El petit nucli de Vilaperdius es troba a la banda nord-oriental del terme, a l’esquerra de la petita vall que fa el barranc de Sant Magí. El lloc de Vilaperdius és documentat per primera vegada l’any 1020 en el testament sacramental del difunt Sal·la de Santa Perpètua; consta que els almoiners del testador, acomplint la seva voluntat, van donar l’indret de Vilaperdius al monestir de Sant Benet de Bages, el qual va fer bastir una torre per tal de defensar els seus pobladors. Aquesta torre, situada dins el terme del castell de Santa Perpètua i que fou destruïda arran de la incursió sarraïna de l’any 1033, tornà a ésser erigida pocs anys més tard, car el 1036 consta altre cop en un document pel qual els esposos Bonus i Egilrada renunciaren en favor del monestir de Sant Benet a la possessió d’una peça de terra, situada al comtat de Barcelona, al costat de la torre de Sant Benet, també dita de Vilaperdius.
El cenobi de Sant Benet de Bages trigà força anys a colonitzar aquest indret; rebé una empenta definitiva l’any 1069, quan l’abat Miró donà al matrimoni format per Bonfill Oliba i Maniloda, i a llurs descendents, un alou que tenien al terme del castell de Santa Perpètua, al comtat de Barcelona, al lloc dit Vilaperdius, amb la condició que refessin la torre que hi havia, la qual era mig derruïda, i conreessin les terres. Anys més tard, el 1077, l’abat de Tomeres, Frotard, i el prior de Sant Benet de Bages, Sanç, conjuntament amb els monjos del monestir, establiren a Bonfill i a la seva muller Maridata, en les terres que tenien a Vilaperdius, amb la condició que edifiquessin un mas en el termini de tres anys.
En l’actualitat, a Vilaperdius no han romàs restes d’aquesta torre, de la qual es desconeix l’indret on era edificada.