Resultats de la cerca

Inicià la carrera juntament amb els valencians Boix i Armengol, amb els quals formà grup Estudià a l’Escola Oficial de Belles Arts de València, tot i seguir com a autodidacte les evolucions modernes de l’art Ensems amb els seus companys, féu el primer pop-art nacional els anys seixanta Més tard, després de contactes amb París i Kassel, derivà tot sol cap a un hiperrealisme dramàtic, de crítica social Ha exposat a València, Barcelona, Eivissa, Alacant, Madrid i Sevilla

Jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 1949-52, en què fou tercer porter i disputà 7 partits de Lliga Seguidament jugà amb el Màlaga 1952-55, el Sevilla 1955-57, l’Atlético de Madrid 1957-58 i l’Sporting de Gijón 1958-60 La temporada 1960-61 tornà a l’Espanyol, però no jugà cap partit de Lliga Després fitxà pel Terrassa Futbol Club En retirar-se passà a fer d’entrenador i dirigí, entre altres equips, el Mallorca 1974-75

S’inicià en la competició l’any 1985 a l’Agrupació de Pescadors Esportius de Vic El 1997 obtingué la medalla d’or individual a Ciudad Real, que li suposà l’ascens a la categoria d’alta competició Participà amb la selecció catalana en els Campionats d’Espanya de seleccions autonòmiques, on obtingué la medalla d’or a Sevilla i d’argent a Ciudad Real Acompanyà la selecció espanyola en el Campionat Mundial de Venècia 2007, on aconseguí la medalla de bronze

Situada a la vora del riu Tinto, és un centre agrícola i ramader Ciutat romana, fou cap de bisbat en època visigoda fou conquerida per ‘Abd al-'Azīz ibn Mūsà ibn Nuṣayr 713, i des del 1023 constituí un regne de taifa independent, que fou annexat a Sevilla 1051 Conquerida pels almohades 1150 i pels benimerins 1224, formà una nova taifa, fins que el 1261 Alfons X de Castella se n'apoderà, després de nou mesos de setge Passà posteriorment al llinatge dels Guzmán

Hom sap poques coses de la seva vida, malgrat que el seu taller fou molt conegut a l’època D’un repertori iconogràfic limitat, repetí diverses vegades el tema de la Mare de Déu amb l’Infant Museo del Prado, Madrid National Gallery, Londres, de l' Eccehomo catedral de Sevilla Musée du Louvre i de la Pietat Academia de San Fernando, Madrid, obres d’una realització minuciosa que presenten uns trets colorit peculiar i allargament de les figures d’un parentiu evident amb el manierisme italià

Estudià a Madrid i a Sevilla El 1618 anà, amb els germans Nodal, a explorar l’estret de Magallanes i el cap d’Hornos descobert dos anys abans, del qual determinà la latitud En tornar fou nomenat 1620 pilot major Escriví el 1621 una obra tècnica de la navegació, Reconocimiento de los estrechos de Magallanes y de San Vicente y algunas cosas curiosas de navegación Amb el seu nom, Diego Ramírez, són designades un grup d’illes al S de la Terra del Foc

El 1820, a Cadis, intentà d’oposar-se a la revolta liberal de Riego, i se significà en l’intent absolutista de Madrid del juliol del 1822 Emigrat a França, tornà amb l’exèrcit del duc d’Angulema 1823 Fou recompensat per Ferran VII amb càrrecs diplomàtics El 1833 es decantà pel règim liberal d’Isabel II i lluità contra els carlins Assolí el grau de general però, acusat de malversacions, emigrà a França 1836 i, després d’un intent de revolta a Sevilla 1838, a Portugal

Mestre en teologia a París 1306, fou, successivament, professor de teologia al convent de Lleida 1294, definidor del capítol general 1302 i provincial d’Aragó 1309 És autor d’una traducció del Saltiri en prosa catalana, del qual hi ha una còpia incompleta salms 1 a 113 al manuscrit de la Biblioteca Colombina de Sevilla que conté la Bíblia rimada , i que també li ha estat atribuïda, així com dos altres saltiris catalans de la Biblioteca Nacional de París a partir del salm 39

Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04

Formà part de la secció d’atletisme del CN Montjuïc Es proclamà campió de Catalunya en salt d’alçada en pista coberta 1999 i en decatló/heptatló 1991, 1992, 1993, 1996, 1998 Fou campió d’Espanya de decatló a l’aire lliure 1992, 1993 i d’heptatló/octatló en pista coberta 2000 Aconseguí la medalla d’or en decatló a l’aire lliure al Campionat Iberoamericà de Sevilla 1992 Fou catorze vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en el Campionat del Món 1993