Resultats de la cerca

El petit poble d’Altet és situat al sud-oest de la Figuerosa, prop del reguer que desguassa a l’anomenat pla de Tàrrega L’indret és esmentat l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona Una de les primeres mencions documentals del castell d’Altet data del 1109, any en què el bisbe d’Urgell, Bernat Guillem, cedí a Ramon Miró, mentre visqués, la quarta part del castrum de Alted , el qual havia pervingut al bisbe per mitjà de Galí Jagint Més tard, aquesta part del castell fou de Bernat d’Alòs, el qual el donà a la canònica de Solsona l’any 1174 De l’indret d’Altet…

La seva església, des del 1930 parroquial de Subirats, és l’antiga sufragània de Sant Joan Sesrovires o de Subirats El nom del poble és el del casal que presideix el poble, la torre Ramona o torre Ramon , obra del segle XVI, molt relacionat amb el castell de Subirats, que pertangué als Gralla i que Gastó de Montcada i Gralla vengué el 1611 a Josep de Milsocós i, anys després, passà a la família Ramon

Hom pot considerar-ne el primer titular Jofre de Rocabertí, senyor de Rocacorba, que la vengué el 1402 a Blanca Despou, senyora de la Sala de Sant Martí i muller de Pere Galceran de Cartellà En temps de llur neta Constança de Cartellà, el rei la donà 1474 a Francesc de Verntallat, però fou retornada al fill de Constança, Pere de Montagut i de Cartellà Dels Montagut passà als Vallgornera àlies Llunes i als Baldric

A la seva mort el ducat passà al seu oncle François de Luxemburg mort el 1613 La seva neta, Margarida de Luxemburg morta el 1680, vengué Brienne al seu parent Antoine de Loménie, els descendents del qual adoptaren com a cognom el de Loménie Brienne El comtat de Brienne havia passat als Luxemburg pel matrimoni de Marguerite d’Enghien, filla i hereva de Louis d’Enghien, amb Jean de Luxemburg mort el 1397

Filla i hereva del comte Bernat II, governà de primer sota la tutela de la seva àvia, la comtessa Guillema Fou casada primerament amb Guillem d’Erill Guillem III de Pallars Sobirà i, entre el 1210 i el 1216, amb el vescomte Roger II de Coserans que era un Comenge Per tal com no tingué fills, vengué el comtat al seu marit Roger I de Pallars Sobirà i es retirà al monestir de Vallbona

Passà als vescomtes de Cardona al principi del s XIII i a la fi d’aquest mateix segle fou venuda als Erill Al s XIII passà als Anglesola i al XIV als Cornells i als Pallars El 1388 Jaume Roger de Pallars, baró de Mataplana, la vengué al primer comte de Cardona A la fi del s XVII, la baronia d’Arbeca passà, juntament amb el ducat de Cardona, a la casa ducal castellana de Medinaceli

Domina actualment el pantà de Foix Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March, esmentat ja al segle X a la marca del comtat de Barcelona el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma L’església parroquial de Sant Pere és romànica modificada al segle XVII

Des del vescomte Ricard I mort en 1134/35 els vescomtes de Rodés, esdevinguts comtes de Roergue i feudataris dels comtes de Tolosa, deixaren el títol vescomtal per emprar solament el de comtes de Rodés, Hug II mort el 1196 vengué el vescomtat de Lodeva 1186 al bisbe de Lodeva Hug IV mort el 1275 ratificà aquesta venda i era feudatari del comte de Barcelona pel seu vescomtat de Carladès Rodés seguí les mateixes vicissituds que el comtat de Roergue

Aquest castell no apareix fins al 1118 quan Ramon Bernat de Castelladral jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III per aquest castell i per altres del mateix sector El 1135 repetí el mateix jurament al comte Ramon Berenguer IV Les dades ja passen al segle XIV quan el 1358 Bernat de Torre, ciutadà de Manresa, posseïa la quadra del Mujalt, i el 1370 la ciutat de Manresa vengué la jurisdicció de Santa Creu de Mujalt a Ramon de Peguera

Fou fundat el 1922 Durant la primera dècada del segle XXI aconseguí tres ascensos consecutius des de segona territorial El darrer fou la temporada 2009-10, quan es proclamà campió de grup de preferent i pujà a primera catalana Però aleshores vengué la seva plaça a la Unió Esportiva Vic, amb què es fusionà, per motius econòmics i falta de camp propi Mantingué el seu futbol de base, que per qüestions legals passà a anomenar-se Club Esportiu Aiguafreda