Resultats de la cerca

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs

Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix  1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta  i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936, a partir del…

Creat a partir del diari La Vanguardia , en la premsa escrita edita també Mundo Deportivo , entre altres publicacions periòdiques, que inclouen suplements del diari i revistes com Historia y vida Mitjançant la societat CRE-A, gestiona la rotativa a la Zona Franca de Barcelona Els mitjans audiovisuals depenen de la societat Catalunya Comunicació i disposen, en l’àmbit radiofònic, de l’emissora Radiocat XXI, amb els canals RAC1 , generalista, i RAC105, dedicat a la radiofórmula Disposà d’un canal de televisió, 8tv  a l’origen, Citytv, amb emissions entre el 2001 i el 2023, i també…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ No-Do per a TVE, "La Vanguardia" ARGUMENT I GUIÓ Horacio Sáenz Guerrero , Francisco González Ledesma, Fèlix Pujol, ARibas FOTOGRAFIA Vicente Minaya blanc i negre i color, normal MUNTATGE Ramon Quadreny MÚSICA Jordi Cervelló SO Jordi Sangenís, Antonio Vaquero ESTRENA Barcelona, 11091980 PREMIS Ciutat de Barcelona 1979 al director i l’equip de realització Sinopsi Tretze breus biografies illustrades i documentades de catalans famosos arreu del món Ignasi Barraquer, Josep Trueta, Francesc Duran i Reynals, Montserrat Caballé, Pau Casals, Josep Lluís…

Ha dirigit els suplements setmanals de ciència i tecnologia i de medicina de La Vanguardia des del 1982 És director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra des de la seva fundació, el 1994, i de la revista trimestral Quark ciencia, medicina y cultura , i fou el primer director del diari Eco , publicat a Barcelona des del 23 d’abril de 1996 El 1994 rebé el premi de periodisme científic del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC

Collaborà en Destino , La Vanguardia , Diari de Girona , Serra d’Or , etc És autor d’obres de teatre Quasi un paradís , 1951, amb J Oliver Multiplicando por cero , 1957, poesia La inútil aventura , 1986, i novella El río en llamas , 1954 El evangelio según Joan Basté , 1978 La pell del pit , 1983 Les aventures d’en Guillem Tell i Grevolosa , 1986 Espàrtac , 1987 El gran amuntegament , 1987, a més de contes i traduccions Destacà també en l’àmbit de les arts gràfiques

Treballà a La Vanguardia 1952 i fou professor a l’Escola de Periodisme de Barcelona Director de Radio Nacional a Barcelona 1958-59 Fou el primer director de l’emissora de televisió de Barcelona i assolí la installació dels estudis a Miramar 1959 Establert a Madrid 1964, formà part de la direcció de Televisión Española i fou vicepresident de la Unió Europea de Radiodifusió i de l’Organización de Televisión Ibero-americana Posteriorment, passà a la direcció d’Antena 3

Inicià la seva carrera a La Hoja del Lunes i l’any 1973 passà a La Vanguardia , on exercí de redactor, cap de secció i redactor en cap Especialitzat en basquetbol, ha dirigit les publicacions Rebote i FIBA Basket , i ha informat de vuit Campionats del Món i dinou d’Europa, a més de diferents finals de l’NBA També ha collaborat amb altres mitjans com Televisió Espanyola i RAC1, i ha cobert un Mundial de futbol i set Jocs Olímpics

Encapçalà el moviment poètic renovador de caire experimental dels anys vint que, des de la revista “Vanguardia”, s’apartà de la línia de Rubén Darío Dels seus reculls destaquen Obrerismo y artesanía 1932, La muerte del hombre símbolo 1939, Reflexiones sobre la historia de Nicaragua 1962-67, Prosa 1972, Tres conferencias sobre la empresa privada y Epílogo en memoria de Joaquín Zavala Urtecho 1974, Paneles de infierno 1981, Conversaciones con Carlos 1986 i Líneas para un boceto de Claribel Alegría 1989, etc

S'inicià en la pintura amb Modest Urgell Residí a l’Argentina fins el 1915 És autor de llibres com, en castellà, El arte y el vivir de Fortuny 1921 i Pintores de España 1925, i, en català, Del natural i del meu humor sd i Fortuny, assaig crític-biogràfic 1935 Fou crític d’art de “La Esfera”, collaborà a “La Vanguardia” i fou cronista de la ciutat de Barcelona Fundà, amb Santiago Rusiñol, l’agrupació L’Arca de Noè