Resultats de la cerca

Format a San Fernando, on el 1771 esdevingué acadèmic supernumerari Per encàrrec de Carles III 1781 pintà cent vint vistes dels ports de mar, arsenals i badies de l’Estat espanyol algunes conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo del Prado Fou nomenat pintor de cambra de Carles IV 1794

Format a Llotja Barcelona, amb Antoni Roca i Sallent, i a París 1861-64 Complí a Madrid importants encàrrecs oficials i fou nomenat gravador de la cambra reial Novament a Barcelona, fou professor a Llotja S'especialitzà en l’aiguafort i el gravat en metall i treballà també en el camp del fotogravat

Estudià a Torí, Venècia i Alemanya Influït per Wagner, restà, però, relativament vinculat a l’escola verista d’òpera es destacà amb Cristoforo Colombo 1892 estrenada al Liceu de Barcelona el 1902 i sobretot amb Germania 1902 i La figlia di Iorio 1906 Deixà també una simfonia 1884, música de cambra, etc

Fill de Francesc Xavier Dameto i Despuig Fou gentilhome de cambra de Ferran VII Lluità en la guerra del Francès i fou ambaixador prop de Lluís XVIII de França 1814 Fou cavaller de l’orde del Toisó d’Or 1817 Es cognomenà, després de casat, de Rocabertí-Dameto i Crespí de Valldaura

Cec des de la infantesa, estudià al conservatori amb Salvador Giner En les seves obres hi ha novetats formals i estilístiques que la seva mort prematura no li permeté de desenvolupar És autor d’obres per a piano, de cambra, d’orquestrals i de cançons per a cant i piano amb texts catalans

Les Corts Valencianes organitzen un acte solemne per commemorar els sis segles de la Generalitat Valenciana, que té lloc al convent de Sant Domènec de València, el mateix lloc on es va fundar el 22 de març de 1418 Hi intervenen la vicepresidenta del Consell, Mònica Oltra, i Enric Morera, president de la cambra

Director del conservatori de Rotterdam 1930-47, les seves composicions palesen l’empremta de Mahler Posteriorment, elaborà un estil personal basat sobre un esquema melòdic simple que es va desenvolupant al llarg de la peça Compongué, entre d’altres, l’òpera Halewijn , tres simfonies, un Concert per a piano i orquestra i música de cambra

Fou mestre de capella a Palerm i, des del 1752, de la cort de Josep I de Portugal, on succeí Francisco António de Almeida Deixà òperes serioses, com La Merope 1744, La clemenza di Tito 1749, Ipermestra 1757, Solimano 1757, òperes bufes, com La vera felicità 1761, intermezzi i música religiosa i de cambra

Fou influït per la pintura veneciana Tizià i per Van Dyck, que el protegí i a qui succeí com a pintor de cambra de Carles I d’Anglaterra Acompanyà la cort a Oxford 1642-46, on obtingué molta anomenada com a retratista de la noblesa retrats del príncep de Galles, d’Endymion Porter, etc

Segon gran premi de Roma per la cantata La sirène 1908 Es dedicà a l’ensenyament i ha estat mestra de gran part dels més notables compositors del s XX Des del 1948 fou directora del Conservatoire Américain de Fontainebleau Compongué obres orquestrals, música de cambra, d’orgue, cançons Les heures claires , 1909-22, etc