L’estany de Montcortès

L’estany de Montcortès es troba en una petita depressió propera a la divisòria de les conques del riu Flamicell i la Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà.

Oriol Alamany

L’estany de Montcortès (2.6), entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus.

L’estany de Montcortès, situat a uns 1000 m, és una de les escasses mostres de zona lacustre natural que existeix als Prepirineus. Enclavat dins la conca del Flamicell, prop de Montcortès de Pallars, és d’un alt interès des del punt de vista limnològic, encara que només els valors estètics ja són prou notables.

Per raó del seu origen càrstic, aquest estany presenta un perímetre pràcticament circular, format per una única cubeta, i una considerable fondària, d’uns 30 m. Les poblacions de macròfits, encara que poc extenses, acullen algunes espècies singulars com per exemple Utricularia vulgaris, planta carnívora molt rara als Països Catalans. L’estany és envoltat per un cinyell de vegetació helofítica composta principalment per canyissars (Typho-Schoenoplectetum glauci).

L’alimentació per aigua subterrània, que supera a la superficial, marca tant la dinàmica dels nutrients com la dels organismes planctònics. Es tracta d’un estany feblement mesotròfic, on destaquen, pel seu interès, els bacteris fototròfics del sofre.

L’ornitofauna no és gaire diversa, però existeixen petites poblacions nidificants com ara de cabusset i de fotja, ambdós habitants de les aigües lliures, i també de balquer, de les masses de canyissars.

L’estat de conservació és acceptable, encara que actualment, per raó d’una intensa freqüentació estival, la vegetació dels marges comença a degradar-se. Les embarcacions, com també l’excés de banyistes, afecten el bon estat de la vegetació palustre. Igualment, caldria evitar la contaminació de l’aqüífer, i impedir la proliferació de granges i edificacions al seu voltant.