Resultats de la cerca
Es mostren 2609 resultats
Miscel·lània d’Estudis Bagencs
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre d’Estudis del Bages.
Es fundà el 1981 amb un “Homenatge al farmacèutic Dr Antoni Esteve i Subirana”, com a conseqüència del buit editorial que existia i gràcies al suport de l’Ajuntament de Manresa De periodicitat irregular, a la dècada del 1990 rebé l’ajut de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal del Bages Hi participen estudiosos del Bages, principalment, amb la voluntat de difondre i fer conèixer les recerques sobre aquesta comarca catalana Inclou temes referits al món industrial i farmacèutic, la salut pública i l’arqueologia Hi destaquen estudis…
Galceran Sacosta
Cristianisme
Bisbe de Vic.
Fill de Guillem d’Avenc i de Bondia, senyors dels casals de l’Avenc i Sacosta, de Sant Cristòfol de les Planes d’Hostoles Garrotxa Ardiaca d’Andorra a la Seu d’Urgell 1310, entre el 1312 i el 1315 féu una visita en nom de l’arquebisbe de Tarragona a tot el bisbat d’Urgell, de la qual es conserven les actes a Vic Bisbe de Vic 1328-45, edificà la capella del Corpus Christi de la catedral on fou enterrat i ordenà la celebració de la festa del Corpus1330 Enriquí de llibres i ornaments la catedral i amplià el palau espiscopal Celebrà un sínode el 1340 Posà interdicte a la ciutat de Manresa…
el Pont de Vilomara i Rocafort
el Pont de Vilomara, cap del municipi del Pont de Vilomara i Rocafort
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme), a l’entrada del congost de Vilomara.
Situació i presentació És situat a llevant del municipi de Manresa, a l’esquerra del Llobregat, des de la vora del riu costa amunt fins a la llarga carena que fa d’espona a l’estreta vall de la riera de Mura Aquests dos corrents fluvials, els únics que drenen el territori, són també els límits que el separen de municipis veïns Al N limita amb Sant Fruitós de Bages i Talamanca, a l’E i al S amb Mura i a l’W amb Manresa La línia divisòria entre els termes de Manresa i el Pont de Vilomara passa exactament pel mig de l’històric pont La riera de Mura —i també un breu tram de la de Santa Creu—…
el Bages

Mapa de la comarca del Bages abans de la segregació dels municipis del Lluçanès
Comarca
Comarca de Catalunya, al bell mig de la Depressió Central Catalana.
La geografia física Cap de comarca, Manresa El centre de la comarca és una gran conca d’erosió, el pla de Bages, excavada en les argiles i les margues rogenques anomenades tapars i en els gresos de la banda oriental de la Depressió Central Catalana Una altra forma d’erosió, bastant més reduïda, és la conca de Sant Vicenç de Castellet, afaiçonada en les margues i els gresos de l’Eocè En contrast amb aquestes conques, a una altitud mitjana de 150-300 m, hi ha una perifèria de terres elevades l’alt Bages, a més de 500 m, heterogènies però força contínues A la part sud-oriental, separa el Bages…
orfeó
Música
Societat o agrupació coral.
orfeons i societats corals catalanes Els orfeons han tingut una importància excepcional als Països Catalans, on aparegueren vers el darrer terç del s XIX, inspirats en les corals fundades a França poc abans i com a continuació dels cors de Josep Anselm Clavé Quasi totes les poblacions del Principat i un gran nombre de les del País Valencià i de les Illes han tingut llur orfeó El paper d’aquestes organitzacions en el renaixement coral i en la vida musical catalana ha estat decisiu Els precedents foren la societat coral La Fraternitat 1850, fundada per Clavé, i l’Orfeó Barcelonès 1853, creat…
Ignasi Ramon Miró i Manent
Educació
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana 1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció…
,
Josep Claret Ciuró
Natació
Nedador.
Desenvolupà tota la seva carrera esportiva al CN Manresa Fou campió de Catalunya de 200 m papallona 1961, i establí tres rècords catalans de 100 m i sis de 200 m en el període 1961-62 En l’àmbit estatal fou tres vegades campió d’Espanya de 200 m papallona 1961, 1962, 1963 i de 200 m lliure 1962 Fou el primer nedador català i estatal que aconseguí classificar-se per a una final del Campionat d’Europa 1962 El 1976 passà a ser entrenador del CN Manresa Al cap d’uns quants anys marxà a Sabadell, on fundà el Club Nagi, gairebé exclusiu per a màsters En aquesta categoria…
Guillem Rubio Vergara
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
S’inicià al Sant Pere de Terrassa i, posteriorment, s’incorporà a la Unió Manresana, filial del Bàsquet Manresa Jugà com a pivot al CB Vic de la Lliga EBA, el CB Valls de la LEB 2 2001-03, el CB Plasència 2003-04 de la Lliga LEB i retornà al Bàsquet Manresa, on jugà fins el 2009 Després, fitxà per l’Unicaja de Màlaga 2009-11, el Banca Cívica de Sevilla 2011-12, el Lagun Aro de Sant Sebastià 2012-13, el CB Estudiantes 2013-14, el CB Valladolid 2014, el grec Koroivos BC 2014-15, el letó VEF Riga 2015-16 i des de la temporada 2016-17, jugà amb el Doukas grec Ha estat…
David Henestrosa Roca

David Henestrosa Roca
Arxiu D. Henestrosa
Triatló
Triatleta.
Ha competit pel 9 Gimnàs, Club Judo Moià, Club Natació Manresa, Excelent Club, Mijas Trialandalus, Club Triatló Manresa i Club Triatló Vilanova Destacà en categories inferiors i es proclamà campió català i estatal júnior en diverses ocasions En categoria absoluta, el 1997 guanyà el triatló de Barcelona i assolí la medalla d’or per equips al Campionat del Món amb la selecció espanyola Ha estat campió de Catalunya de triatló 1997, 1999, 2002, triatló de muntanya 2001, aquatló 2002, mitja distància 2002 i triatló cros 2007, especialitat en què fou subcampió estatal 2007…
Els Borràs, a Castellbell i el Vilar
Els Borràs de Manresa L’empresa dels Borràs fou una empresa estrictament familiar I estrictament aquí significa no tan sols que tingué un àmbit limitat per la família, sinó que l’empresa s’autofinançà totalment, sense que entressin diners per casament o per herència, com en altres casos Oleguer Borràs Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española, 1952 Oleguer Borràs inicià l’empresa familiar al voltant del 1840, a Manresa El 1853 creà una fàbrica de filats a Sant Joan de Vilatorrada Oleguer Borràs i Castelltort havia nascut a Manresa el 1807…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina