Resultats de la cerca
Es mostren 3884 resultats
Enric IV de Castella
Caplletra d’un manuscrit amb un retrat contemporani d'Enric IV de Castella
© Fototeca.cat
Història
Rei de Castella i Lleó (1454-74), fill de Joan II de Castella i de Maria d’Aragó.
Com a príncep d’Astúries intervingué en la guerra civil a favor o bé dels infants d’Aragó o bé del seu pare la seva participació en la batalla d’Olmedo 1445 fou decisiva, com també en la confabulació que donà lloc a l’execució del conestable Álvaro de Luna Fou dominat pel seu favorit Juan Pacheco, marquès de Villena, figura clau per a comprendre certes actituds i decisions del rei, de l’oligarquia nobiliària i de la política castellana durant més de trenta anys Entre el 1454 i el 1464 es destacaren diverses projeccions de gran abast, les quals, però, restaren sense efecte per la manca d’…
Acords de Milà
Acords de Milà Felip Maria Visconti deixa en llibertat Alfons el Magnànim en canvi d’un rescat de 30 000 ducats i la signatura d’un tractat repartint-se l’hegemonia a Itàlia i comprometent-se a lluitar plegats contra Francesco Sforza
cantiga
Literatura
Cançó o poema compost per ésser cantat, propi dels cançoners galaicoportuguesos medievals.
Hom distingeix tres gèneres principals de cantigas les cantigas d’amigo , les cantigas d’amor i les cantigas d’escarnho e de mal dizer També hi hagué cantigas de caràcter religiós, com les Cantigas de Santa Maria Alfons X de Castella-Lleó
Pere Blan
Història
Cavaller; era nebot de Pere Blan.
Prengué part a l’expedició a Sardenya de 1409 Fou l’ambaixador que notificà a Ferran d’Antequera la seva elecció a Casp com a rei de Catalunya-Aragó 1412 Participà en les guerres d’Itàlia durant el regnat d’Alfons IV 1425
rellotge de mercuri
Tecnologia
Clepsidra en la qual circula mercuri en lloc d’aigua.
El primer exemple conegut procedeix dels Libros del Saber de Astronomía del rei castellà Alfons X, on es descriu un astrolabi de moviment automàtic regulat pel flux del mercuri dins un circuit tancat El rellotge alfonsí incorpora també un rudimentari sistema de soneria
La Bimba
Esport general
Setmanari
Setmanari satíric d’esports publicat a Barcelona el 1926.
Nasqué sota l’impuls que donà la revista Xut al gènere humorístic esportiu Tractava especialment de futbol i fou dirigida per Duvinyals , pseudònim d’Alfons Roure Hi collaborà el dibuixant Passarell Només se’n publicaren quatre o cinc números, que eren anomenats "bots"
Samuel Abenmenassé
Història
Literatura
Judaisme
Jueu, potser originari del regne de València, metge i torsimany al servei de Pere el Gran: el 1279 aquest el nomenà, vitalíciament, scriptor noster maior de arabico i, alhora, alfaquimus et fisicus noster, càrrecs que ocupà durant la resta del regnat, en què acompanyà el rei en l’expedició a Tunis i a Sicília (1282-83), període en el qual el substituí com a torsimany a la península el seu germà Jahudà.
Tots dos intervingueren en afers relacionats amb els mudèjars valencians —Jahudà era recaptador dels imposts d’aquests— Samuel, que posseïa immobles a la ciutat de València i al territori de Xàtiva, fou destituït i empresonat al principi del 1286 regnant Alfons el Franc
Cresques Adret
Judaisme
Metge jueu de l’aljama de Cervera, de la qual fou secretari (1483).
Estigué al servei d’Alfons III de Catalunya-Aragó a Nàpols 1454, del qual féu, en morir 1458, un panegíric públic a la plaça de Cervera Amb motiu d’un plet familiar defensà la conservació d’una notable Bíblia, dita Magdesiha 1473
Arnau Roger II de Pallars
Història
Comte de Pallars (1328-43), net d’Arnau Roger I, fill de Sibil·la i Hug de Mataplana.
Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III, cunyat seu les mullers, Teresa i Urraca d’Entença, eren germanes Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Bernat, baró de Mataplana
emperador | emperadriu
Dibuix d’un emperador xinès
© Corel Professional Photos
Història
Sobirà d’un imperi.
A la Roma republicana el títol d’ imperator fou donat pels soldats o pel senat als caps militars suprems, i sembla que el primer a ostentar-lo fou Publi Corneli Escipió l’Africà Cèsar en feu ús d’una manera permanent des del 58 aC, i Octavi l’anteposà al seu nom a partir del 40 aC Durant el període de la diarquia, la proclamació imperial era feta pel senat A partir del segle II dC el títol corresponia a una monarquia absoluta, la qual, tanmateix, podia també ésser compartida com en el cas de Dioclecià i Maximià des del 286, o bé exercida alhora per un emperador i, a títol d’associat, pel seu…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina