Resultats de la cerca
Es mostren 97 resultats
Àngela Margarida Prat de Serafí
Cristianisme
Caputxina.
Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII…
Frederic Tormo Puiggarí

Frederic Tormo Puiggarí
Arxiu Família Tormo
Voleibol
Jugador i entrenador de voleibol.
Vestí la samarreta de l’Hispano Francès Començà jugant en l’equip B el 1958 i l'any 1960 passà al primer equip, a les ordres de Salvador Navés Guanyà tres Lligues 1967, 1968, 1973, la darrera com a jugador entrenador, i quatre Copes del Rei 1964, 1966, 1967, 1968 Disputà més de 50 partits amb la selecció espanyola, que capitanejà, i amb la qual participà en els Campionats d'Europa 1969, 1972, 1973 i 1974 i el preolímpic de Munich de 1972 Entre els anys 1976 i 1978 jugà i entrenà el Club Voleibol Sant Cugat, on com entrenador els seus equips que participaren en la Recopa d'Europa…
Simón de Rojas Clemente y Rubio
Simón de Rojas Clemente
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom.
Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la…
Grup Serra
Comunicació
Grup empresarial de mitjans de comunicació fundat i dirigit per Pere Serra i Bauzà el 1987.
El seu àmbit de comunicació són les Illes Balears, on ocupa una indiscutible preeminència entre els mitjans autòctons El formen les societats anònimes Hora Nova, Majorca Daily Bulletin, Ultima Hora Radio i Telenova En depenen els diaris Ultima hora , i les seves versions per a Eivissa i Formentera i Menorca, i els setmanaris Majorca Daily Bulletin , Sóller , Brisas i Mallorca Magazin en alemany i Venta y Cambio , i el quinzenal Vesti Mallorca en rus L’any 1996 començà a publicar el Diari de Balears , l’únic diari en català de l’àmbit illenc, que al maig del 2013 fou substituït pel diari Ara…
Josep Escolà i Segalés
Futbol
Futbolista i entrenador de futbol.
Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a…
,
Marc de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del frare caputxí i biblista Josep Canyes i Santacana.
Germà dels també caputxins Marcellí de Castellví , Marcellià de Vilafranca del Penedès i Marçal de Vilafranca del Penedès Estudià humanitats a l’escola seràfica dels caputxins a Igualada 1915-18 En acabar, ingressà a l’orde dels framenors caputxins i després del període de noviciat a Manresa, vestí l’hàbit el 1918 i professà la regla franciscana de forma temporal el 1919 i de forma solemne el 1922 Posteriorment cursà estudis de filosofia al convent d’Olot i de teologia al convent de Sarrià Amplià els estudis eclesiàstics a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on fou…
Constança de Sicília
Segell de Constança de Sicília
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó (1276-1302) i de Sicília (1282-1302).
Filla de Manfred, rei de Sicília, el 1262 es casà amb l’infant Pere , després 1276 rei de Catalunya-Aragó La lluita dels sicilians contra la dominació de l’illa per Carles d’Anjou facilità la intervenció armada de Pere II a Sicília 1282, cridat per aquells com a marit de Constança, hereva del regne el 1283 Pere II i Constança foren coronats, a Palerm, reis de Sicília Des d’aleshores, la reina residí a l’illa i participà en el govern del regne al costat dels seus fills Jaume i Frederic , coronats reis de Sicília el 1286 i el 1296, respectivament Vídua des del 1285, vestí l’hàbit de clarissa…
Baltasar de Saiol
Literatura catalana
Cristianisme
Història
Eclesiàstic i escriptor.
Vestí l’hàbit cistercenc a Poblet el 1671 Era doctor en arts i teologia, fou rector del collegi cistercenc de Lleida, catedràtic de Sagrada Escriptura a la Universitat de Lleida i prior de Natzaret de Barcelona El 1705 residí a Aragó, on fou lector al collegi d’Osca i confessor de les monges cistercenques de Trasobares Sembla que fou partidari de Felip V, cosa que li valgué ésser elegit tres vegades abat quadriennal de Poblet 1716-20, 1724-28 i 1732-36 A desgrat d’ésser un xic ampullós fou bon administrador i restablí alguns detalls de la vida cistercenca Feu obres al priorat del…
,
Vamba
Història
Rei dels visigots (672-680).
Noble militar, que a la mort de Recesvint fou elegit rei, malgrat la seva repugnància, i consagrat a Toledo pel setembre del 672 Les primeres accions del seu govern foren militars, per tal de subjugar els vascons i els asturs revoltats Rebutjà una invasió naval dels àrabs contra les costes del SE de la Península, i sembla que ho aprofità per a reconquerir Ceuta Però la més greu fou la rebellió del duc Pau, que arrossegà darrere seu una gran part de la Tarraconense i tota la Narbonesa N’existeix una narració apologètica de Julià de Toledo, favorable a Vamba Dominada la rebellió, el rei…
toga
Indumentària
Peça de roba llarga i ampla, com una mena de mantell semicircular, que, endossada damunt la túnica, constituïa la indumentària principal dels ciutadans de Roma.
Símbol del poder civil i de les arts de la pau, es contraposava a la força militar —com resta palès en l’aforisme clàssic, cedant arma togae ‘que les armes cedeixin davant la toga’— i fou emprada fins a l’alta edat mitjana Les dimensions i la manera de dur-la variaren segons les èpoques La manera més primitiva consistia a fer-ne passar una punta sobre l’espatlla esquerra i a passar la resta sota l’aixella dreta fins que l’altra punta queia sobre l’espatlla esquerra, talment que el braç dret restava lliure, mentre que l’esquerre era cobert Posteriorment hom la vestí d’una forma…