Resultats de la cerca
Es mostren 2185 resultats
sieroziom
Geologia
Sòl de perfil AC, de color gris clar, molt pobre en humus i ric en calcària.
És propi de regions subdesèrtiques, amb una vegetació xeròfila
Territori del Nord
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia.
La capital és Darwin La regió del N és formada per planes costaneres que alternen amb altiplans Terra d’Arnhem i les illes que voregen la costa, amb clima humit i càlid la vegetació és formada per boscs i sabanes s’hi localitzen els principals rius Roper, South Alligator, Daly i Victòria La regió central té una vegetació d’estepa i sabana Barkly Tableland A l’W, es troba el desert de Tanami A la regió meridional, seca i àrida, alternen les serralades Macdonnell Ranges i les depressions Simpson Desert, amb predomini de conques endorreiques centrades en la depressió…
L’estany de Montcortès
L’estany de Montcortès es troba en una petita depressió propera a la divisòria de les conques del riu Flamicell i la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà Oriol Alamany L’estany de Montcortès 26, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus L’estany de Montcortès, situat a uns 1000 m, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix als Prepirineus Enclavat dins la conca del Flamicell, prop de Montcortès de Pallars, és d’un alt interès des del punt de vista limnològic, encara que només els valors estètics ja són prou notables Per raó del seu origen…
El litoral de la Marina Baixa
Platja codolosa sota els pendents drets de les Llomes de Reixes Vegeu les grans acumulacions de fragments de posidònia Posidonia oceanica Rafael Paulo El litoral de la Marina Baixa 219, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Entre la Vila Joiosa i el Campello el litoral es caracteritza pel predomini d’espadats mitjans, excavats sobre margues i calcàries margoses El perfil de la costa és gairebé rectilini, només interromput de tant en tant per algunes cales com el Xarco, Lanussa i Baeza Puntualment, però, apareixen algunes platges, com la del Paraís, i trams d’…
nais
Zoologia
Gènere d’oligoquets de l’ordre dels naidomorfs, de la família dels naídids, que es caracteritzen pel fet de tenir el protostoma ciliat i quetes; els segments genitals són el 5 i el 6, amb el receptacle seminal al 5.
Són gairebé microscòpics, i habiten enmig de la vegetació aquàtica de les basses
regió iranoturaniana
Biologia
Regió biogeogràfica que comprèn una gran part del Pròxim Orient i de l’Àsia mitjana, des de les terres interiors de Turquia i d’Israel fins a la Jungària i les ribes de l’Indus; limita occidentalment amb la regió mediterrània, i orientalment, amb les terres centreasiàtiques i mongòliques.
El clima és continental i la vegetació principalment d’estepa i de desert
Chapada dos Parecis
Serralada
Serralada en el territori de Guaporé al NW de l’estat de Mato Grosso, Brasil.
Fa de divisòria d’aigües entre l’Amazones i el Paraguai Vegetació molt espessa
Matsushima
Arxipèlag
Arxipèlag del Japó, compost per 249 illes, situat a la badia de Sendai, a l’illa de Honshū.
La vegetació, de pins, en fa un dels paratges més freqüentats pel turisme interior
antropocor | antropocora
Botànica
Dit de les plantes disseminades, sovint de manera inconscient, per l’home.
Les males herbes dels camps i de la vegetació ruderal solen ésser plantes antropocores
René Molinier
Botànica
Botànic occità.
Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de…