Resultats de la cerca
Es mostren 2282 resultats
governació de Xàtiva
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Xàtiva o de Sant Felip Comprenia la Costera excepte la vall de Montesa, la Vall d’Albaida excepte l’Alforí i Agullent, la Valldigna, un sector de la Safor Xeraco, Xeresa, Ròtova, Llocnou de Sant Jeroni, Castellonet, Palma, Almiserà, Ador, Alfauir i un sector de la Ribera Alta l’Énova, Sant Joan de l’Énova, la Pobla Llarga, Senyera, Castelló de la Ribera, Rafelguaraf, Manuel Fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
Joana d’Urgell
Història
Comtessa de Foix i, després, de Cardona i de Prades, darrera filla de Jaume el Dissortat i d’Isabel d’Aragó.
Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona
Vila de Santa Maria de Meià (Vilanova de Meià)
Art romànic
La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de…
Ramell
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al N de la ciutat.
el Bovalar
Partida
Partida del municipi de Castelló de la Plana, a 3,5 km de la ciutat.
Censal
Barri
Barriada del municipi de Castelló de la Plana (Plana Alta), al sud de la ciutat.
torreta dels Quatre Batlles
Cim
Cim dels municipis de les AvellanesSanta Linya , Castelló de Farfanya i Os de Balaguer (Noguera).
Cap
Partida
Partida de regadiu del municipi de Castelló de la Plana, al N de la ciutat.
Antoni Noguera Parés
Futbol
Futbolista.
Passà pels equips del Vilassar, el Premià, el Manlleu i el Vic, fins que ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades 1947-49 i disputà 8 partits de Lliga com a davanter Posteriorment jugà al Saragossa 1949-53, el València 1953-54, el Castelló 1954-55, el Lleida 1955-57, l’Arenas de Saragossa 1957-58 i el Fraga 1958-59 Amb el Barça fou campió de Lliga 1948, 1949, de la Copa Llatina 1949 i de la Copa Eva Duarte 1949
Pere Vilarrodá Buixeda
Futbol
Futbolista.
Destacà com a defensa lateral amb projecció atacant a la Unió Esportiva Figueres 1970-78 Fitxà pel València 1978-81 i debutà a primera divisió el 1978, en què jugà en 18 partits Guanyà la Copa del Rei 1979 i la Recopa d’Europa 1980 Fou cedit al Castelló a la meitat de la temporada 1980-81, amb el qual aconseguí l’ascens a primera Després retornà al Figueres 1981-86, jugà una temporada cedit al Banyoles, i es retirà al Roses, l’any 1987
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina