Resultats de la cerca
Es mostren 11468 resultats
necròpolis de la cala de Sant Vicent
Prehistòria
Grup de coves prehistòriques artificials, funeràries, als voltants de la cala de Sant Vicent, del terme de Pollença (Mallorca), corresponents a un tipus de l’edat del bronze (segon mil·lenni aC), estès per la major part de l’illa, però que rarament es presenten en conjunts, com en aquest cas.
Començades a estudiar el 1856 Martorell i Penya, foren publicades detalladament per l’arqueòleg britànic WI Hemp 1927, que n’identificà 13, que no conserven gairebé cap material Tenen un pati exterior a l’entrada, un corredor llarg i una cambra amb petits recambrons laterals
Conrad Celtis
Filosofia
Nom amb què era conegut l’humanista alemany Konrad Bickel.
Al llarg dels seus nombrosos viatges conegué els cercles erudits d’Alemanya i d’Itàlia Descobrí i publicà Hrosvita de Gandersheim Opera Roswithae, 1501 Horacià, escriví en llatí Ludus Dianae 1501, Amores 1502 i Odae 1513 El 1491 inicià la compilació enciclopèdica Germania illustrata
Johannes Vilhelm Jensen
Literatura danesa
Escriptor danès.
Les seves idees duen una marca darwinista i exalten les races nòrdiques en un to líric arrauxat i visionari Cal destacar-ne Himmerlandshistorier 1898-1910, Digte ‘Poesies’, 1906 i Den lange Rejse ‘El llarg viatge’, 1908-22 Fou premi Nobel de literatura el 1944
Eduard VII d’Anglaterra
Història
Rei de la Gran Bretanya i Irlanda (1901-10), fill de la reina Victòria I.
Durant el llarg regnat de la seva mare es limità a feines de caràcter representatiu, i no esdevingué rei fins a seixanta anys Fou un dels promotors de l’Entente Cordiale 1904, i es mostrà clarament antigermànic El succeí el seu fill Jordi V
Escandinàvia

Mapa històric d’Escandinàvia
© Fototeca.cat
Regió del nord d’Europa que en un sentit físic estricte inclou la península del mateix nom entre l’Atlàntic i la Bàltica la qual, al llarg d’uns 1.800 km, s’estén des del cap Nord, a l’Àrtic, fins als estrets danesos.
La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…
Tweed
Riu
Riu d’Escòcia (156 km).
El seu curs inferior corre al llarg de la frontera amb Anglaterra Neix als Highlands meridionals i desemboca a la mar del Nord, vora Berwick Passa per Peebles, Kelso i Coldstream Té com a afluents principals l’Ettrick, Teviot i Whiteadder Hom hi pesca el salmó
Back
Riu
Riu del Canadà al Territori del Nord-oest (960 km).
Emissari del llac Sussex, al llarg del seu curs forma nombrosos llacs, d’entre els quals destaquen el Pelly, el Garry i el Macdougall, i desemboca a l’oceà Àrtic pel Chantrey Inlet Anomenat abans Great Fish , el nom fou canviat en honor de George Back
baronia d’Alberic
Història
Demarcació senyorial que comprenia la vila d’Alberic i els pobles d’Alàsquer, d’Alcosser i de Gavarda (actuals termes municipals d’Alberic i de Gavarda); era anomenada, comunament, les Baronies.
La senyoria, creada el 1244 per Jaume I, canvià sovint de posseïdor fins a ésser adquirida, al començament del s XVII, per la casa ducal castellana d’El Infantado com a conseqüència d’un llarg plet, sentenciat el 1804, la baronia retornà a la corona el 1837
mànec
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels solènids, de conquilla tubiforme, recta i truncada a ambdós extrems i d’uns 12 cm de llargada.
El cos és cilíndric, amb un peu molt llarg i musculós Habita, colgat a la sorra de les platges, a la zona intermareal, en posició vertical excava galeries de més d’1 m de profunditat, on es refugia en cas de perill És comestible i molt apreciat
cantó

cantó
Heràldica
Peça fonamental que ocupa un dels angles de l’escut, normalment el primer (destre) del cap; si és el segon, és anomenat cantó sinistre
, però és rar.
A França i Anglaterra és usat alguna vegada com a brisura Té dues parts d’ample i dues i mitja de llarg de les set parts de l’amplària de l’escut Quan té la forma d’un quart de circumferència, hom en diu cantó arrodonit
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina