Resultats de la cerca
Es mostren 2304 resultats
Rudolf Serkin
Música
Pianista austríac naturalitzat nord-americà.
Fou un dels pianistes més importants del segle XX A cinc anys ja destacà per les seves condicions musicals excepcionals i quan en tenia dotze debutà amb l’Orquestra Simfònica de Viena Estudià piano amb Richard Robert i composició amb A Schönberg El 1920, amb motiu d’una actuació amb l’Orquestra de Cambra Busch, conegué el violinista Adolf Busch, que el protegí, i hi establí una sòlida amistat sovint actuaren junts Entre el 1926 i el 1936 residí a Basilea, i el 1935 es casà amb Irene Busch, filla d’Adolf El 1936 actuà a Nova York amb l’Orquestra Filharmònica de la ciutat dirigida…
Felip de Solà i Cañizares
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític.
El 1930 fou l’ànima de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i s’abocà a l’activitat conspiradora contra la monarquia Hom l’elegí regidor el 12 d’abril de 1931 dins la candidatura de Coalició Republicana-Socialista, però poc després s’allunyà de l’aliança amb el partit radical per encapçalar la integració de la Dreta Liberal dins la Lliga Regionalista octubre del 1932 Passà al consell de govern de Lliga Catalana i dirigí amb Bausili Vidal i Guardiola la seva secció de política social Fou elegit diputat a les corts per Barcelona pel novembre del 1933 Fou, d’altra banda, redactor de Després…
Lluís Virgili i Farrà

Lluís Virgili i Farrà
Fundació Orfeó Lleidatà
Educació
Música
Director musical i pedagog.
Establert a Lleida amb la família 1931, es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat 1934-36, i des del 1953 es feu càrrec de la direcció de l’ Orfeó Lleidatà , reprenent la tasca del seu pare Antoni Virgili i Piñol, mort durant la Guerra Civil de 1936-39 Des de l’entitat, creà una veritable escola de la pedagogia de la direcció i del cant coral a través, sobretot, dels cursos internacionals de cant coral i pedagogia coral infantil, celebrats cada estiu des del 1964 durant més de trenta anys en collaboració amb el moviment coral francès À Coeur Joie, i els cursos nacionals celebrats…
,
Bonaventura Frígola i Frígola
Música
Compositor i violinista.
Descendent d’una família de músics, a divuit anys es traslladà a Barcelona, on treballà com a violinista al Gran Teatre del Liceu El 1851 anà a París com a director d’una companyia de ballet, per a la qual compongué algunes obres La seva actuació a França li proporcionà molt bones crítiques i cridà l’atenció de DFE Auber Ingressà al conservatori de la capital francesa i guanyà el segon premi de composició Fou violinista i director de diversos teatres de París, fins que el 1854 tornà a Catalunya i aconseguí la plaça de mestre de capella de Castelló d’Empúries El 1858 marxà a Le…
,
Caixa de Crèdit i d'Estalvi del Vendrell SA (1921-1927)
Aquesta entitat fou creada amb més esperit social —com correspon a una caixa d’estalvis— que no pas mercantil —com pertoca a un banc—, però la seva naturalesa de societat anònima permeté la compravenda dels seus títols i que tingués una actuació clarament bancària El 1921 passà sota l’òrbita del Banc Comercial de Tarragona, arran d’una ampliació de capital que fou coberta totalment per aquesta entitat El 1922 es donà d’alta a l’Associació de Banquers de Barcelona i a la Comissaria de la Banca Espanyola, que l’obligaven a la presentació periòdica dels seus balanços al Consell…
Ramon Mascort Amigó
Esports de tir
Dret
Art
Advocat, empresari i col·leccionista .
Fill d’una família arrelada a Torroella de Montgrí, durant la seva joventut practicà el tir de competició i guanyà el Gran Premi de Barcelona de tir al plat en dues ocasions 1947, 1948 Formà part de la directiva del Club Amateur de Tiradors Espanyols, constituït el 1950 com a filial del Tiro al Pichón de Barcelona Destacà la seva actuació en el Campionat d’Europa de tir al plat 1953 Parallelament a la seva trajectòria professional com a advocat, fou un destacat emprenedor turístic com propietari de dos càmpings a l’Estartit i Castelló d’Empúries Fou un dels impulsors de Lynx…
Catalans i valencians a les corts de Cadis
JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es coneix el sistema d’…
Lluis Subirana i Rebolloso

Lluis Subirana i Rebolloso
(CC) Josep Renalias
Folklore
Folklorista.
Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals cal esmentar …
Martí Olaya i Galceran

Martí Olaya i Galceran
© Família Olaya
Literatura catalana
Escriptor i activista cultural.
Cursà estudis de comerç i fou professor mercantil i censor jurat de comptes Parallelament, desenvolupà una tasca cultural rellevant en el camp del teatre i la literatura infantils Molt vinculat a la revista Cavall Fort , en formà part del consell de redacció des de la seva creació 1968-88, i fou també director del Cicle de Teatre per a nois i noies de la revista 1968-83 President del patronat de la Fundació Folch i Torres, dirigí les colleccions de teatre infantil “Taller de Teatre” i “Teatre, joc d'equip” de l'editorial La Galera, i coordinà la revista de literatura infantil Faristol 1992-93…
,
Úmbria
Divisió administrativa
Regió d’Itàlia, a l’interior de la península, entre les Marques, a l’E, el Laci, al S i la Toscana, a l’W.
La capital és Perusa Comprèn les províncies de Perusa i de Terni Enclavada en plena serralada apenina, és constituïda per la conca alta i mitjana del Tíber, la vall del qual separa la zona apenina, a l’E, més alta monts Sibillins, 2 478 m, de la subapenina, a l’W, amb altituds més modestes El clima és submediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 13,4°C Les escasses possibilitats econòmiques la fan una de les regions menys poblades 96,8 h/km 2 1993 D’economia bàsicament agrícola, el 66% del territori és dedicat al conreu Predominen els cereals blat, la vinya i les oliveres també hi ha…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina