Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Esquerra Valenciana
Política
Partit polític fundat a València pel juliol del 1934 per dissidents blasquistes en desacord amb el viratge dretà del PURA (Partido de Unión Republicana Autonomista) sota la direcció de Sigfrid Blasco-Ibáñez.
El partit recuperà el federalisme del republicanisme valencià en entrar al Front Popular En les eleccions de febrer del 1936, el president del partit, Vicent Marco i Miranda, aconseguí un escó a les corts per València i, molt aviat, Esquerra Valenciana ingressà dins la minoria parlamentària d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual mantingué una vinculació creixent A partir del 1937 mantingué contactes amb el Partit Valencianista d’Esquerra per tal d’aconseguir una fusió de tots dos partits
Salvador Ferrandis i Luna
Periodisme
Història del dret
Advocat i periodista.
Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià
Iniciativa del Poble Valencià
Política
Partit polític fundat a València el 2007.
Es defineix ideològicament d’esquerres, verd i valencianista Sorgí a partir de la formació Esquerra i País, un corrent intern d’Esquerra Unida del País Valencià, del qual es desvinculà el 2007 per esdevenir Iniciativa del Poble Valencià com a partit independent Forma part des de la seva creació de la Coalició Compromís, juntament amb el Bloc Nacionalista Valencià i Els Verds-Esquerra Verda del País Valencià, dins la qual ha aconseguit representació a les Corts Valencianes i a nombrosos ajuntaments del País Valencià
Cultura Valenciana
Revista trimestral que es publicà a València del 1926 al 1931.
L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València
Francesc Puig i Espert
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres, amplià estudis a Nàpols, on investigà la influència medieval catalanoaragonesa Professor d’institut, participà en la fundació del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València Secretari de la Joventut Valencianista Republicana 1915 fundador del partit radical socialista a València S’exilià a França el 1939 Publicà les narracions Raça vençuda 1915 i Nits d’hivern 1919 i els volums poètics Les jornades 1920, amb pròleg de JM Lopez-Picó, Esberles del cor 1914 i Hortolans 1967 Escriví les comèdies Lo que ningú sabia i Pantomima
,
Manuel Badenes i Calduch
Futbol
Futbolista.
Inicià la seva trajectòria professional al Castelló 1945-46 El 1946 fitxà com a davanter pel Barça, fins la temporada 1949-50, encara que aquesta darrera fou cedit al Saragossa Seguidament passà al València 1950-56, el Valladolid 1956-58, l’Sporting de Gijón 1958-60, el Castelló 1960-61 i l’Oliva 1961-62 Amb el Barça obtingué dues Lligues 1948, 1949 i la Copa Llatina 1949 Amb el Valladolid guanyà el trofeu Pitxitxi de la temporada 1956-57, distinció que compartí amb Di Stefano i amb el valencianista Ricardo Disputà els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955 amb la selecció espanyola…
David Albelda i Aliques
Futbol
Jugador de futbol.
Format en el planter del València FC, fou cedit al Vila-real el 1999 per tal que adquirís l’experiència que li faltava en la primera divisió Fou un dels jugadors fixos en la selecció estatal sub-21 Posteriorment esdevingué capità de l’equip valencianista, on jugà de centrecampista En el seu palmarès hi ha una medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000, una Supercopa d’Espanya 1999, dos subcampionats de Lliga de Campions 2000-01 i 2001-02, dues Lligues espanyoles 2001-02 i 2003-04, una Copa de la UEFA 2004 i una Supercopa d’Europa 2004
Acció Nacionalista Valenciana
Grup nacionalista de tendència catòlica fundat l’agost de 1933.
La majoria dels seus membres provenien de l' Agrupació Valencianista de la Dreta El setmanari Acció , publicat des del maig de 1934, en fou el portaveu La seva ideologia és un calc de la Derecha Regional Valenciana, de la qual únicament diferia en les seves concepcions nacionalistes Els punts doctrinals més característics són afirmació de l’existència de la personalitat nacional valenciana i, en conseqüència, exigència de plena autonomia per al País Valencià confessionalisme catòlic propugnació d’una “democràcia jeràrquica corporativa” monolingüisme oficial a les comarques…
Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya
Organització d’estudiants nacionalistes catalans fundada a Barcelona l’any 1932.
Nasqué d’una majoria de grups de la Federación Universitaria Española FUE i d’elements de l’Associació d’Estudiants Catòlics En fou primer president Joaquim Granados i Borrell La FNEC s’estengué a d’altres ciutats i pobles i mantingué contactes estrets amb l’Agrupació Valencianista Escolar, l’Associació per la Cultura de Mallorca i l’Associacion Generala d’Estudiants, de Montpeller, de filiació occitanista Aplegà a Barcelona valencians, mallorquins i occitans 14 i 15 d’abril de 1933 L’any 1986 hom reconstruí la FNEC com a associació d’estudiants universitaris nacionalistes de…
Ignasi Villalonga i Villalba
Historiografia catalana
Jurista, empresari i financer.
Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina