Resultats de la cerca

Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n

Acompanyà a Castella 1128 Berenguera, filla de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger Es casà amb Sança, dama probablement castellana Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó on degué morir vers el 1170 i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família

Fill del comte Guifré de Cerdanya Fou conseller de Ramon Berenguer I i dels seus fills Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II, i treballà per la reconciliació d’aquests darrers Contribuí al triomf de les reformes del papa Gregori VII, el qual li adreçà una carta 1079 per tal que arrangés la discòrdia entre els dos comtes barcelonins Defensà, encara, els drets de l’Església contra el comte Hug II d’Empúries Una carta seva del 1085 a l’abat d’Augsburg fou l’origen de la llegenda gironina de sant Narcís

Probablement era fill de Bernat de Cruïlles i de Peratallada Clergue de la seu de Girona el 1321, canonge el 1330, cabiscol el 1336 i abat de Sant Feliu el 1342, fou promogut a bisbe pel papa Climent VI Sostingué amb energia l’excomunió del comte d’Empúries Ramon Berenguer, oncle del rei El 1357 sufragà l’acabament del retaule d’orfebreria de la catedral començat pel seu antecessor, el bisbe Gilabert de Cruïlles 1334-35 El 1359 fou elegit diputat de la generalitat en crear-se aquest organisme

El 1509 rebé l’hàbit monàstic a Montserrat, de mans de l’abat Cisneros Després del 1526 passà a la Congregació Claustral i residí a Sant Pere de Galligants i a Sant Pau del Camp, d’on fou vicari i sotsprior Entre el 1538 i el 1540 publicà a Barcelona els tres volums de la seva Arpa de David —redactada a Sant Pau del Camp—, traducció parafrasejada dels Salms , en castellà, amb el text llatí i breus comentaris reeditada a Medina del Campo el 1545 i a Burgos el 1548

Fou prepòsit de la canònica de Solsona des del 1265, on féu reconstruir el palau del prepòsit i la casa de la canònica El 1302 fou nomenat bisbe de Vic Donà permís a les monges de Santa Margarida de Vila-seca per a establir el seu convent a Vic, i a les de Santa Llúcia de Rajadell per a funar una casa a Cervera 1303 Li calgué oposar-se a l’abat de Ripoll per conflictes de jurisdicció, i sobretot a Guillema de Bearn, que mantenia una guerra oberta amb la mitra de Vic

Fou nomenat pel rei Lluís XI, i fou tramès tres vegades del 1478 al 1480 com a ambaixador a Anglaterra Nomenà i beneí abats per a Arle 1486 i Sant Quirc de Colera 1489, i intentà de sostreure a l’abat de la Grassa el domini sobre vuit esglésies de la seva diòcesi El 1494, l’any següent del retorn del Rosselló a la corona catalanoaragonesa, fou enviat com a bisbe a Castres, on succeí a Cèsar Borja fou ambaixador de Carles VIII de França prop de la cort de Nàpols

Fou monjo benedictí del monestir de San Martín de Madrid i cronista de l’orde Nomenat abat de Ripoll, hi renuncià Home patològicament molt retret, dedicà una gran part de la seva vida a l’estudi i adquirí una cultura enciclopèdica Ajudà eficaçment BJFeijoo en l’elaboració de les seves obres i defensà les seves idees Demostración crítico-apologética en defensa del Theatro crítico Universal , 1732 Féu estudis sobre la llengua gallega i hom el considera un precursor del galleguisme La seva obra, molt copiosa, resta en gran part inèdita

Fill del cavaller de Ribes Julià de Solanell i de Foix Monjo benedictí, es doctorà a Lleida en teologia i dret canònic, que hi dictà més tard Austriacista, fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès Diputat del braç eclesiàstic de la generalitat 1710-13, a la junta de braços del 1713 decidí d’inhibir-se en la qüestió de la resistència contra Felip V Fou privat de l’abadia pels filipistes Historià els monestirs de Ripoll i Sant Cugat en treballs que han romàs inèdits

El lloc de Capdestany és situat en una posició eminent sobre un turó que domina l’estany de Montcortès, i l’únic esment que en coneixem és de l’any 1082, en què el comte Artau, juntament amb l’abat Ponç de Gerri, fan una carta o contracte amb els colons que hi ha d’Arboló a Rialb, i de Capristano a Llacunes, perquè plantin vinyes o arbres No es coneixen notícies medievals sobre la seva església Almenys des del segle XIX era sufragània de l’església de Montcortès