Resultats de la cerca
Es mostren 271 resultats
la Força-ral
Història
Castell del municipi de Millars (Rosselló), prop del límit amb els de Montner i de Cornellà de la Ribera, al cim del puig de Montner, a la serra que separa les valls de l’Aglí i de la Tet, que domina, per l’E, el coll de la Batalla.
Construït probablement durant el regnat de Sanç de Mallorca, fou un dels darrers castells a caure en poder de Pere III de Catalunya-Aragó quan aquest incorporà als seus dominis el regne de Mallorca, el 1344 Esdevingut aleshores una fortalesa de defensa de la frontera catalana amb França, hagué de resistir alguns atacs, com ho feu, amb èxit, el 1389 A 500 m del castell hi ha el santuari de la Força-ral on és venerada la Mare de Déu de la Força-ral , construït el 1693 sobre restes de l’antiga torre de Montner, castell encara al segle XVI
Escart
Poble
Poble del municipi de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà).
Situat a l’esquerra del riu d’Escart , que neix als contraforts orientals del pic de Mainera 2 906 m alt i aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló la seva vall, d’origen glacial, és encaixada i suspesa Dominava el poble la roca o castell d’Escart , esmentat ja al s XI Depengué del monestir de Gerri L’església parroquial és dedicada a sant Martí A l’est del poble hi ha el santuari de la Roca d’Escart, on és venerada la Mare de Déu de la Roca Formava part de l’antic terme d’Escaló
la Bonanova
Barri
Barri de Barcelona que comprèn la part alta de l’antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, la més pròxima a Sarrià, on és situada l’església parròquial de Sant Gervasi, alhora santuari de la Mare de Déu de la Bonanova
.
Ja des del s XVII era venerada la imatge de la Mare de Déu en un altar secundari de la petita església de Sant Gervasi, convertida el 1842 en un nou i important santuari marià destruït el 1936, ha estat reedificat posteriorment El 1850 fou iniciada la urbanització del sector de Sant Gervasi pròxim al santuari, i el 1857 hom constituí aquest sector en un dels tres districtes en què fou dividit el municipi Al llarg del s XX ha esdevingut barri residencial de l’alta burgesia barcelonina El passeig de la Bonanova l’uneix amb Sarrià
Minerva
© Fototeca.cat
Mitologia
Antiga divinitat itàlica.
La seva figura, que entrà probablement a través dels etruscs, fou immediatament identificada amb la de la dea grega Atena Venerada ja en temps dels Tarquinis, formà part de la Tríada capitolina, juntament amb Júpiter i Juno, i li fou dedicat un temple al Capitoli 509 aC Per influència grega, passà d’ésser protectora dels artesans a ésser la divinitat guerrera i tutora de la llibertat ciutadana En l’art, la deessa apareix gairebé amb els mateixos trets que caracteritzen Atena, potser amb algunes modificacions secundàries Com a protectora de les arts, la seva figura era present al…
deessa
© Corel Professional Photos
Religió
Divinitat de sexe femení.
Dels diferents tipus de deesses cal destacar les śakti del déu hindú Śiva, entre les quals sobresurten Kali i Durga, i les diverses denominacions de divinitats femenines de l’antiguitat clàssica la deessa bona , com a caracterització de Cíbele, la deessa mare , com a representació, molt estesa a la Mediterrània oriental Egipte, Fenícia, Frígia i Grècia, de la fecunditat vegetal, animal i humana Isis, Cíbele i Rea, entre d’altres, n'eren personificacions, i la gran deessa , com a qualificació de pertinença al grup dels déus de més alta categoria Afrodita, Atena, Àrtemis, Demèter, etc En…
Mercuri
Mitologia
Divinitat romana antiga, venerada al Laci ja en època arcaica.
Considerat protector dels mercaders, tingué un temple dedicat a l’Aventí, i sota la seva protecció fou constituït el collegi dels mercaders mercuriales, mercatores Vers el segle IV aC, el seu culte fou identificat amb el d' Hermes i rebé, en conseqüència, les atribucions d’aquest déu grec
Joan Puig i Puig
Historiografia catalana
Historiador i religiós.
Cursà estudis eclesiàstics al bisbat de Tortosa, i fou ordenat l’any 1904 Exercí el ministeri sacerdotal com a coadjutor a les localitats de Torre de l’Espanyol, Ascó i Albocàsser, i com a ecònom a Vilafranca del Cid Des de l’any 1949 fins a la seva mort fou arxipreste a Sant Mateu Compaginà les tasques religioses amb la seva afició per la història local i comarcal És autor, entre d’altres, dels llibres Historia del Santuario de Nuestra Señora del Losar, venerada en el término de Villafranca del Cid, comarca de Morella, reino de Valencia 1956 i de nombrosos articles publicats en…
Tinos
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea, entre Andros i Míkonos.
En bona part muntanyosa 712 m alt, hom hi conrea vinya i oliveres i té una petita producció de seda La capital, Tinos ~3000 h, és a la costa meridional, i el seu port és un punt important de comunicacions A l’antiguitat formà part de la lliga de Delos En poder dels venecians des del 1204, fou presa pels turcs el 1718 i conquerida pels grecs el 1830 Als afores del poble de Tinos hi ha el monestir ortodox d’Evanguelístria, que, a partir d’unes aparicions de la Mare de Déu a la monja Pelàgia venerada com a santa, el 1822, es convertí en un centre molt important de pelegrinatge
Mare de Déu del Pla (Benavarri)
Art romànic
Tot i que no es pugui afirmar, amb certesa, l’actual santuari arruïnat de la Mare de Déu del Pla, situat a migdia de Purroi, podria ser el successor d’una església romànica dedicada a Santa Maria i documentada al segle XI Així, a la fi de l’esmentada centúria, el cavaller Rotlan Ramon, en el seu testament, féu diverses deixes a nombroses esglésies d’aquesta contrada, entre les quals figura Sancta Maria de Verneto La venerada Verge del Pla, segons algunes descripcions, seria una imatge de transició de l’estil romànic al gòtic L’actual edifici no conserva característiques…
Jaume Mateu
Historiografia catalana
Eclesiàstic i erudit.
Fou canonge de la catedral de Tortosa i examinador oficial del bisbat Recopilà documentació d’arxius locals i eclesiàstics sobre temes religiosos relacionats amb les comarques castellonenques de la Plana i el Maestrat Fruit d’aquest treball foren Epítome de la Historia de la villa de Benlloch y de la imagen de Nuestra Señora del Adyutorio, venerada en su término, con dos novenas consagradas a esta Señora 1756, Breve historia de la villa de Villafranca del Cid 1758 i 1832 i Compendio histórico de la villa de Sorita, en el Reyno de Valencia, y de la aparición de N Sra de la Balma,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina