Resultats de la cerca

El seu exponent més destacat fou el filòsof Moses Mendelssohn Aquest moviment s’oposava al hassidisme i també a la llengua ídix, que consideraven un argot Atemorí els hassidistes, perquè es consideraven una amenaça a les tradicions jueves Mendelssohn volgué que tot allò que era jueu s’assimilés a les ciutats adoptant les llengües a les grans ciutats conjuntament amb l’hebreu, i que el jueu s’instruís a través dels llibres de filosofia, ciència, literatura, religió, etc

Fundada per Ramon Pinyol, que en fou el director, Maria Mercè Marçal i Xavier Bru de Sala, volgué ésser una plataforma de llançament de la nova poesia jove i, alhora, difongué l’obra d’alguns autors de generacions anteriors, com ara Miquel Martí i Pol Fou iniciada amb la Sèrie Poesia , que ha donat a conèixer l’obra de més de quaranta poetes El 1975 es convertí en editorial, i el 1986 publicà el darrer títol

Estudià història i filosofia a Kíev A partir del 1917 fou catedràtic de psicologia i filosofia a Moscou Féu una síntesi de les idees dels pedagogs de l’escola nova amb les de Marx i creà un principi d’educació socialista Volgué impulsar una educació integral i eminentment pràctica Escriví Tasques i mètodes de l’escola nova primària 1917, L’escola del treball 1919 i, en el camp psicopedagògic, Memòria i pensament 1938 i Anàlisi psicològica del record 1940

Successor del seu germà Lleó IV, intentà d’obtenir aliances a Occident, però, malgrat el seu acostament a Roma, no les obtingué i hagué de lluitar sol contra mongols i mamelucs Volgué amullerar-se amb Elisabet, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó, però no ho aconseguí Això no obstant, a precs del capítol de Tarragona, i per mitjà de l’ambaixador Ramon Salzet, trameté a la seu tarragonina el braç i altres relíquies de santa Tecla Fou succeït per Lleó V

Escriví miracles i poesies religioses dedicades a sant Vicent Ferrer 1829-34, i també colloquis satírics propagant les idees liberals Tant volgué estirar la corda que va caure una culada, o els treballs dels lliberals, 1820, signats bé amb les seves inicials, bé amb el pseudònim El Bolònio Redactà el setmanari “La Ronda del Butoni” febrer del 1820, denunciant les persecucions de la policia del general Elío Empresonat durant la reacció del 1823, fou nomenat oficial de la junta liberal del 1835

Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics

Arxiduquessa d’Àustria, fou filla de l’emperador Maximilià II i de Maria d’Àustria, germana de Felip II de Castella, que volgué fer-la 1583 la seva cinquena muller, però ella el rebutjà i es feu religiosa El 1585 professà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid, amb el nom de sor Margarida de la Creu Tingué influència sobre Felip III i Felip IV de Castella Fou retratada per Rubens, i fra Juan de La Palma n’escriví la biografia 1636

De família noble i demòcrata, collaborador d’Epaminondes, reorganitzà l’exèrcit tebà i amb la derrota dels espartans a Leuctra 371 aC imposà a Grècia l’hegemonia tebana i volgué fer-la extensiva als territoris de la Tessàlia i Macedònia Arrestat a traïció per Alexandre de Feres 368 aC, fou ambaixador a Susa i rebé honors d’Artaxerxes II, que renovà l’amistat amb Tebes Havent tornat a la pàtria, combaté el seu enemic Alexandre de Feres a Cinocèfals, on morí

Fill de Sanç II i d’Urraca de Castella Volgué mantenir la pau amb els musulmans i els estats cristians veïns però, arrossegat pels castellans i l’aliança anticordovesa, sofrí en represàlia successius atacs d’Almansor després d’una primera expedició 999, la segona 1000 conduí a la presa d’una plaça forta possiblement Estella i la del 1002 culminà amb la destrucció de San Millán de la Cogolla Es casà ~981 amb Ximena Fernández, dama lleonesa de la família dels Vela

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri