Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
flauta

Flauta dolça o de bec
Música
Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.
És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol 6 , soprano…
plectre
Música
Pua o triangle petit de vori, banya, fusta, etc, amb què es polsen alguns instruments de corda (mandolina, cítara, etc).
torèutica
Art
Art de cisellar i esculpir els metalls (generalment metalls nobles i bronze) i el vori, gairebé sempre amb finalitats decoratives.
fitxa
Jocs
Peça petita d’os, de vori, de fusta, etc, amb què hom marca els punts que guanya en el joc.
eburnació
Patologia humana
Transformació morbosa d’un cartílag o d’un os en una matèria calcària que pel seu aspecte recorda el vori.
Delhi
Carrer de la ciutat de Delhi, a l’Índia
© X. Pintanel
Ciutat
Ciutat de l’Índia, capital del territori homònim, Índia.
L’aglomeració comprèn la capital de l’estat, Nova Delhi 7174755 h 1991, ciutat nova d’aspecte modern i funcional, seu del govern, l’administració i les ambaixades, a la riba dreta del riu Yamunā, afluent del Ganges, al piedmont de l’Himàlaia, en una important cruïlla de les rutes comercials que uneixen les valls del Ganges i de l’Indus i les costes de la mar d’Aràbia amb les regions de l’Himàlaia i l’Afganistan, la qual cosa en fa el principal centre comercial del nord de l’Índia, especialment de productes agrícoles cotó i cereals La ciutat, que el 1901 tenia 208575 h, ha crescut…
blanquejant
Química
Substància amb poder de blanquejar que actua sobre les matèries que acoloreixen els materials tractats, els oxida o els redueix a formes incolores, formin o no composts solubles, que són eliminats per rentat; n’hi ha que donen blancor directament per un efecte òptic ( blanquejant òptic
).
Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…
art japonès
art japonès El Temple d’or, a Kyoto
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat al Japó.
Té un caràcter religiós i civil alhora, és d’una gran elegància i un notable refinament i concedeix molta importància al buit L’arquitectura és en llinda, i empra gairebé únicament la fusta L’escultura empra fusta, metalls, vori i laca, però no té cap gran importància, car hi ha poca escultura religiosa i l’ornamentació no és mai exuberant La pintura utilitza les tècniques de l’aquarella i l’aiguada sobre suports de paper o seda, en forma de rotlles desplegables horitzontalment kakemono o verticalment makemono L’art japonès es divideix en diversos períodes El primer període del s VI aC al…
còdex
Diplomàtica i altres branques
Nom del llibre antic i medieval (en llatí, caudex), diferent del rotulus, rotlle de papir o de pergamí.
La forma és anàloga a la de les tauletes encerades de fusta o vori díptic, políptic, codicil Del segle II aC hom conserva còdexs de papir, i ja al segle I n’hi ha de pergamí, matèria que va suplantant arreu el fràgil papir, i ho fa del tot cap al segle VI El nucli del còdex és la reunió de quatre fulls grans quaternio que, doblegats, fan 8 folis Però ja sovint hom troba quaderns irregulars amb més o menys folis, així que el gruix varia del simple doble full bifoli a 50 o més En els bons scriptoria es corresponen normalment les cares de carn i de pèl del pergamí, excepte en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina