edició del Campionat d’Espanya
al rovescio
Música
Locució italiana que significa ’al revés', utilitzada per a indicar que la relació imitativa entre les parts es produeix o bé per moviment contrari (els intervals ascendents, mantenint la mateixa magnitud, passen a ser descendents i viceversa) o bé per retrogradació (la música comença amb l’última nota i acaba amb la primera).
En el primer sentit es pot citar el trio del minuet de la Serenata per a Vent en do m, KV 388/384a, de Mozart i en el segon, el minuet de la Simfonia núm 47 en sol M de Haydn
bourrée
Música
Fou emprada sovint per Lulli, Rameau, Händel i Bach Les bourrées van generalment aparellades la segona ocupa un lloc semblant al del trio de minuet tradicional, i el conjunt acaba amb el da capo de la primera bourrée , sense repeticions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina