Resultats de la cerca

Féu algunes obres al monestir i encarregà a Damià Forment la construcció del retaule d’alabastre de l’altar major, enllestit el 1529 El seu desgovern, però, originà malestar, seguit de denúncies a la cort i a les autoritats de l’orde, que delegaren l’afer a l’abat de Santes Creus Bernadí Tolrà, el qual el deposà i empresonà el 1531 fou traslladat, per manament del rei, al castell de Xàtiva, on morí

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…

Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives

Era conegut amb el nom de Penjadet El 1706 contribuí a alliberar Xàtiva de les forces de Felip V, i l’any següent defensà aferrissadament la ciutat i el castell de l’atac borbònic En capitular el castell, passà al Principat, on continuà la lluita a favor del primer Carles III Participà en l’expedició del diputat militar Berenguer aïllat a Alella, s’obrí pas fins a tornar a Barcelona 1713 El 1714 lluità, a les ordres d’Antoni Desvalls, a les comarques properes a Barcelona

Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511

Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, com a secretari, escriví un llarg vexamen, en català Diverses poesies seves, en castellà, figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo Fou assidu…

Es casà el 1407 amb Isabel , filla de Pere III de Catalunya-Aragó Martí I el nomenà lloctinent al regne d’Aragó, dividit aleshores per les bandositats dels Urrea i dels Luna S’enemistà amb l’arquebisbe Fernández de Heredia, partidari aferrissat dels Urrea, i el seu nomenament fou contestat per molts representants aragonesos, sostinguts pel justícia Jiménez Cerdán Martí el ratificà el 1408, però acabà suspenent-lo pràcticament La mort de Martí el Jove obrí la qüestió successòria i posà en primer terme com a hereu amb millors drets Jaume II d’Urgell, però el rei feu per barrar-li el pas i…

Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors Valencians 2004…

Pertanyia a una família de la petita noblesa del País Valencià, i era fill d’una germana del també papa Calixt III Destinat d’infant a la carrera eclesiàstica, abans de complir els setze anys ja li havien concedit un benifet a Xàtiva i unes canongies a Sogorb i a València Passà a estudiar a Itàlia el 1449 El 1456 es doctorà en dret canònic a Bolonya aquell mateix any, el seu oncle ascendí al pontificat i el nomenà cardenal diaca de Sant Nicolau in Carcere Tulliano A partir d’aleshores, la seva influència a la cúria romana hagué d’ésser cada dia més gran, si hom té en compte el…

Llicenciat en dret a València 1901, es doctorà a Madrid 1903 Fou jutge a Vila-real 1905-09 i secretari judicial a Borriana i, des del 1920, a Xàtiva, on fou també arxiver, cronista oficial i conservador del Museu Municipal Collaborà en diversos periòdics i en dirigí uns quants, i publicà Viaje por los santuarios de la provincia de Castellón 1909, Impresiones de mi tierra 1910, Guía oficial de Játiva 1910, reeditada, Las pinturas góticas y renacentistas de la provincia de Castellón 1920, Valencia artística y monumental 1927, Castillos de España 1932, Datos para la historia de…