Resultats de la cerca

En la butlla del papa Joan XIII de confirmació de béns a favor del monestir de Gerri de l’any 966, consta l’església de Sant Martí a la vall d’Estaon, l’actual Sant Martí de la Torre de Cabdella, amb les esglésies de Santa Coloma i Sant Sadurní esment que ens porta a suposar que aquest Sant Sadurní pot correspondre amb Sant Sadurní de Gramenet L’any 1224 l’abat Frèdol de Gerri signà un acord amb Guillem de Miralles sobre les qüestions que tenien els seus vassalls respectius, de Gramenet i Ancs Desconeixem en quin moment Gramenet deixà de pertànyer al monestir de Gerri, però l’any…

L’actual castell de Sornian, al centre del poble del mateix nom, és una construcció essencialment dels segles XVI i XVII, molt transformada per la construcció d’habitatges al seu interior Tanmateix, sembla probable que sigui el successor d’un de més antic, alt-medieval El lloc de Sornian, a la riba esquerra de l’Adasig, un afluent de l’Aglí, és conegut des de l’any 950, en què en una butlla el papa Agapit II confirmà al monestir de Sant Miquel de Cuixà un alou que tenia a Sornian Al segle XII apareix consignada la família Sornià, senyors o castlans del lloc, vassalls dels…

El malestar tenia l’origen en el peculiar repoblament d’aquesta zona que pertanyia bàsicament als ducs deGandia i de Maqueda, marquesos d’Albaida, Dénia i Guadalest, comtes de Cocentaina i del Real després de l’expulsió dels moriscs 1609-15, que reafirmà encara més el règim senyorial imperant Un exemple representatiu fou el de Muro del Comtat, per les condicions lleonines que el senyor del lloc, Gaspar Roís de Corella, comte de Cocentaina, exigí als seus repobladors…

Apareixen documentats a mitjan segle VIII a Mongòlia, on formaren un estat independent, bé que tot reconeixent la sobirania del govern xinès, amb capital a la vall de l’Orkhon, prop de la futura Karakorum En aquesta època adoptaren el maniqueisme i l’alfabet sogdià Cap al 840, arran de la invasió dels kirguisos, es desplaçaren a l’occident i formaren un imperi al Turquestan que es mantingué fins al segle XIII Un altre grup es dispersà per la Xina i es feu budista o nestorià Més tard foren vassalls dels karakitai, dels mongols i dels calmucs Actualment el nom s’aplica, en record d…

En el seu temps fou construït el convent de Sant Miquel de Fluvià, consagrat el 1045, i començada la seu de Castelló, consagrada el 1064, amb l’assistència de la comtessa Almodis, del comte Ramon Berenguer I de Barcelona i del comte Guillem II de Besalú S'esforçà a mantenir bones relacions amb els seus vassalls i sobretot amb els seus veïns en 1064-66 assistí a Toluges Rosselló a la solemne proclamació de la pau i treva de Déu vers el 1067 reté vassallatge al comte de Barcelona reconeixent-li la supremacia jurídica el 1068 prengué part, amb Ramon Berenguer I, al concili de Girona…

Prové del mot franc alôd , que significa domini íntegre Els juristes medievals digueren que el qui posseïa en alou, no tenia altre senyor superior sinó Déu Per costum, al Principat de Catalunya hom considerava que les terres posseïdes per vassalls dins el terme de qualsevol castell o feu pertanyien al domini directe del senyor jurisdiccional, llevat que els seus propietaris poguessin destruir aquesta presumpció jurídica provant que posseïen en alou, contradient en això el criteri dels romanistes italians que partien de la presumpció que en cas de dubte els béns s’havien de…

Aquest castell era situat en una antiga quadra del castell de les Pallargues que forma en l’actualitat una partida, amb algunes masies deshabitades, a ponent del terme municipal, al nord de Mont-roig El 1047 Bernat i Gerberga tenien ja propietats a la quadra de Talarn Segons documentació de Solsona, el 1112 Bernat Evall i la seva muller Lluciana, castlans o feudataris del lloc, cediren el castell de Talarn a Santa Maria de Solsona Un pergamí del mateix arxiu de Solsona, de l’any 1115, dóna notícia que foren Bertran i Engèlsia els qui donaren el castell de Talarn, que havien comprat a Bernat…

El 757 el rei Pipí el Breu, després de conquerir-lo, hi posà un comte frare Els comtes de Narbona foren generalment també comtes de Nimes Al segle X era regit per vescomtes vescomtat de Nimes , que també ho eren d’Albi Pel matrimoni 1061 del vescomte Ramon Bernat I, dit Trencavell , amb la vescomtessa Ermengarda de Carcassona, llurs descendents senyorejaven també els vescomtats de Carcassona, de Rasès, de Besiers i d’Agde Els vescomtes de Nimes es feren vassalls d’Alfons I de Catalunya-Aragó en temps del vescomte Bernat Ató VI El 1182 el sobirà català ajudà el…

Sota el comandament del gran mestre Hermann von Salza, els cavallers teutònics foren cridats pel rei hongarès Andreu II, que lluitava contra els invasors cumans 1221 Després, cridats pel duc polonès Conrad de Masòvia, sota el comandament de Hermann Balk i amb un exèrcit de voluntaris laics reclutats sobretot a la Germània central, conqueriren Prússia 1233-83 L’orde donà un terç del territori conquerit a l’Església, garantí un grau molt ampli d’autonomia a les noves ciutats que es desenvoluparen dins el territori prussià, construí castells, que serviren de residència als cavallers i foren…

Es doctorà en teologia a Salamanca i fou prior de Casserres, monestir del qual féu donació el 1573 al collegi de Cordelles de Barcelona Heretà el comtat de Ribagorça per la mort del seu pare 1581 i del seu germà Joan Alfons 1573 ben aviat hagué de fer front a la revolta dels seus vassalls ribagorçans, als quals derrotà, el 1587, amb la presa de Benavarri, on prengué i féu degollar el capitost Joan d’Àger Ajudats, però, els revoltats per bandolers catalans i pel comte de Chinchón, tresorer general del consell d’Aragó i enemic de la casa de Vilafermosa, es veié forçat a renunciar a…