Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
comí
Comí
Herbolario Allium (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, de 10 a 50 cm d’alçària, de fulles laciniades i de flors blanques o rosades agrupades en umbel·les de pocs radis.
Oriünda de la regió mediterrània, on és conreada pels fruits des de molt antic
anyol
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles molt dividides i umbel·les de flors blanques, amb l’arrel inflada en una tuberositat de la mida d’una avellana, comestible.
Comú als prats i boscs de les contrades humides silícies, principalment allà on la influència atlàntica és intensa
escaravia
Botànica
Planta perenne, de la família de les umbel·líferes, glabra, de 30 a 80 cm d’alçària, amb arrels inflades en forma de fus, tiges estriades, fulles pinnaticompostes i umbel·les de flors blanques.
Pròpia de l’est d’Europa, és conreada per les arrels, comestibles
xirivia
Xirivia
H. Zell (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 120 cm d’alçada, pubescent, de fulles pinnaticompostes amb folíols ovats i crenats, i de flors grogues, disposades en umbel·les compostes.
Hi ha formes de conreu ssp sativa , de tija angulosa, de folíols aguts i d’arrel axonomorfa xirivia , gruixuda, blanca, emprada com a verdura i com a farratge La xirivia silvestre ssp sylvestris i afins, de tija cilíndrica o poc angulosa i de folíols obtusos, creix en herbassars nitròfils de les contrades humides, en una gran part d’Europa
julivert
julivert
© Dreamstime
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 40 a 80 cm d’alçada, de fulles tripinnades de contorn triangular, de flors d’un verd groguenc i de fruits en diaqueni.
Les fulles són molt emprades com a condiment És conreada, però també subspontània
comí de prat
Comí de prat
Sean Blaney (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de tija estriada, que fa de 30 a 80 cm, amb fulles dues o tres vegades pinnades i umbel·les de flors blanques o rosades.
Creix a l’Europa humida, on sovint és conreada pels seus fruits, aromàtics i semblants als comins
equinòfora
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, de 20 a 50 cm d’alçària, molt punxant, de fulles rígides, carnoses i pinnatisectes, amb els folíols espinosos, i d’umbel·les de flors blanques.
Habita les platges i els arenys de tot el litoral
pastanaga
pastanaga
© C.I.C. Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, de 30 a 80 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, de flors blanques o roses, disposades en umbel·les compostes, i de fruits en diaqueni, aculeats.
Hi ha formes de conreu ssp sativus , d’arrel axonomorfa, gruixuda i de color ataronjat, la qual és mengívola i molt nutritiva pastanaga La pastanaga borda també coneguda com bufanaga o safanòria borda ssp carota , d’arrel prima i blanquinosa, es fa en herbassars, guarets i terrenys incultes, a tot Europa
asafètida
Botànica
Resina gomosa, de la família de les umbel·líferes, semblant a la reïna, d’olor forta i sabor amargant que flueix naturalment o per incisions profundes realitzades en el coll de l’arrel de l’asafètida.
S'usava en medicina i veterinària com a antiespasmòdic, expectorant, antihelmíntic i emmenagog, en perfumeria i, encara ara, com a condiment
astrància
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de fulles palmatipartides, d’un verd fosc, tija de 20 a 50 cm d’alt, amb flors en umbel·la envoltada per un involucre de bràctees blanquinoses.
Creix en llocs alts i humits, sobretot als Pirineus i a l’Europa central