Resultats de la cerca
Es mostren 1197 resultats
Rupelià
Geologia
Estatge de l’Oligocè belga, que correspon aproximadament a l’Estampià.
L’estratotip és a les vores del riu Rupel afluent de l’Escalda, a Bèlgica
címbals
Címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió…
Hannover
Ciutat
Capital del land de la Baixa Saxònia, Alemanya.
Situada a les vores del Leine, deu el desenvolupament demogràfic al fet d’ésser l’encreuament d’importants vies de comunicació i a la proximitat del Mittellandkanal, que enllaça el Weser, l’Ems, el Rin i la mar del Nord Hi predominen les funcions comercials i administratives El centre de negocis s’estén a la dreta del Leine, i el centre administratiu radica entorn del vell palau de la dieta de la Baixa Saxònia Les àrees industrials s’estenen al NW, a les vores del Mittellandkanal, i també a l’W Linden i al S Wülfel La indústria és molt diversificada automòbils,…
albereda
Geobotànica
Comunitat vegetal de ribera, integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l’àlber.
Es fa a les vores dels rius de la terra baixa, sota un clima general sec
gravit
Gravit
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles oblongues o lanceolades i de capítols grocs, amb un involucre de bràctees radials punxoses.
Es fa en erms, en vores de camps i de camins, etc, de la regió mediterrània
papamosques
Ornitologia
Nom donat a diversos ocells de la família dels muscicàpids, de l’ordre dels passeriformes, dels quals l’únic comú als Països Catalans és el papamosques gris (Muscicapa striata), de 14 cm, que té les parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
Habita a jardins, arbredes i vores dels boscs a tot Europa i hiverna a l’Àfrica tropical
salze
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis i dioics, de la família de les salicàcies, de fulles simples i alternes, de flors unisexuals, bracteades i amb un o dos nectaris, disposades en aments, entomòfiles, i de fruits en càpsula bivalva, amb moltes llavors, proveïdes d’un floc de pèls, de disseminació anemocora.
Creixen en vores de rius i torrents, o en indrets humits, a les regions fredes i temperades
galda
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les resedàcies, de tija robusta, amb les fulles enteres i les flors grogues.
Presenta càpsules disposades en raïms espiciformes Creix especialment a les vores dels camins i en llocs ruderals
antomedusa
Zoologia
Tipus de medusa que presenten els hidroïdeus gimnoblasts.
Té l’ombrella molt acampanada, amb ocels a les vores Els productes genitals s’originen al manubri
Panevėžys
Ciutat
Ciutat de Lituània, a les vores del riu Nevežys.
Important nus de comunicacions, té indústries tèxtils, de compressors, del vidre, etc