Resultats de la cerca

Malgrat la seva paràlisi quasi total, es casà amb Françoise d’Aubigné, la futura Mme de Maintenon Debutà en les lletres amb un Recueil de quelques vers burlesques 1643, que assolí un gran èxit i molts seguidors Més endavant conreà la sàtira, i fou imitat àdhuc per Boileau Es dedicà també al teatre, amb comèdies imitades de les espanyoles, com Jodelet 1645, L’écolier de Salamanque 1654, etc Publicà finalment Le roman comique 1651-57

Orfe de pare, la seva infància fou presidida pel seu avi matern parent d’ASchweitzer, la influència del qual i les paradoxals conseqüències d’aquesta en l’infant han estat descrites, breument però molt penetrantment, per Sartre mateix a Les mots 1963, obra decisiva per a comprendre el seu pensament Professor de filosofia 1931-39 estudià a Berlín 1933-34 Husserl i Heidegger, publicà diversos assaigs filosòfics L’imagination , 1936 Esquisse d’une théorie des émotions , 1939 L’imaginaire Psychologie phénoménologique de l’imagination , 1940 i es donà a conèixer sobretot per la novella La nausée…

Abandonà la carrera de medicina per dedicar-se plenament al teatre Tanmateix, la seva primera obra, La taverne des étudiants 1854, fou un fracàs però amb Pattes de mouche 1860 esdevingué autor de moda Conreà tota mena de gèneres i emprà tots els recursos dramàtics imaginables De la seva producció cal destacar també Patrie 1869, La Tosca 1887, Madame Sans-Gêne 1893, etc

Propagandista d’una concepció cristiana de contingut democràtic i social, dirigí L’Éveil Démocratique i La Démocratie i fou l’inspirador de Le Sillon i La Jeune République 1812, agrupació democratacristiana que l’any 1944 s’integrà en el Mouvement Républicain Populaire MRP, del qual fou president honorari 1945 Fou elegit diputat 1919-24, 1945-50 És considerat l’iniciador de la democràcia cristiana a França

Fou el primer director de l’École des Mines 1783 Publicà nombrosos treballs de química, geologia i mineralogia i difongué l’obra de Romé de l’Isle Rebutjà les noves teories de Lavoisier i mantingué un punt de vista científic molt conservador, raó per la qual fou conegut com le Fossile

Representà França a la conferència d’indemnitzacions de Moscou 1945 Presidí, durant el primer govern De Gaulle, la comissió d’experts per a la reforma financera i monetària, que formulà el Pla Rueff Concep el sistema econòmic amb automecanismes de regulació, i s’oposa, en conseqüència, a la intervenció de l’estat en l’economia Fou partidari del retorn al patró or, enfront del patró canvi or institucionalitzat per l’FMI Publicà Des sciences physiques aux sciences morales 1922, L’âge de l’inflation 1963 i Le péché monétaire d’Occident 1971

Estudià dret i, malgrat un inicial acostament a la dreta de Maurras, després de ser internat en un camp de concentració 1940 ingressà al partit comunista 1943, del qual fou expulsat 1958 per haver-se declarat contrari a la invasió soviètica d’Hongria Conreà diversos gèneres, des de la poesia Le bestiaire des amants , 1945 Le poète mineur , 1949 Un seul poème , 1954 Sais-tu si nous sommes encore loin de la mer , 1979, la novella La nuit est le manteau des pauvres , 1948 Le malheur d’aimer , 1958 La traversée du port des Arts , 1979, l’assaig Aragon , 1945 L’amour de la peinture , 1956 Les…

Creador del tipus de laboratori de psicologia social i fermament preocupat pels problemes pedagògics, investigà els aspectes genètics de la conducta, amb idees sovint divergents de les de Piaget, sobre els estadis del desenvolupament emocional dels infants Les origines de la pensée chez l’enfant 1947, Les origines du caractère chez l’enfant 1948

Destacà pels seus estudis sobre fisiologia i farmacologia del sistema nerviós, i descriví noves malalties, com ara un tipus d’atròfia muscular progressiva, que avui porta el seu nom

Comte d’Argenson Després d’exercir des de molt jove diferents càrrecs oficials, es distingí com a ministre de la guerra 1742 amb la reorganització de l’exèrcit i la institució de l’escola militar 1751 Encarregat de les biblioteques, dels teatres, de les acadèmies i de les pensions als escriptors, se sabé guanyar l’amistat de molts Voltaire, Marmontel, i li fou dedicada l’Enciclopèdia 1751