Resultats de la cerca

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A…

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona, F d’ASoler, 1845, JO Mestres i M Garriga, 1845-47, i J Mirabent, 1861-62 ECSA / GC-P Els ambients musicals catalans a mitjan vuit-cents desconeixien qualsevol proposta operística que no fos el lleuger belcantisme arribat de mans de Gioacchino Rossini al final de la segona dècada del segle XIX, continuat per compositors com Ramon Carnicer 1789-1855 i Vicenç Cuyàs 1816-1939, i consumit per directors i públic en general Aquesta constant reiteració de les òperes italianes d’autors com Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, Saverio Mercadante, Luigi Ricci i les…

Estudià a Viena amb R Papier La seva versatilitat vocal captivà l’empresari hamburguès B Pollini, que la contractà el 1895 per a interpretar el paper de Brunilde, sota la batuta de G Mahler En aquells moments Mahler era al capdavant de l’orquestra del Teatre de l’Òpera d’Hamburg i quedà admirat dels dots de la jove cantant La profunda amistat que s’establí entre director i soprano feu que Mildenburg seguís Mahler a Viena, on cantà en la companyia de l’Òpera de la capital austríaca Bona actriu i posseïdora d’una veu densa i apassionada, destacà en la interpretació de papers wagnerians De fet,…

Estudià cant a la seva ciutat natal, i hi debutà el 1945 com a Ulrica Un ballo in maschera Romangué a l’Òpera de Graz fins el 1952, on interpretà, entre d’altres, el paper de lady Macbeth El 1951 es presentà al Festival de Bayreuth, escenari que visità en edicions successives amb diversos personatges wagnerians Entre el 1952 i el 1972 actuà a l’Òpera de Munic, on debutà amb el paper d’Octavian El cavaller de la rosa i amb la companyia de la qual actuà amb gran èxit al Covent Garden de Londres 1953 A més cantà a l’Òpera de San Francisco 1960 i al Metropolitan de Nova York 1962…

Format musicalment al Conservatori de Madrid, el 1918 accedí al grau de professor de música de saló del mateix centre, assignatura que més tard passà a anomenar-se música de cambra Villar fou un dels wagnerians més entusiastes del Madrid del seu temps Dirigí la "Revista Musical Hispano-Americana", exercí de crític musical i escriví tractats divulgatius, com ara La música y los músicos contemporáneos 1912 i Soliloquios de un músico español 1924 El 1917 publicà el tractat estètic El sentimiento nacional en la música española i el 1928 fundà la revista "Ritmo" Com a compositor, el…

Molt renovat entre els anys 1900 i 1903, conserva un extraordinari conjunt d’art modernista, on destaquen les decoracions d’Alexandre de Riquer rebedor i escriptori i de Josep Pascó la Peixera, amb un notable escalfapanxes, les pintures murals d’Oleguer Junyent la Peixera i Josep Pey sala de diaris, els vitralls wagnerians de J Pey i O Junyent, la Rotonda dissenyada i decorada per Ramon Casas amb dotze magnífics plafons de tema musical i femení, la collecció de pintura amb obres de R Casas, Ll Masriera, J Brull, M Urgell, S Rusiñol, F Miralles, J Cusachs i R Canals, entre d’altres, l’…

Debutà el 1954 a Bremerhaven i entre el 1964 i el 1973 fou contractat per a interpretar els principals papers del seu repertori als teatres d’òpera de Gelsenkirchen, Wiesbaden, Colònia, Frankfurt i Viena En 1961-75 cantà al Festival de Bayreuth, en diversos papers wagnerians El 1968 debutà a Chicago com a Joan Baptista Salome , personatge que repetí dos anys més tard a San Francisco Es presentà igualment amb èxit al Teatro alla Scala de Milà, a les òperes de Berlín, Zúric i París i al Grand Théâtre de Ginebra Tot i la seva especialització en obres de R Wagner, es distingí també…

La ciutat tenia una bona tradició musical i artística, especialment a partir dels marcgravis Frederic Hohenzollern i Guillermina de Prússia germana de Frederic el Gran, els quals a mitjan segle XVIII construïren una bella òpera barroca de fusta -que es conserva-, obra dels germans Bibiena, i altres luxosos edificis R Wagner havia intentat bastir un teatre dedicat a la seva música a Munic, sota el patrocini de Lluís II de Baviera, però el recel dels súbdits davant la prodigalitat reial portà a l’abandó del projecte El 1871 el compositor alemany convencé les autoritats de Bayreuth de cedir-li…

Començà la seva vida musical com a trompista de l’Orquestra Colonne a París, de la qual fou un bon instrumentista El 1894 impartí classes de trompa al Conservatori de Lió, i allí continuà els seus estudis de cant, interromputs uns quants anys abans Debutà a Rouen el 1899, posteriorment ho feu a Brusselles i el 1904 cantà per primera vegada al Covent Garden de Londres Participà en les premières angleses d' Hérodiade , de J Massenet, i Louise , de G Charpentier Estudià papers wagnerians sota la direcció de Franz Emmerich, i el 1908 debutà a Bayreuth en el paper de Lohengrin Alhora…

Es formà al Conservatori de Viena, on tingué com a mestre A Bruckner El 1876 fou contractat com a director assistent al primer festival celebrat a Bayreuth i posteriorment en fou el director 1888-1902 Esdevingué un dels directors wagnerians més preuats i les seves interpretacions destacaren per la claredat, l’energia i la delicadesa Com a compositor escriví tres òperes, una de les quals, Agnes Bernauer 1880, fou estrenada a Weimar gràcies a les gestions de F Liszt Del 1881 al 1903 fou director al Teatre d’Òpera de Karlsruhe i de la Societat Filharmònica, institucions on elevà…