El castell de Segura és situat sobre un turó escarpat que domina el rec del Mas de Segura, uns 4 quilòmetres al nord de Tuissan. De fet, aquesta fortalesa no conserva en l’actualitat cap element d’origen romànic car fou totalment refet en època moderna, i avui dia és en estat de ruïna. Els indrets de Segura i Fasta, des del segle XII i durant gairebé tota l’època moderna formaven una única comunitat i parròquia; per aquesta raó, la història del castell de Segura està molt lligada a la de Fasta i la seva església de Nostra Dòna; així, consta que el castrum de Segura, esmentat en una escriptura datada el 1171, es va emplaçar dins el territori de la vila de Fasta. D’altra banda, la documentació medieval utilitza indistintament tots dos topònims per a designar un i altre llogaret. L’any 1215, en l’arbitratge o pacte fet entre l’abat de Santa Maria de la Grassa i Alain de Roucy, senyor de Tèrmes, a causa de les propietats territorials que es discutien, s’esmenta la villa de Fausta quae alio nomine dicitur Segura. En una anterior escriptura de convinença datada l’any 1208, establerta també entre l’abat de la Grassa i Rixovenda de Termes per les mateixes causes, es fa menció de la fortia de Fausta, que, de fet, podria tractar-se del castell de Segura. Mentre que Fasta o Fausta ha de correspondre al topònim pre-feudal, Segura sembla ésser el topònim sorgit després de la feudalització.
El lloc i castell de Segura, propietat de l’abadia de la Grassa, van passar, per l’arbitratge del 1215, a Alain de Roucy i posteriorment, vers mitjan segle XIII, a Oliver de Termes. Pocs anys més tard, el 1260, el mateix Oliver de Termes, entre moltes altres possessions, es va vendre els drets que tenia al castell de Segura a l’abadia cistercenca de Santa Maria de Fontfreda, la qual mantingué la senyoria sobre el lloc fins a la Revolució Francesa.