La referència que feu Roig i Jalpí a mitjan segle XVII sobre la vila de Santa Maria de Meià és confusa, ja que en aquell moment la vila es trobava en l’actual lloc, però ell afirmà que abans de l’any 1395 la vila es trobava a Coscollera, que en aquell moment encara se’n podien veure vestigis de parets i fonaments, i una torre rodona, alta i molt forta, de pedra picada. Aquesta vila, segons Roig i Jalpí, fou destruïda pels gascons que l’any 1395 entraren al Principat. Posteriorment, afirma, el prior Berenguer de Rajadell prohibí la reedificació en el mateix lloc, i manà que n’edifiquessin una de nova a prop del monestir amb el nom de vila de Santa Maria de Meià. La vila no començà amb gaire empenta, ja que només tingué dotze cases.
Les referències que es tenen diferencien clarament la vila de Santa Maria de Meià del lloc o quadra de Coscollera, el qual sempre tingué aquest nom i mai no rebé la categoria de vila. La primera notícia referent a la possible vila de Meià podria correspondre a un document datat l’any 1124, quan el castlà del castell de Meià Eribau Company i la seva muller Maissenda donaren al monestir de Santa Maria de Meià diversos béns, juntament amb la penyora que tenien al costat de la Vilella per les vint unces que havia deixat al seu senyor Guitard Guillem de Meià. No sembla que es pugui atribuir aquesta Vilella a la vila de Santa Maria, sinó que pot correspondre a una altra vila, al terme del castell de Castelló. En un capbreu atribuït a l’any 1137 es fa constar que el monestir tenia tots els drets, els censos i la dominicatura de la vila de Santa Maria de Meià, mentre que a Coscollera, lloc del terme del castell de Sant Esteve, només hi tenia dues cases. També l’any 1326 apareixen els dos llocs ben diferenciats, ja que aquest any el rei Jaume II notificà als marmessors del comte d’Urgell la petició que havien fet els homes de la vila de Santa Maria de Meià i la de Castelló del priorat de Meià. La petició era motivada perquè a alguns habitants dels dits llocs que tenien honors al terme de Vilanova de Meià i de Castelló se’ls volia fer pagar talles, la qual cosa anava contra un privilegi que havia concedit Jaume de Cervera, difunt, als homes dels dits llocs de la Vileta i de la Coscollera, els quals, en conseqüència, demanaven que se’ls respectés el privilegi d’exempció de l’impost de la talla. Sembla que durant el període que Jaume de Cervera fou senyor de Meià, de l’any 1236 al 1276, la vila de Vileta que se cita en el document ha de correspondre a l’esmentada Vilella i ha de fer referència a una petita vila de Castelló de Meià. D’altra banda, la vila de Santa Maria de Meià es torna a esmentar l’any 1326. Aquesta vila no degué prosperar gaire, i els abats i priors no degueren poder evitar que les noves famílies preferissin establir-se a Vilanova de Meià. Altrament, la quadra de Coscollera no sembla pas que mai tingués una població gaire nombrosa. Per tant, cal posar en dubte l’afirmació de Roig i Jalpí, i creure que potser la confongué amb la de Sant Esteve del Montsec, que sí que tingué una població respectable, o bé que la vila destruïda pels gascons es trobava en el mateix lloc que l’actual o molt a prop. Malgrat els seus drets, el priorat tingué algunes dificultats en l’exercici de la jurisdicció de la vila de Santa Maria. Així, l’any 1294 el rei Jaume II manà als seus oficials que defensessin l’honor del prior Guillem de Camps i el del monestir de Santa Maria de Meià, d’algunes persones que impedien l’exercici de la seva legítima jurisdicció.
Posteriorment, només es tenen referències de la presa de possessió de la jurisdicció de la vila per part dels priors, com la del 1628, quan Rafael de Bell-lloc prengué possessió de tota la jurisdicció, alta i baixa, civil i criminal, mer i mixt imperi i d’altres coses a la vila de Santa Maria de Meià, situació que perdurà fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals al segle passat.